Cap de setmana

UTSM

          

          
 http://www.naturetime.es/content/ultra-trail-montsant

CURSA PL TORTOSA

          

http://cursapltortosa.blogspot.com/

CURSA DE MUNTANYA "RIUDECANYES ESCORNALBOU"

           

http://www.tretzesports.com/cursariudecanyes11/index.html

Sortideta guai

Los "nous fitxatges"

Algú s'apunta a una sortideta guai per celebrar lo dia de la hispanitat?
Dos opcions, caminant o trotant. Jo en principi començaré caminant i acabaré...... com podré.
Podem anar a Caro, a fer, més o menys la volteta de la Marxa del Port 2008.
A les 8 a 4 camins.

Track:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=244729

https://picasaweb.google.com/111088734051867903320/VoltetaGuaiCaro

LA VUELTA AL COLE Y A OTRAS COSAS....

Set i mitja del matí, quatre camins i cinc cabretes cap a Tivissa!! delectant-se amb algun que altre temeta de “lobetes rabiosetes” ens dirigim amb la nova adquisició de Campanilla...

Converses varies i comentaris del tipo; que si no corras... que si mira adelante..uis que calor!...cursos de inteligencia emocinal.. control de emociones.. ay no! de impulsos... jijijiji....si, si, però jo rabioseta i nervioseta, més perduda que allà on un any no ha estat suficient per no tornar a desitjar aquell dolor i patiment que aquest mateix dia he sentit un altre cop i d’aquell que en certa manera segueixo enganxada des del dia que el vaig provar per primera vegada!!

Arribada i comencem amb l’ambientillo...cares conegudes, fotillos varies, i a vint minuts de la sortida no podia faltar el “cafenet” i momento de petición de consejos...

Situació surrealista quan “LO MANSO” fa un intent de controlar aquell impuls de Campanilla donant saltitos al bar... jajaja, molt bo el moment hipnòtic..

I per fi  a la sortida... però quin munt de noies!!! Garmins, gels a les butxaques... que si mitjons per als genolls... ui ui ui.. quin nivell!! Sort que encara hi ha algú que també “sale con lo puesto” i ja ens ho trobarem... a més FANTÀSTICS els avituallaments!!

 Ja fa temps que penso que no acaba de tenir massa sentit totes les preguntes i consells que demanes quan et sents insegura (no perquè no siguin bons), sinó perquè al final el que conta és el que realment “tú” vols i desitges en aquell moment. Aquesta vegada era que el cos i les cames tiraren i xalaren d’allò que he estat anhelant durant els darrers mesos. Finalment és un impuls que no acabes de controlar i que  millor o pitjor acabes per satisfer, malgrat les seqüeles que posteriorment es queden....Ja no recordava allò d’aixecar-te el dilluns amb tot el cos adolorit i amb les cames infladetes com botifarretes...

Sempre dir que tot això que es pot arribar a pensar abans, en el moment i quan acabes queda compensat quan ja ho has aconseguit i amb  tot el que xales, pateixes i (muy a mi pesar), tot allò que no veus!! Sort d’algunes/alguns que encara van veure “lo Delta”.. jo pa variar, només recordo aquelles pedretes.. que una vegada més et fan evolucionar... les trobes on les trobes...

 Donar l’enhorabona a tots aquells que han tingut la sort de pujar al caixonet  que tan gran et fa sentir...i a tots els que l’hem acabat!!

En resum.. un recorregut espectacular amb bons avituallaments i animació amb sorollets que sembles Heidi arribant als collets, ja que, sonaven esquelles a tots!! En fi,  molta implicació per part de tots aquells que ens volen fer gaudir a la muntanya.

Finalment a la tornada, un altre cop amb animacions musicals, aquesta vegada sense tenir massa clar que era el que ens motivava, que si música dels 90,80, Camilo.. Au! fica la ràdio... i cap a casa a descansar!

Per cert, ens va tocar el premi al grup més nombrós... hi ha beguda per al proper “event” que organitzeu...  amb els temps que corren més val que organitzem algun aviat...

By Campanilla

6a Cursa de Tivissa

Guapaaaa!!!!

Classificacions

Les fotos de Ramón

CURSA PL TORTOSA 2011

Cursa urbana de la Galera 2011

Fotos i classificacions a: http://www.cursaurbanalagalera.net/

2n Trail Montroig

Ahmed el Qayed fa 2on al Trail Montroig que es va celebrar el passat diumenge a la població de Balaguer, organitzada pel  Centre Excursionista de Balaguer; es la sisena prova del Circuit Català de Curses de Muntanya, ara nomes queden la cursa de Sant Llorenç i la de Castell Burriach.
Amb aquesta, es la tercera participació de Ahmed al Circuit Català i ocupa la sisena posició, estaria be que pugues disputar les dos proves que resten ja que te moltes possibilitats d'acabar el circuit entre els tres primers.

CLASSIFICACIONS

XX Volta Aventura

Dissabte dia 1 quedem a les 8 del matí en Barquero, l’Òscar, Rafel i Jordi per iniciar la meva primera volta Aventura.

Arribem a les 9 a Xert i ja estava casi tothom, 42 amants de la btt entre Ampostins, Tortosins, Xertolins, de l’Aldea, Masdenverge i de Benifallet.

Comencem a pedalar per una forta pujada de 20km que ens porta al Cim del Turmell (1450m) esmorzant tots junts casi al final de la pujada. Des de el cim comencem a baixar tots junts per senderes xulíssimes i molt ciclables fins arribar a Vallibona on tots agermanats vam dinar i com no, també ben hidratats i en la panxa plena i un coet al cul arranquem de cara Morella amb una forta pujada però una bona recompensa, les senderes de baixada, molt xules i variades, unes pedregoses i unes més frondoses de bosc.

 I sorpresa!, ja veiem Morella i ens animem en arribar, tot i que no m’esperava la última pujada del dia per arribar a l’hotel on un fort caminet pedregós ens esperava abans d’iniciar la primera tometa hidratant desprès de l’esforç.

Unes cervesetes tots junts i a fer una volta pel poble. Gran sopar de germanor i uns refrescos al pub abans d’anar a dormir.

Avuí diumenge ha sigut d’escàndol.....quina xalera! De Morella a Herbés ha sigut una autèntica aventura! Lo que us heu perdut! Quins paisatges! Quines pistes! Quines senderes! Quin bon rollo! Tots junts durant el cap de setmana!

Los Ampostins ens han fet de súper-guíes i no ens hem abandonat en cap moment...ni quan algú de nosaltres pinxava! Tot i que la “palma” se l’ha endut Barberà que en estes cobertes que porta de mè..no m’extranya!

En definitiva, un cap de setmana genial i molt divertit! Als companys de trail! Lo que us heu perdut! ;)

Monix.

Fotos:

• https://picasaweb.google.com/111088734051867903320/XXVoltaAventura2011#

• https://picasaweb.google.com/monicafaneca/VOLTAVENTURA2011#

• https://picasaweb.google.com/113070536491879738069/XXVOLTAAVENTURA121011?authkey=Gv1sRgCJqgiZSO7P_ftAE

• https://picasaweb.google.com/apuluna/VoltaAventura2011

Recorregut 1er dia:http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2082758

Recorregut 2on dia:http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2082978

Volta Aventura

Los TORs a la Vanguardia

Marató de Berlín

Se’m fa fa difícil fer una crònica aquestes hores de la matinada (2,45 h.) desprès d’una ‘Pernil Party’ però soc, com crec que la majoria, dels que penso que aquests tipus d’aquest d’actes són dels que fan pinya i val la pena recordar. Sobre tot després d’events com la ‘Tor del Gegants’ el qual ens ha tingut a tots pendents del que passava als nostres companys (infiltrats inclosos) durant i després de la cursa o, en el meu cas particular, després d’una marató de les que val la pena viure i córrer com és la de Berlín.
No tinc paraules per explicar les sensacions que vaig tenir durant la carrera, però puc assegurar-vos que és una experiència molt gratificant que si puc intentaré repetir.
El meu temps va ser de 3:16:23.

Imatges en video de la cursa:

Pernil Party

Pujada al Montsià 2011

CLASSIFICACIONS:
http://www.pujadamontsia.cat/clasifficacions/

Dormim un parell d’horetes?

Es fa molt difícil escriure una crònica del que he viscut durant les 147 hores, 48 minuts i 13 segons; o millor dit 6 dies, 3 hores, 48 minuts i 13 segons; que he necessitat per acabar el Tor des Geants, cursa per la Vall d’Aosta, Itàlia. M’agradaria poder posar-ho tot en quatre ratlles. No deixar-me res però a la vegada no massa rotllo. Per on començo? Com continuo? Quin lio!

Ens inscrivim, com diu Elena, quatre amics, la mateixa Elena, Karim, Carlos i el que escriu. Just desprès de la inscripció ja comencem a parlar de fer la cursa junts. Sempre deixant la porta oberta a que el grup es separi si sorgeix una situació molt extrema. El dia de la cursa s’afegeix al grup Ferran, un gran element.

El Tor des Geants és una de les ultra (ells li diuen endurance) trail més bèsties del mon, 330 km, 24.000 metres de desnivell positiu, sense parar. Per explicar-la aprofito que en alguna descripció de la cursa surt la paraula agonitzant. No se si és alguna mala passada del google traductor, però clava la definició que jo faria de la cursa. Agonitzant per al cor i els pulmons, agonitzant per als músculs i les articulacions, agonitzant per la son i la gana, agonitzant per al coco i les emocions. Com tard o d’hora acabes agonitzant, és molt important gestionar el camí per arribar el més tard possible i en les millors condicions possibles a l’agonia.

Per poder gestionar aquest gran quantitat d’aspectes que condicionaran la cursa, primer s’han d’entrenar. Els que em coneixeu més ja m’heu sentit més d’un cop el discurset que per aquest tipus de curses s’ha d’entrenar molt i molt bé tot allò que no és purament físic: la motxilla, el dormir, el menjar, les llagues, l’escaldat, la dutxa, les cervessetes... Aquesta cursa ens ha tornat a demostrar com perd importància la forma física amb la que arribes respecte a totes aquestes coses. Per suposat que ha d’haver uns mínims molt grans de forma física. Però l’equilibri es decanta cap a una bona forma mental, una bona estratègia de carrera, una bona gestió dels descansos, un mimar contínuament el cos, un no parar de menjar i beure, un generar ambient divertit i optimista (natros li diem xalador).

Quan parlo d’estratègia de carrera em refereixo als ritmes, els temps de pas, que penses portar en cada moment. I que gran que és Karim per aquestes coses. Ens va anar molt bé sortir molt lents. Al tap que es va produir a l’entrada de la primera sendera sols hi havia una vintena de corredors darrera nostre. La idea era no apretar en cap moment al llarg dels dos primers dies. Sols em dol alguna baixadeta massa ràpida. L’objectiu d’anar tant lents és que no sortir cap molèstia, al menys fins al quart dia. Cosa que quasi aconseguim.


La gestió dels descansos ens ha sortit rodona. Sols la darrera nit varem patir vertaderes crisis de son, amb alguna petita excepció els dies anteriors. Aquesta darrera nit no vam poder descansar per la crisis que va patir Elena pujant al Refugi de Champillon. Ho varem pagar, jo en vaig passar dos de molt fortes, Karim dormint a una acera sota una manta de la Creu Roja. Les altres cinc nits, paràvem totes entre tres i cinc hores. Això ens permetia dormir dos o tres hores. A més, de la tercera base de vida fins la darrera passàvem al mig dia. Ens suposava un altra aturada de dos o tres hores (dutxa, menjada forta i alguna capejada).

Mimar contínuament el cos inclou moltes coses. També inclou l’anar lent al principi i tot el tema dels descansos. Però coses més secundaries no s’han d’oblidar, la crema als peus per prevenir l’aparició i posterior rebentada de butllofes, crema als baixos per l’escaldat, vaselina a l’esquena pels rosses de la motxilla, no fer el “gilipolles” (canvis de ritme, saltets, avançaments...), gel allà on comencen a fer-se inflamacions, algun massatge (natros en varem fer pocs, jo cap) o automassatge... Són moltes coses petites però que en algun cas evitaran una retirada.

No soc el més indicat per parlar del menjar i el beure. Tinc la sort de portar una formigonera en lloc d’estomac. Sempre tinc gana, tot m’entra i no tinc gaires molèsties. En aquest apartat vull comentar dos coses. Una és que s’ha de menjar quan no es té gana o quan l’estomac es tanca. L’altra és la variabilitat del menjar, si sempre menges el mateix cansa. Natros varem fer tres menjades fortes (carn i ous) al marge de l’organització (pasta, arròs...) Tema a part és la cervesa. No li recomanaré a ningú que en prengui en cursa. Però quan vas a ritmes lents, el cas de les ultres i endurance, els efectes negatius son pocs i si t’agrada els positius poden ser molts. Jo en aquesta cursa en he begut molta.

He deixat per al final el tema de l’ambientillo, els aspectes més anímics, la moral, l’eufòria, l’anar junts... En el nostre cas més del 90 % del temps estàvem xalant, i xalant de veritat. Us asseguro que s’avança molt més si estàs content. La cursa genera moltes situacions per que això no passi. La cabrona està allí per no parar de putejar-te, vol que estiguis cabrejat, agobiat, emprenyat... però has d’aconseguir xalar. En aquest aspecte tots no tenen la sort de tindre un Carlos a prop, ni la possibilitat de plantejar una cursa en grup. Un debat que es genera és si s’ha d’anar en grup. Estic segur que individualment algú hagués millorat resultat anant cadascú al seu aire, es perd molt de temps a les aturades en grup però guanyes amb l’aspecte anímic. Jo a més hi vull afegir una opinió molt personal. Per mi, a part del resultat esportiu, és molt important resultat humà. Us ho asseguro que no canvio per res del mon arribar a meta 10 o 15 hores abans (menys no ho tinc al es cames), pel plaer dels darrers centenars de metres abraçats, com diu Elena, amb els amics i amiga que hem compartit aquesta experiència.

Per al final: “In bocca al lupo” sort com ens la desitjaven els valtostasians. En has de tindre o millor dit, te l’has de buscar.

 

Lo manso

La meva primera MM

Eren les 11.30 del dissabte quan sortíem cap a Coll Formic : cotxe, tren , metro i després un bus de l'organització per arribar sobre les dos de la tarda a la sortida a ple cor del Montseny, més de dos hores ens quedaven per sortir ja que la nostra hora de sortida eren les 16.41 però l' hora va arribar de seguida ,foto de rigor dos minuts i a caminar , decidim agafar un bon ritmet suficient com per acabar la caminada i no patir molt, tot va prou be fins al km 20 que em trobo amb una bullofa a la planta del peu , seguidament compeed i a continuar el camí jo notava com allò anava creixent i creixent... i al km 40 ¡¡¡¡xoooffff!!! quina escabetxina, en aquell moment em va començar a pasar pel cap les possibilitats d´abandonar,però fem un sobreesforç i arribem a Sant Llorenç km 45 parada tècnica de 25 minuts ,cura de peus i dirreció a Montserrat només queden 38 km , ¡¡¡¡¡Mare de Déu de Montserrat!!!! a on m´he posat , però el meu cap cuadrat em diu que acabarem ¡¡¡ánimooo!!! als 80 km de caminar ja estem als peus de Montserrat en ganes de plorar i tirar-me al terra que vaig oblidar al sentir com uns veins de Monistrol ens animaven , concentració i cap amunt per després d'una última gran pujada a les 13.01 trepitjàvem l' alfombra vermella (roja , jejeje) que ens deia que havíem completat la Matagalls Montserrat 2011.

Gracies per haver confiat sempre en mi.
By Diana.

P.D.: Al final vam acabar els tres; lo meu home que em té al.lucinada. la bullofa i jo ;))))

Finishers

Tota la colla de Tarragona i Ebre, Enhorabona campions !