
Naturalment ja l’he posat als enllaços, amb la intenció de fer un seguiment de les seves activitats. La temporada està al caure i no ens hem de refiar de ningú i menys dels campions de la copa del 2006.

24 de febrer de 2007
Un cop al puesto, putades a banda (lo Manso li havia amagat la motxilla a Tara), vam calibrar amb precisió els instruments de mesura i vam arrencar fent la preceptiva volta al poble. Joan, armat amb la rodeta, semblava un xiquet jugant a cércol i les velles s’el miraven i movien lo cap com dient.. pos ja és grandet, ja, probet.
Feta la volta, tira pakamunt i sense encantar-mos. Un fart de suar i esbufegar fins a la Font de Paüls i el Forat de la Finelha, ai...... 7 km clavats fins al punt més alt de la Mola Grossa i sort que no feia fred, perquè d’airet sí que en feia bastant. L’atac al Piló (us fixeu kina toponimia? que si forat, que si piló) per la cresta no el vam acabar d’encertar i vam haver de recular una mica (Perales caminant cap enrera pels cingles i les tarteres, amb la roda de medir, per descomptar distància). Per fi, lo Piló. Allà mos esperava un suculent esmorzar a tots menys a Tarazaga. Encara sort que tots hi vam compartir el menjar (tots menys un i a que no us imagineu qui?).
Amb tanta tibantor, vam desparar taula desseguida i mos vam llençar al coll.... de la Gilaberta. Aquí se mos va acabar lo metro i vam haver de baixar cap al poble en busca d’unes cervesetes. Va aparéixer la motxilla de Jose i tots amics, vam anar cap al bar a celebrar l’aniversari del Kefe. En aquest punt vull fer un incís sobre la desconsideració dels absents, que en una data tan assenyalada, han optat per la màrfega abans que pel compromís. Que sàpiguen que hi ha una llista molt negra, de la que no seràn esborrats fins que medeixin lo tros que falta des del Coll de la Gilaberta fins a meta, i a no tardar gaire. Ah! i ensabonar ben ensabonat al que fa la llista.més info a http://www.barcelonamarato.es/cat/index.html
Este matí pels voltants de la plaça d’Espanya tothom anava a la seva bola per treure’s la pressió. Natros també, converses inconexes i nervis a flor de pell. Per treure’s la pressió pre-cursa hi ha hagut qui fins i tot no ha vingut ni al bar ni a fer-se la foto a la torre, aprofitant fins a l’últim minut per treura tanta pressió com fos possible (eh Jose?).
10.000 sumbades i sumbats, la majoria guiris rosses, corrent i saltant per l’asfalt de Barcelona. Al grup ja hi estem avesats a les rosses, però tot i així en distàncies tan llarges s’agraiex qualsevol estímul.
Com a debutant podria explicar moltes vivències i sensacions, però ja us fotré la tabarra lo dimarts. Això sí, he descobert que la marató és llarga i dura de collons, però jo anava motivat com per destrossar lo crono, només em sap greu no haver clavat la meva previsió. Un altre dia, amb menys pressió.
Ha estat un matí perfecte, amb solet i brisa marina, per fer un recorregut pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Hi havia molta gent al carrer animant als corredors. L’organització era molt professional i malgrat algunes aglomeracions a la recollida de dorsals dissabte a migdia i els regals miserables que ens han fet, tot lo demés ha estat correcte.
A l’acabar, Xavi que ha fet lo millor temps (excepte Martí-puça) mos ha convidat a tots a un aperitiu a la terrassa del Moritz, ja sabeu, uns calamarets italitalpascual.
Aquí va la classificació. A José Luis Mora no l’he trobat, però devia córrer perquè he vist a Belen animant a prop de la torre Agbar.
by pako
Marató
Xavi Nadal Mestre 2:59:20
Martí"puça"Cartoixà 3:12:59
Gerard Borras Martinez 3:19:21
Xavi Royo 3:23:38
Paco Murall 3:23:53
Enric Boldú 3:31:25
Joan Forés 3:31:50
Javier Chaverri Margeli 3:39:26
Àngel Solà 3:47:26
Moisés Codorniu 3:51:42
Krusty 3:52:10
José M.Tarazaga 3:53:30
Paco Estorach 3:53:30
Jordi Bonilla Julia 4:12:42
10 km
Rafa Poyatos 46:11
Marga Estorach 58:57











