22 d’abril 2008

Matxotes 2008


Diumenge a la matinada, quan encara em semblava que no m’havia adormit, ja em va tocar el despertador i “ufff!, quina peresa, però si tinc molta son!! Però no era moment de lamentacions, a les 2:50 Joan i Elena m’esperaven davant el Consell per a anar a buscar a Carlos i sense encantar-mos de camí cap als “Matxos”.
Carlos, per a més “matxoman” no s’havia ni gitat, i això que era el que havia de conduir. Durant el trajecte, entre badall i badall, intentàvem portar una conversa per tal de que el nostre xofer no s’adormis.
Finalment vam arribar a Torelló i volta que voltaràs pel poble sense trobar el punt de sortida, fins que vam anar a la policia local per tal que ens ho indiqués. Ja al punt de la sortida algunes cares conegudes, i com no molts nervis (al menys per part meua) només de pensar el que ens esperava i la incertesa de si la podria acabar; perquè com ja sabem tots té la fama i ben merescuda de que aquesta marxa és molt dura.
Comença la marxa a les 6:30 i de seguida va començar a ploure, encara que d’una forma intermitent i poca quantitat.
El recorregut preciós, amb vistes espectaculars, a pesar de que el dia estava tapat. La majoria de l’itinerari va transcórrer per corriols i senders que creuaven prats molt verds i boscos tots coberts de fulles. El fang també va ser un element present que ens va acompanyar tot el camí. Els desnivells eren molt forts; després de pujar al Puigsacalm (1515 m.) punt culminant del recorregut, hi havia un descens bastant llarg amb cordes fixes, molt tècnic complicant-se amb les lliscades produïdes pel fang. En arribar al Prat de la Vola ens esperava una botifarrada bonísima que en 10 minuts vam enllestir per emprendre una altra pujada forta: Cabrera. A partir d’aquí que estàvem al Km 37 fins al final de la marxa vam tenir com a protagonista la pluja, la qual en alguns moments va ser prou intensa i això feia que les baixades amb fang fossin apoteòsiques; inclús pensant en algun moment que estavem a “l’Eternal Running”. Els darrers 20 quilòmetres es van fer molt llargs, però finalment ho vam aconseguir.
Vull agrair als nostres “matxosmen” (Carlos i Joan) la seua companyia i protecció durant tot el camí.

By Isa

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Com anècdota, dir que quan portàvem 60 km a quasi 3 km de la meta ens vam adonar que portàvem la segona dona davant mateix , ens vam mirar Isa i Jo i vam arrancar a corre com a boges, Joan ens estirava i Carlos intentava fer de tap, diu Joan “li acabem de fer un atac psicològic”, imagineu-vos que es corre a tope desprès de portar 60km a les cames, a un bon ritme i amb molt desnivell, si si que fa ser atac Psicològic però a natros ja que la noia va reaccionar i ens va passar com una fletxa , de totes maneres vam estar a no res de conseguir el segon lloc, i si pensem que aquesta noia va ser la primera dona a la Transcanaria pos estem més que orgulloses, encara que Isa digue que no es troba bé i que va cansada, uf imagineu-vos si es trobes bé, jeje

Ah també dir-vos que allí on anem tothom ens coneix, des de sentir: que fan estos tortosins, Ei els tortosins esteu per tot arreu, els tortosins no se’n perden ni una.......fins al punt que ens trobem un grupet de noies que anaven caminant tranquil•lament, per cert Carlos es volia quedar, i una ens diu a Isa i a mi: OH, VATROS SORTIU PER INTERNET NO??

Un visca molt gran pels Matxomen, Joan i Carlos que tot i que els vam despatxar unes quantes vegades es van resistir i ens van fer gaudir de la seva companyia, vaja que vam ser unes privilegiades.
Elena

Anònim ha dit...

NO ESPERAVA MENOS DE VATROS ,AIXO ES UN GRAN ENTRENO PERA UTMB,PTL .ISA COM SE NOTA QUE ETS MESTRA NO FAS NI UNA FALTA MAURASDE FER REPAS

Anònim ha dit...

FELICITATS NOIS/ES ARA AIXÒ QUE ELS TORTOSINS VOS CONEIXEN A TOT AREU NO ESTIC D'ACORD CONEIXEN A LA UEC TORTOSA I AL ROQUETERO I AL JESUSENC I A LA LLUENTA I AL MANSO OU DUR MARTIN ETC,ETC PERO AIXO DE TORTOSINS......A MI BORREU-ME D'ESTE GRUP.

Anònim ha dit...

puça,has vist qui va guanyar als matxos?
el que va aconsellarte que
esta no valia la pena,
potser li vas fer temor?

Anònim ha dit...

HOSTIA PUÇA VAS CAURE COM UN PASSARELL ,OSEA PARDILLO,TU CUAN TE PARLEN AIXI LOS HAS DE FER LA MIRADA DEL TIGRE.QUE SABIGUEN COM SOM LOS DE LA UEC

Anònim ha dit...

au nenes!! que esteu fetes unes cracks, no hi ha qui us pare!

felicitats al quatre pel bon paper a la marxa, i no cal que us digue lo wapets qu aneu de roig i tarongeta, uixxxx!!! la envidia me corroe, jeje!!

nos vemus. rosa

Anònim ha dit...

au nenes!! que esteu fetes unes cracks, no hi ha qui us pare!

felicitats al quatre pel bon paper a la marxa, i no cal que us digue lo wapets qu aneu de roig i tarongeta, uixxxx!!! la envidia me corroe, jeje!!

nos vemus. rosa

Anònim ha dit...

au nenes!! que esteu fetes unes cracks, no hi ha qui us pare!

felicitats al quatre pel bon paper a la marxa, i no cal que us digue lo wapets qu aneu de roig i tarongeta, uixxxx!!! la envidia me corroe, jeje!!

nos vemus ;)

Anònim ha dit...

Rosa estas una mica repetitiva no?

PRACTIC ha dit...

enhorabona. a la proxima us la eu de menja a la primera dona. Pero de totes maneres sou fantastiques. I els del ptl felicitats i força

Anònim ha dit...

PRACTIC TU ANTRENES DE SECRET,O ESTAS LESIONAT,PENSA QUE LO RETO JA ESTA APROP.ANIM I COURAGE

PRACTIC ha dit...

Per desgracia Marti desde Caldes que no foto brot. I ja verem lo reto com va igual me quedo sense fel.

Anònim ha dit...

Quina fel?

PRACTIC ha dit...

perdo. Fer-lo

PRACTIC ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

censuradorrrr