31 Maratón de Madrid

La asociación MAPOMA organiza el día 27 de abril de 2008 el 31 Maratón de Madrid cuya salida se dará a las 9:00 horas, para iniciar un recorrido totalmente urbano que ha sido oficialmente Homologado por la RFEA, AIMS E IAAF sobre la distancia de 42.195 m. El tiempo máximo de duración de la prueba será de seis horas, cerrándose la meta a las 15:00 horas.

http://www.maratonmadrid.org/

Matxotes 2008

Diumenge a la matinada, quan encara em semblava que no m’havia adormit, ja em va tocar el despertador i “ufff!, quina peresa, però si tinc molta son!! Però no era moment de lamentacions, a les 2:50 Joan i Elena m’esperaven davant el Consell per a anar a buscar a Carlos i sense encantar-mos de camí cap als “Matxos”.
Carlos, per a més “matxoman” no s’havia ni gitat, i això que era el que havia de conduir. Durant el trajecte, entre badall i badall, intentàvem portar una conversa per tal de que el nostre xofer no s’adormis.
Finalment vam arribar a Torelló i volta que voltaràs pel poble sense trobar el punt de sortida, fins que vam anar a la policia local per tal que ens ho indiqués. Ja al punt de la sortida algunes cares conegudes, i com no molts nervis (al menys per part meua) només de pensar el que ens esperava i la incertesa de si la podria acabar; perquè com ja sabem tots té la fama i ben merescuda de que aquesta marxa és molt dura.
Comença la marxa a les 6:30 i de seguida va començar a ploure, encara que d’una forma intermitent i poca quantitat.
El recorregut preciós, amb vistes espectaculars, a pesar de que el dia estava tapat. La majoria de l’itinerari va transcórrer per corriols i senders que creuaven prats molt verds i boscos tots coberts de fulles. El fang també va ser un element present que ens va acompanyar tot el camí. Els desnivells eren molt forts; després de pujar al Puigsacalm (1515 m.) punt culminant del recorregut, hi havia un descens bastant llarg amb cordes fixes, molt tècnic complicant-se amb les lliscades produïdes pel fang. En arribar al Prat de la Vola ens esperava una botifarrada bonísima que en 10 minuts vam enllestir per emprendre una altra pujada forta: Cabrera. A partir d’aquí que estàvem al Km 37 fins al final de la marxa vam tenir com a protagonista la pluja, la qual en alguns moments va ser prou intensa i això feia que les baixades amb fang fossin apoteòsiques; inclús pensant en algun moment que estavem a “l’Eternal Running”. Els darrers 20 quilòmetres es van fer molt llargs, però finalment ho vam aconseguir.
Vull agrair als nostres “matxosmen” (Carlos i Joan) la seua companyia i protecció durant tot el camí.

By Isa

La Classificació AKI

Més fotos AKI

1ª Cursa de Muntanya de la Pobla de Massaluca. 27/04/08

"Serra de les Fites"

Benvolguts amics atletes:
Si sou aficionats a les curses de muntanya o es voleu iniciar en aquesta modalitat us convidem a participar en la 1ª Cursa per Muntanya de la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta. Aquesta cursa a part de la distància és d’una dificultat mitja, la cursa transcorre entre oliveres, bosc, vinyes i ametllers i va baixant fins quasi be tocar el Matarranya, després des de allí ens tornarem a enfilar en pistes i senderons fins a l’arribada, situada davant de la Cooperativa Agrícola de la Pobla de Massaluca.
Allí podreu recuperar-vos de l’esforç amb una bona rostida, pastissos casolans fets per les dones del poble i el corresponent avituallament líquid de tota mena.
Us esperem a la Pobla de Massaluca.
Veniu a la Terra Alta, val la pena.

+ INFO

Carrera de Montaña Camañas Pico Palomera (1era de la Copa d'Espanya)

LA UEC TORTOSA REPRESENTADA A CAMAÑAS.

Oscar Pinyol i Albert Giné foren els representants.

Dissabte a la tarde em passa a recollir Oscar i ens en anem amb ganes cap a Camañas amb la seva furgo que em pareix tot un luxe.

Arribem al lloc i anem a buscar el dorsal i allí començem a veure a gent d'un altíssim nivell, el que em pareixia més coixet resulta que tenia 1.12 en mitja marató... bueno tambe vam conéixer uns nois d'Extremadura que a la postre va resultar ser el segons absolut, un xic la mar de templat que va quedar segons perquè va esperar a l'altre quan va caure a 500mts de meta i després el va guanyar al esprint. Aquell "menut" extremeño venia de guanyar la marató del sahara, vaya que de nivell no en faltava fins i tot Fabian Roncero va correr, recordman europeu de marató amb 2.07.

Tota la nit va estar plovent i un vent i fred de mil dimonis vam esmorzar un poc i quan ens vestiem allí a la furgo em va vindre el primer xungo jo amb la meva camisa de tirans i els pantalonets d'anar a crusar riuades i dins la bossa només quedava la roba de canviar-me, mentre em ficava el dorsal li deia a Oscar: estic per no sortir!t'ho dic en serio li deia. Però al final vam sortir d'aquella furgo i res més ficar els peus a terra ja ens vam estacar fins al coll, pareixia que anessem a correr un cros de muntanya de 25 km.

Ens fiquem baix la pancarta de sortida amb aquella pluja, fred, ventolisca i tota aquella èlit, jo ho tenia quasi tot de punta menys el que hauria de tindre que no sabia ni si ho tenia en fi que donen la sortida i.... DEU MEU!!! que es això, vam sortir a mil per hora jo seguia el cuc de corredors devia anar al 60 aproximadament i Oscar detràs meu mateix i jo anava a TOOOOPE vaig arribar al km 5 i estava mort, no podia més, volia plegar i feia 20 min que havíem sortit, em feia mal tot, vaig assosegar-me un poc i vaig pensar: que em passe qui vulgue però jo tinc que afluixar este ritme si no no arribo.

A partir de llavors les coses em van anar millor vaig anar recuperant-me i pasant gent fins al final que vaig entra el 35. Detràs meu Oscar que quan va arribar havia tingut les mateixes sensacions que jo, em va dir que hasta el km 16 em veia que em tenia a 1 min i poc i que els últims km li havien surtit de promitg a poc més de 4.

Al final Oscar va entrar el 54. Albert Giné 2.12.55 Oscar Pinyol 2.20.07

Toca entrenar més per afrontar Paüls en millor forma.

PD: Fabian Roncero va quedar el 47

by puça


La crònica de Ramón>>
La crònica oficial>>

♪así limpiaba así así♫así limpiaba que yo lo ví♪♪

Para los lesionados, para los escaqueados, para las que se reservan para los mach♂s, para los resacosos, para las despistadas, para los pal♀meras, que sepais que esta mañana siete bravos leñadores siete, hemos subido a las altas montañas con las pesadas herramientas a limpiar las senderas, para que vuestros delicados pies no tengan contratiempos. De paso hemos aprovechado para llevar 120 litros de agua, que seguramente querreis probar y le hemos puesto un poco de evacuol para facilitar el tránsito por aquellos agrestes parajes y que nadie se quede atascado.
AKÍ hay fotos pero no las cuelgo porque el blogger está lleno, pero si no os lo creeis esperad a beber en algun avituallamiento.
by güevoduro

5ª CARRERA POR MONTAÑA - CAMAÑAS PICO PALOMERA

1ª PRUEBA COPA DE ESPAÑA 2.008 DE CARRERAS POR MONTAÑA
Domingo, 20 de Abril de 2.008 a las 9:30 horas
Carrera por montaña Camañas-Pico Palomera, en la provincia de Teruel. Un recorrido que transcurre a través de monte abierto, barrancos y encinares, que culmina con la ascensión a la cima más emblemática de la comarca, el Pico Palomera (1.496 metros).
Esta carrera ya formó parte el año pasado de la Copa aragonesa, dejando entre los participantes un agradable recuerdo.
Organiza: Club de Montaña El Espino
Lugar: Camañas / Teruel
Distancia: 22km
Desnivel: 1.100 m desnivel positivo
Coeficiente: 24 *
http://www.carreraspopulares.com.es/

Pels Camins dels Matxos 2008. 20/04/2008

Un any més, el Centre Excursionista de Torelló organitza aquesta travessia, que forma part de la Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC.

Sembla que alguns matxos de la UEC s'han quedat fora per encantar-se en la inscripció. Sempre els quedarà lo consol d'estalviar-s'ho de vaselina.

Clicant les imatges, més info.

Crònica de la Cursa de les Fonts (Xerta)

Una altra cursa que veig en perspectiva. Des de detràs t’en dones compte de molts detalls que d’altra forma te passarien desapercebuts. Als avituallaments t’expliquen qui va per davant i el temps que et treu, qui se l’ha pegat i qui va grogui. Los que t’adelanten te diuen com va la cosa per la cua, les entrompessades i lo catxondeo. I tú vas menant en terra de ningú, com un fill de puta.
Lo diumenge se va aixecar radiant. A quatre camins mos vam ajuntar una bona colla, comptant als rapitencs i en arribar a Xerta hi vam trobar la resta de la colla trailera, des del tarragonés fins al maestrat. La sensació era realment d’estar en família. Després de les salutacions i la tertúlia i de fer lo pitxina un rato, per fi van donar la sortida. Elena, que s’havia de reservar, va tindre un problema d’ignició i no va poder evitar que se li encengués la metxa, a causa de les xispes que havien saltat de les mirades entre ella, l’Amparo i Reyes. Quan va passar fumejant per davant la gasolinera de Xerta vaig tindre un esglai.
Anàvem punjant suaument cap a la Font Nova i s’anava estirant la cursa. Lo solet i una brisa fresca de xaloc era l’ambientació perfecta per al magnífic decorat que ens oferia la vista, tota la vall de l’Ebre entre les serres i la mar, que s’olorava.
El recorregut es tornava més vertical i tècnic a mida que progressàvem i fins als plans de Rambla no va haver-hi respir. Després de passar a la vessant nord de la serra i albirar Paüls entre els boixos, ja vam començar a xafar la pedra solta que bateja el cim de la Coscollosa, que corona la cursa. I cap avall, superada la Moleta i el seu inversemblant avituallament, per la sendera de terra amb pedra solta i cantellosa, gairebé vertical fins als plans de la Font Nova. Recordo que a la sortida del merendero hi havia dos marcianes somrients assegudes a una pedra per abduïr els corredors i si Xaski no m’arriba a agafar de la màniga, faig cap a Aldover, això sí, més content que un gínjol.
Tot anava bé fins als últims 5 quilòmetres que s’em van fer inacabables i tot lo que no era costa avall em semblava pujada.
A banda d’este rollo, lo que vull destacar per damunt de tot és l’excel·lent organització de la Cursa, la qualitat i quantitat dels avituallaments i la motivació de tots los voluntaris, que han sapigut tractar a tots los corredors com a convidats de luxe.I una imatge, també en perspectiva: estirat entre dues cadires al fons de la plaça, amb baldana i calimotxo, una mica ataubat pel sol i delectant-me amb la imatge de Roseta dalt de tot d’un podi de palets. Amb l’amic Jongüein comentàvem la jugada.
by oudur

Aquí la classificació>>
Aquí les fotos que va fer Belem>>
Aquí les fotos de Pacolo>>
Aquí les fotos del Practic>>

la gent de casa

1 Martí Bertomeu, Kiko 02:29:55
3 Gine Cid, Albert 02:32:19
11 Royo Curto, Xavier 02:52:11
18 Ena Caballé, Fernando 03:00:01
22 Navarro Agustí 03:03:35
23 Curto Raga, Joan 03:03:37
30 Colomé Campos, Enric 03:08:20
33 Sales Navarro Ramon 03:11:32
37 Tomás Ubeda, Aristarco 03:12:51
40 Bonet Ferre, Ladislau 03:16:23
45 Sanchez Torres, Mario 03:19:07
46 Mora Martínez, Jose Luis 03:19:41
50 Povill Gabriel, Enric 03:20:56
54 Fibla Garcia, Xavi 03:25:4
58 Ortiz Llombart, Mauro 03:26:24
59 Estrada Targa, Joan 03:27:04
66 Ferreres Sebastia, M. Elena 03:29:05
70 Gas Colomé, Isidre 03:31:29
74 Barbera Arasa, Lucas 03:33:40
76 Perales Pulido, Joan 03:34:42
77 Botella Gisbert, Jesús 03:35:28
78 Moya Salvan, Josep Blai 03:35:31
87 Anglès Olivé Josep 03:39:20
93 Perez Tous, Javier 03:45:40
94 Nebot Forcadell, Maikel 03:45:56
102 Tirón Martínez, Albert 03:50:02
104 Murall Tallada, Paco 03:51:07
108 Arasa Favà, Isabel 03:54:34
111 Borrull Jacques, Alejandro 03:55:30
113 Casanova Pallejà, Xavier 03:56:14
117 Carles Castells, Rosa 03:58:21
120 Monclús, Josep MM 03:59:57
140 Estorach Fatsini, Marga 04:25:30
141 Estorach Fatsini, Paco 04:25:30
142 Poyatos López, Rafael 04:25:30
145 Ferré Castell, Climent 04:28:48
147 Pardo Villalobos, toni 04:29:16
160 Cartoixa Brusca, Martí 04:53:46

XIX Marxa Montserrat - Reus (100 km.)

Com cada any, els dies 12 i 13 d'abril el CLUB DE FUTBOL REDDIS (Secció Excursionista) organitzen la ja clàsica Marxa Montserrat-Reus, puntuable per al Campionat de Marxes de Resistència.
Aquest any hi ha una novetat que consisteix a fer-hi dues finals possibles, una a Reus com sempre per a tots els que vulguin fer els 100 km. (límit de 24 hores), la que puntuarà 13 punts i una final intermèdia a Santes Creus, 62,65 km. (limit de16 hores), que puntuarà 10 punts.
Us podeu descarregar el tríptic on trobareu més informació, el reglament i inscripcions.
També està diponible el full d'inscripció.

Més info>>

Els primers del 2007 foren:

10:50 BALAÑA PRATS, MARC

12:25 CAPELLA GARGALLO, RAMON

12:30 PERALES PULIDO, JOAN

Cursa de les Fonts

Aquesta setmana tenim la Cursa de les Fonts a Xerta, just al costat de casa. Ara que ja estem acostumats a tenir que fotre la gran matinada per anar a córrer, no ens hi trobarem.

On quedarem ?
En quins cotxes anirem ?
On farem la parada de WC & CAFE ?
Qui tornarà prompte ?

Quin embolic, segur que no ens aclarim...

Xeics, heu vist la llista d’inscrits de la UEC, ¡IMPRESIONANT!, suposo que finalment passarem dels 40. A veure si ens podem organitzar una mica i ens fem una foto de grup abans de la sortida .

¡¡¡ HEM QUEDAT A LES 8:00 A QUATRE CAMINS I A LES 9:15 BAIX L'ARC DE SORTIDA PER FER LA FOTO !!!

Tota la info aquí>>>

DONES DE L'EBRE A L'ACONCAGUA

Rosa, Marga i Isa

3 membres de l’equip de Trail de la UEC se mon van a l’Aconcagua:

L'Aconcagua, amb 6962 m d'alçada, serà el primer objectiu d'alçada de la temporada 2008-2009. En aquest cas, però, el grup que intentarà assolir aquest cim estarà format exclusivament per dones. Les components del grup, membres de UEC Tortosa, ja han engegat el projecte que es durà a terme entre el gener i febrer del proper any." Dones de l'Ebre a l'Aconcagua" serà la primera expedició femenina de les Terres de l'Ebre.

Crònica del Pic del Vent. 6/4/2008

A les 5:50 sortiem puntuals del Consel Comarcal. Los lluents han portat al seu cotxe a “la extraña pareja”, puça i pulveritzador, que curiosament han corregut vestits igual, ni que se ho hagéssin xarrat. Al cotxe dels kefes anava leo i al del pràctic, loteria i oudur. Lo viatge, bé, gràcies. Hem parat a visitar los wàters de l’àrea de Bellaterra i a fer uns cafès. De pujada pintava un cel encapotat, però desseguida que hem arribat a Caldes de Montbui, lo cel ras i una fresqueta de co__ons (5º). Allà ja ens esperaven (o no) la secre, jongüein, la coenta i lo manso, fent cua a la retirada de dorsals.
Leo flipava amb la quantitat de gent que saludàvem. És clar, los de sempre, però ara feia mesos que no mos veiem amb molts d’estos parents de fora. Impressionant lo grup de la UEC Anoia, tots vestidets igual, fins i tot los mitjons!! A cada cantonada paràven a fer-se fotos de grup. No ni havia per menys. Això sí, quan hem arribat natros al parc de sortida, s’els ha acabat lo protagonisme. L’espiker, molt amablement, ha tingut unes paraules per a natros abans del control de sortida. Tot un detall.
La sortida de les noies ha estat apoteòsica. Una colla d’esmeperduts fotia una cridòria ensordidora a l’hora que garrotejava una gran porta de ferro, com si fos una campana. Altres feien la ola Leeeeoooooooo Leeeeoooooooo. Espectacular.
Des de la sortida dels nois, fins a l’arribada tinc com una boira al cap i només recordo alguns detalls, patiment, mitja pàjara agafada a temps, algun que altre flato i dolor. També un paisatge preciós per a córrer, amb corriols tovets i ràpids (en altres circumstàncies). Ja hi tornaré quan estigui a punt, per treure’m l’espina. Al menys, l’he acabat i ja sabia que em tocava penitència. Una altra imatge que tinc gravada és la de l’amic puça assegut en una cadira en un avituallament, envoltat de sanitaris i amb el genoll embenat.
Un cop arribats han donat los premis del Circuit del 2007. Albert Giné, 2on sènior, ha estat hissat al podi per dos dels seus companys. Isa Arasa, 2ona veterana femenina i Elena Ferreres, 3a veterana femenina, també han pujat a recollir los seus trofeus i per fi, quan han cridat al representant de l’equip campió del Circuit 2007, hi ha hagut òsties i empentes per pujar al podi. Al final només recordo que li he arrabassat lo trofeu al kefe i m’hi he fet algunes fotos artístiques per a la posteritat. Qui sap quan tornaré a pujar a un podi?
Tot plegat, un gran èxit, però a l’hora de la dutxa mos hem despistat i ja no ho hem remullat. Ara caldrà fixar un dia (cap al tard) per retre-mos un homenatge de campions.
AKÍ les classificacions
I aquí les fotos que mos va fer Marga (la germana del manso)>>
Més fotos de la cursa i del Raid de la Pineda gentileza de Davidph (alias lo novio de la Reyes)>>
Les fotos de l'organització>>
Les fotos de Cesar>>

Raid la Pineda Platja

Una nueva edición del Raid La Pineda Platja ya esta preparada. Será la 10ª edición. Los raiders podréis disfrutar de la naturaleza y la belleza de la Costa Daurada. Desde montañas de 1.000 metros a las azules aguas del mar mediterráneo, descubriréis una Costa Daurada sorprendente.

Més info>>

A més a més de la Cursa del Pic del Vent, aquest cap de setmana tenim el "Raid La Pineda Platja" puntuable per a la "Liga Española de Raids de Aventura", la UEC Tortosa hi participarà amb un equip de "luxe" format per Pinyasso, Ricard, Peraldinho i com assistent Silvia.
Aquest serà el segon raid de la temporada en que participaran, recordareu que el primer vas ser l’Open Raid de Begues, on Pinyasso i Ricard, van guanyar la prova, ara la cosa es més seria, ja que es una prova de dos dies on han de córrer els tres corredors, sense relleus, i on el nivell dels equips es molt més elevat.

http://picasaweb.google.com/Monrasin/RAIDLAPINEDA

VIII Cursa de muntanya del Pic del Vent

Caldes de Montbui. 6 d'abril de 2008

Comença el Circuit Català 2008 amb aquesta bonica cursa, apta per a tots los públics.

Cal esperar que los trailuecs anem en massa a recollir la copa de campions per equips del 2007 i els premis individuals que ens donaran al final i de passada aplaudir als companys i companyes que faran podi a la cursa.

Fem llista?

+ info: CECMO

Marxa Guai

Reportatge gràfic: http://reportatgestrailuec.blogspot.com/2008/03/marxa-gai.html

I aquí totes les fotos

http://picasaweb.google.es/trailuec/MarxaGuai

Crònica de la marxa guai (1ª etapa)

Acabada la Cursa del Montepio i amb una mica de retard sobre l’horari previst, a les 13:15 sortíem dels Reguers les/los 10 vivakeres/os, carregats com a burros, disposats a fer parada i fonda allà on convingués i preparats per si ens tocava passar uns quants dies perduts pel port.

Los plans que s’havien fet, quant al recorregut i els avituallaments, els vam anar trencant a cada passa i a cada mos. Vam pujar cap a la Vall Servera per l’inevitable i pestòs asfalt. Per sort lo dia encapotat mos va evitar una bona torrada i l’entorn bucòlic de la vall desseguida va endolcir la caminada. Progressàvem pels impressionants còduls de la Vall Figuera, amenitzats pel variat repertori del Manso... aPaTrUlLaNdO lA sIuDaaa!!!, lo Salt del Ximenot i sendera amunt amunt, fins empalmar amb el GR i amunt amunt i rapidet fins que per fi vam arribar al primer avituallament previst, los Pous de la Neu.

Allà tocava bocata i manta, però en lloc d’això ens esperava uns taula parada, amb pa amb tomata i fato i vianda i escudella i carn d’olla, vi, carajillo, etc etc. Només portàvem 4 hores de camí però jo estava rebentat i com que feia fresqueta, vaig començar a tremolar de fred, això i la perspectiva del que quedava per davant em va decidir a retirar-me. Un cop baix per a l’ego i un exercici inèdit de seny en un servidor.

De fora estant, els vaig veure allunyar-se, corrent i rient i s’em va fer un nus a l’estòmac.

By oudur

Crònica de la marxa guai (2ª etapa)

La segona etapa de la Marxa Guai va començar al restaurant emprenent el camí cap al Refugi de les Clotes seguint el GR7 per les Foies. Anavem capitanejats per Claudia, qui es coneix a la perfecció el tram. Com en la resta de la marxa el Fary de Soldevila ens va amenitzar l’excursió amb el seu Hit “Apratullando la Siudaaaaaa!!” i el seu cunyat John Wayne contraatacava amb l’èxit del moment “Baila el Chiki Chiki”. De sobte ens va atrapar la boira, la qual ens va acompañar fins al refugi. Un cop allí vam poder veure el bon resultat de les reformes, de fet, als nostres ulls pareixia un hotel-spa (en vistes de que havíem de pasar la nit a una cova, no anàvem tant mal encaminats). Vam fer un “tentenpie” i vam continuar la marxa, ja que… com podeu entendre, després d’estar caminant unes 7h no enteníem prou, era massa aviat per fer parada i fonda.Vam marxar direcció del Mas de la Franqueta, coneixedrors de que pel camí trobaríem aigua, la qual ja començava a escassejar. Durant la baixada vam deixar enrera la boira i vam poder gaudir d’una nit ben estelada, tot un espectacle i un regal per als sentits. Tot i que va ser Marga qui va veure de més a prop “les estrelles” per culpa de les seues llagues. A la passarel·la de la Cova Picasso, vam fer una parada a boxes per carregar d’aigua, per pendre uns Kinder Bueno i per fer les primeres cures a Marga, que li van servir per aguantar estoicament fins a la Cova del Frare. La pujada pel Barranc del Carrer Ample la vam començar ben aniamts, sabedors de que adalt s’acabava la primera jornada de la Marxa Guai. Arribats en aquest punt , el kefe va fer valer el seu títol per guiar-nos quasi directes fins a la cova. L’alegría ens va desbordar a l’entrar a la cova, i va ser Marga qui va exterioritzar-la amb més èmfasi amb uns crits de: “Casa, casa… ja estem a casa, bien!! Casa, casa!!!!
Un cop a la cova els hòmens van fer de machitos i sense descansar van anar a buscar llenya ràpidament, mentre les dones vam fer de laydies i ens vam canviar i acomodar també ràpidament. Lo Manso va ser l’encarregat d’encendre el foc, i no només encendre’l, sinó que el va estar revifant durant tota la nit, cosa que li vam agrair moltíssim. Un cop sopats i revitalitzats gràcies a la poció mágica de les Neus, Marga ens va fer morir de risa amb el seu repertori de xistes, jeje!! Què bo, lo de la nina, jajaja!! La nit va ser bona i mínimament vam poder descansar. Quina estampa, tots juntets tapadets amb les mantes, semblavem unes sardines platejades!! Elena diu que va patir una mica de fred, però no sé jo… perquè pel que es veu al reportatge, tant ella com Isa vam pasar la nit ben acompanyades, ui ui!! A l’endemà, després d’esmorzar, vam encarar l’últim tram del barranc per trobar-nos amb Fran, el Pràctic i Perales prop del mas de Maraco.
Al Coll d’Alfara a les Rases, Marga i jo vam treure lastre al grup i vam encarar la baixada cap a la Ganaderia de Mur. La baixada va ser molt animada, erem taaaant felices… pensant que arribaríem aviat a casa, que ens alliberaríem de l’olor de la cova, i que a més a més, seríem les primeres en arribar al Calau per birretejar ben agust… però… ja ho diuen que no hi ha res etern! Quan ja havíem saltat un parell de valles, no sabem perquè, ens vam encarar cap a un tancat de bous. Per arreglar-ho, vam saltar una valla i ens vam posar a un altre tancat de bous. Natros feiem uf,uf!! I ells conetstavem muuu! muuu!! Total que vam estar 10 minuts “arriva y abajo” pel de Mur buscant la sortida, i no va ser fins que vam pujar als cotxes que vam poder fer un llarg i relaxat: ufff!!

By Rosa

Crònica de la marxa guai (3ª etapa)

La tercera part d’aquesta crònica s’escriu sense haver llegit la segona, cosa que cinematogràficament pot passar. No es va rodar abans que la segona, la tercera part de Regreso al Futuro? No obstant, aquest atreviment pot comprometre el fil conductor de la crònica, conduint, bé a una manca de continuïtat entre les seves parts o a un excessiu solapament, o hauria de dir encavallament...Que no entens aquesta broma? Doncs acaba de llegir dropo/a!!
M’imagino que hauria de començar des del moment en què, després de trobar a Perales, Pràctic i Fran al Mas del Maraco, els cavernícoles ens disposàvem a continuar la nostra marxa, amb destí conegut, els Reguers, però per camins incerts. Les dues floretes de l’expedició van preferir abandonar-nos quan ens dirigíem cap a l’Enrajolada. Sabien que els hi esperava si continuaven la marxa amb la resta de cavernícoles: només quilòmetres, i desnivell, i que si Champex, i que si la Bovine...Elles buscaven emocions fortes, van triar el camí recte cap a Alfara i finalment “Margarita, la niña de Soldevila” i “Rosa la Coenta de Campredó” van sortir per la porta gran, amb dues orelles i el rabo (un per a cadascuna, per a no barallar-se).
Els cavernícoles continuaren el seu viu ritme, amb la companyia dels nouvinguts, que només van poder seguir-los gràcies als últims glops de la poció màgica preparada a la cova, seguint la recepta d’un vell druida que habita les muntanyes dels Ports (però que podeu trobar gairebé sempre als Pous de la Neu a l’hora del cafè). Després d’estrenar una ruta alternativa per a retallar una mica de temps a la Nocturna, començàrem la dura pujada al Coll d’Alfara. En aquest moment, els efectes secundaris de la poció màgica van causar estralls en Clàudia, però sobretot en els què hi anàvem al darrera. Almenys el moment va servir-li a Isa per a començar a aclimatar-se a la manca d’oxigen a l’Aconcagua. A partir de coronar el coll, i després d’una pràctica lliçó de geografia, el qui escriu començà el seu Via Crucis. A pesar d’haver-se embetunat de vaselina davant els primers símptomes, l’escaldada de baixos progressava al mateix ritme que davallaven les seves forces. Pensava que un bon avituallament a la font d’Alfara (un poble amb unes promocions immobiliàries interessants, amb habitatges de 3 habitacions més golfa a preus irrisoris) el faria revifar, però ni l’aigua fresca, ni les sobredosis d’Oreo ni el crit de guerra de la tribu (Apatrullando la siudaaaaá!!) van aconseguir ressuscitar-lo. I així, va començar a prendre forma la llegenda de John Wayne, un cowboy sense cavall, amb un únic destí: el Saloon Calau dels Reguers, on poder recuperar el seu orgull a base de bourbon. El tram final de l’expedició va venir marcat per la fina orientació de la Lluenta, que ens va voler fer una ruta turística per totes i cadascuna de les oliveres del terme municipal dels Reguers. Sort que l’aventura acabà com ho fan els còmics d’Astèrix, en companyia de la resta de la tribu i amb un bon banquet...

By John Waine

Crònica de la marxa guai (lo otros...)

Segur que és masa llarga, però entre diarrea i diarrea m'ha donat temps a fer una mena de crònica dels 2-3 oblidats...jeje

CRÒNICA PARTICULAR:

Després de tenir-ho tot preparat per canviar-me i sortir a l'endemà, dormir-me al sofà fins les 12 tot i l'emprenyada pels pocavergonyes del club de la ciutat comtal. Canvi d'hora als principals rellotges de la llar per no tenir susto i al cau.....al poquet, canvi de bolquer per repetir operació cap a les 5.....però a les 6,45 ja estava davant de l'esglèsia on l'altre penitent ja m'esperava. Un cotxe a l'entrada de la vall cervera, l'altre cotxe davant del de Mur, encara de nit i amb un cartell de PERILL BOUS BRAUS!!! (amb 2-3 idiomes més).

Surt un camió del de Mur i tots dos beneïts abordant lo camió a banda i banda preguntant si havien bous per la sendera. La resposta d'un immigrant torero fou:

-toros? pararriba? us los vais a encontrar eh? seguro que pararriba? y de noche? uff, seguro, seguro!!!!

Els dos beneïts mirant-se com dient: no serà tant, home.....però en anar-se'n el camió i abans d'engegar el frontal un beneït li pregunta a l'altre:

- i si anem pel toscà?

- pós quasi que sí respongué l'altre beneït

- però vols dir que estaran al mig de la sendera?

- pós no sé, però no seran mansos?

Em sembla que van sortir mes preguntes sense resposta per segon que a n'anquell programa de "donde estas corason", però com els entrevistats del programa, cor fort i pálante. Al cap de no res, primera porteta amb tanca......no portavem ni 5 minuts i el cor com si estessem pujant Joan Gran....els frontals no sabien ni on era la sendera, només miraven dreta i esquerra.

De cop se sent un MUUUUUU!!! ens aturem; venia del corral....però el pensament comú era: JODER QUE PATIREM!!!! però amunt i amunt.... De cop la sendera que es fa estreta i tancada i al pràctic només se li acut dir: ja hem arribat a estafeta!!! i natros sense el mocador roig de torn....allí només hauria hagut la sortida de fer salt d'alçada sobre la tanca amb punxes...... Segona porteta amb tanca: i això és bona o mala senyal? poques pasterades de bous feien pensar lo primer; sortosament, pensava jo s'anava fent de dia: però no, xato, no, pals bous pitjor: es veu que de nit igual no et veuen....però si et ve de cara, ves i explica-li...

Al poc, (i sendera amunt com no!!!), tercera porteta: ara ja, si era o no bona o mala senyal ja ens hi fotia. A sobre, mirant cap avall, òndia!!! un 4x4 blanc aparcat a l'entrada del de Mur.....i s'encèn una llumeta: 4x4 blanc=Perales, a quin sonat se li acudiria fer la selva, matinar i fer aquella pujada=Perales; que li dic al pràctic? que ve perales!!!!! com dos bous de miura i aprofitant l'eco, cridem: PERAAAAAAAALEEEEEEES!!!! però res, tot i que imagino que si havia algu despert al de Mur s'hi van Kgar....

Aquell crit li va servir al pràctic com una injecció de testosterona, i font-li corrent cara amunt.....això ell, jo només pensava en que la pujada eren entre 50-70 minuts i el collet no arribava (i algú em va dir que la pujada era suau....cardinale, cardinale....).

Per fi arribo dalt: lo meu guia ja baixava a buscar-me per tornar a fer les 2 darreres corbes, i sense gaudir que els dos peus tocaven a terra, comença a correr sendera avall. Aquí rai!!! 85 kilos tiren sense problema.

I ja, al mas del maraco, altre cop a pujar pulsacions: dos bous jovenets i mami vaqueta!!!. Ens mira la gran i comença a correr muntanya amunt. No va caler ni mirar-nos, maricon l'ultim i cap a la part de darrera del mas.....quan ens girem, resulta que els pobres vacunos sí que tiraven amunt, però per l'altre part de lloma i més kgadets que natros imagino. Mirant a la serra, uns mascles de cabra encara riuen ara.....

I per 2 minuts vam tenir la sort que els nocturns/es guais no ho van veure, els quals ja assomaven la pujada del mas del maraco, apunt per la retrobada.

No se vayan todavía......que sí, que sí, el del 4x4 blanc era Perales, i TOT I QUE RETALLANT NO ENS VA AGAFAR, l'ultra es va afegir al glopet de cremat.

Llarga, no?

By roquetero

1ª Cursa benèfica del Montepio

El Montepio de Conductors Sant Cristòfol de Tortosa i comarca, va organitzar aquest dissabte 29 de març, la primera Cursa benèfica del Montepio amb la lliga contra el càncer.
La carrera d’uns 4 quilòmetres de recorregut sortia davant l’antic cinema del Montepio i finalitzava a les instal·lacions esportives que l’entitat te a la carretera del Reguers. Va comptar amb una participació d’un centenar de corredors dels quals una bona colla eren de la UEC Tortosa, que un cop més van voler contribuir a una bona causa.
La cursa la va guanyar Xavi Queralt d’Amposta seguit de Xavi Royo de Tortosa, perdó de Jesús, en quant a la categoria femenina, la cursa la va guanyar la nostra crack Leo Anto, demostrant que no es necessari portar un “top” espectacular per a guanyar curses; la segona en entrar a meta va ser Elena Ferreres.
Sabem que el responsables del Montepio han tingut molta feina per tirar endavant aquesta activitat i que estaven una mica desanimats per tots els problemes que els han sorgit, però des de la UEC els volem donar ànims i encoratjar-los a que li donen continuïtat i que intenten superar tots els entrebancs, que d’altra banda son normals en tots els començaments.
Totes les fotos aquí>>

La Marxa de la Selva del Camp 2008

La Marxa de la Selva del Camp 2008: les impressions des de la UEC. El dia encara no havia nascut en l’horitzó, quan, molt mandrosament i amb un fort desassossec a l’estómac, els “uequeros” tortosins saltaven del seu llit per començar una nova aventura perduts per la muntanya. Els cruixits dels músculs es deixaven sentir dins la fredor de la nit, però el “bon dia” càlid i una mica foteta dels companys començaven a fer espavilar les neurones. Carretera i manta cap a la Selva del Camp.
Una mica més tard, molt més a prop de la Selva, un altre “uequero” havia de posar en solfa el seu cervell adormit i començar a calmar els nervis per treure’s del cap l’eterna pregunta de “qui t’ha manat anar a fotre’t una matada de quilòmetres perdut per aquestes muntanyes i què hi guanyes deixant-hi la fel esbocinada en milions de particules per aquests móns de Déu?” De fet, ja sap que la resposta només la tindrà en el moment final de l’arribada (el que tots esperem molt abans de sortir).
La Selva del Camp, ben a prop de l’Aleixar (l’altre melic del món, a més de Tortosa), les encaixades de mans, les frases tòpiques, les converses amb les persones que només et trobes en aquestes ocasions i les frases iròniques per treuren’s els buit de l’estómac. Durant uns breus minuts tots anem junts, anem comentant les altres curses, els raids, la ultratrail del Montblanc que s’apropa i endavant. De seguida, però, l’Albert desapareix de la visió; el Martí, essent realista s’ho pren en calma; el Joan que aguanta una miqueta més al meu costat, però em trobo un col·lega de marxes de resistència que està més a l’alçada i li dic que vagi tirant; el Pinyasso, que incomprensiblement està superxerrameca en aquelles hores del matí, se’n dóna compte que li ha marxat el Joan i també desapareix. Cadascú fa la seva cursa, espanta els seus dimonis i segueix els seus reptes.
Malgrat que alguns tenim la mala consciència de no haver anat a la cursa solidària i de pensar que ens hem perdut una sortida guapíssima pel Port; us he de dir, que la nostra Marxa va passar pels llocs més bonics i emblemàtics de les Muntanyes de Prades. De veritat que els paisatges de l’Albiol, Capafonts, el Pont de Goi, El Tossal de la Baltasana, la Mola dels Quatre Termes, el Cogullons, Farena i Montral són una passada. No diré que són millors que els del Port, perquè això no ho penso. Simplement són diferents i poden formar part, alhora, del nostre món particular. Ara bé, la bellesa del paisatge no em fa oblidar la duresa de la cursa. Uns desnivells constants que et deixaven les cames entumides pel dolor i que feien ben difícil continuar. Però què us he de dir! Tots els “uequeros” ja coneixeu aquesta sensació i ja sabeu de què us parlo. Fins i tot l’Albert mateix em sembla que ho va patir i això que em va treure un munt de temps. El Joan també em va confessar que havia patit molt amb la duresa del recorregut, tot i que, pel que em va comentar, pel Pinyasso va ésser una passejada molt agradable. En canvi, no conec l’opinió del Martí, ja que va arribar un moment que me’n vaig haver d’anar. Espero que s’ho hagi passat bé o, com a mínim, que li hagi sortit un bon etrenament pel Montblanc. Hi havia més gent de la UEC, però no els conec i no vaig poder parlar amb ells. No obstant això, vaig coincidir amb un rapitenc que es diu Vicent, que també és de la UEC i li va anar força bé.
Les classificacions i el lloc, per mi són una incògnita. Si algú ho sap, ja ho dirà. Jo sé que vaig tardar 10 hores i 25 minuts i les vaig suar moltíssimmmmmmmmmm.
Fins aviat (el rotllo del començament està fet expressament, és una petita venjança).

Pep Anglès

Les fotos son de Ramon "el de Huesca"

Mitja de la Calçotada

Dissabte vam dormir una hora menos... al menos lo personal que portem rellotge! Ja sabem que alguns neandertals encara viuen a les cavernes i no entenen d'això. Pos amb una horeta menos de son, vam enfilar-nos cap a Valls una magnífica representació d'aquesta organització semiclandestina: Jose Tarazaga, Nando, Jordi Pitart, Paco González i un servidor de vostès (lo Chasqui... res de Hasqui!).

El viatge, fora d'alguna petita ginkana involuntaria als peatges degut a un Teletac mig defectuós, va anar de primera.

Recollida de 4 pitralls i 1 dorsal (Jose, sempre donant la nota...cony!) i a fer lo cafelito de rigor (i alguns a afluixar lo ventre). Canvi de roba i escalfament.

La climatologia esplèndida i no es pot demanar res més.

La sortida-arribada, a la zona esportiva del Fornàs, molt ben muntada: pàrquing ample i tots los serveis allà mateix.

Bona participació (uns 450 corredors) i una organització molt professional.

By Chasqui

(((Bueno, no sé que ha passat pero lo Kefe m'ha censurat mitja crónica! Com se pot comprovar, als asfalteros mos censuren més que los xinos als tibetans.... Aquí va la part "inédita" de la crónica...)))

Nando arranca fort ben pronte, la cosa va en serio. Els que anem de cachondeo, sortim fent bulto, amb lo populacho. Deseguida s'acaba el cachondeo i, al grito de "Maricón el último!", cadascú es busca la vida com pot.El traçat resulta entretingut: carreteres secundàries o terciàries d'asfalt fent un circuit rural Valls-Alió-Bràfim-Puigpelat-Valls. La topografia, sense ser planera, és corredora i les costes suaus venen seguides de baixades suaus... tot se compensa. Els avituallaments coincideixen amb la travessa de les poblacions i allà l'ambientillo s'anima bastant.

La cursa se va estirant. Nando entra en un temps fantàstic 1:29. Quan em falten 2 kms per meta, Jordi m'avança arrencant-me fins les etiquetes dels calçotets! Lo paio va llençat i no hi ha qui pugui seguir-lo... A la baixada d'entrada a meta, Paco m'alcança i entrem junts. Als pocs minuts, Jose fa acte de presència. Tothom ha complert els seus objectius i es respira satisfacció general.Recollida d'una bossa del corredor ben generosa (samarreta tècnica, ampolles de vi i cervesa...) i dutxa merescuda a les instal·lacions del pavelló esportiu. Recollim els premis sorpresa (a algun li van vore la cara de bebedor i el van carregar de més vi...).

Enfilem direcció als Reguers, que tenim gana i al Calau ja van acudint tots los runners de la marxa de la Selva del Camp i de la marxa-vivac del Port. Volem saber...Lo Chasqui

By Chasqui

Les classificacions>>>

Que toca esta setmana??

Propostes per al cap de setmana

V Marxa de la Selva del Camp.

67 Km de recorregut.

Organitzada pel Club Excursionista Arítjol de La Selva del Camp,

Inscripcions tancades (500).

1ª Cursa Benéfica del Montepío

Organitzada pel Montepío de Conductors San Cristofol de Tortosa,

d’uns 4 o 5 Km. de recorregut, amb sortida a les 9:30 hores davant de l’antic cinema del Montepío.

Marxa i vivac al Port.
Aquesta cursa la complementarem (per compensar als que no podrán participar a la marxa de la Selva), amb una volteta pel Port, en un principi el recorregut no està decidit del tot, però es possible que sigui molt semblant al següent: Sortida del Reguers, Vall Cervera, Punta del Farrubio, Portell, Barcina, Caro, Pallers, Mola, Terranyes, Coll de Miralles, Mas de Corretja, Franqueta, Bc. del Carrer Ample, aquí dormirem (o no) a la cova del Frare. Diumenge de matí continuarem cap a les Rases, Clotes, Roca Campanari, Vall Figuera, Vall Cervera i Reguers, on tindrem un habituallament ben arregladet al de Calau.
No sirà la Marxa de la Selva, però deu ni dó....

7ª mitja marató de la Calçotada.
Com que no eren prou les opcions per aquest cap de setmana, al final els més esfalteros s’han buscat un altra activitat i van a córrer la mitja de la Calçotada de Valls.

Processons de Setmana Santa

Divendres:

FARRUBIO

8:00 4 camins o 8:30 Carreretes

FARRUBIO versió light:
Pepe

Pepita

Rosa

Leo

FARRUBIO versio aventura:
Roquetero 69
Amic de roquetero 69
Moto

Claudia

Lo manso

Diumenge:

Paüls

8:00 4 camins o 9:00 Plaça Paüls

Esther(ocisport)
Kefe
Isa
La Lluenta
Peraldinho
Claudia
Lo manso

Les fotos de la sortida aquí>>

Entrenament d'altura

Com podeu veure, Isa no perdona cap entrenament (això va per a la lluenta), ja podeu anar al Marturi o a la Caramella, que ella quan te un ratet aprofita per fer entrenament d’altura, diu que li fan falta “globos rojos” o algo així, jo lo que penso es que lo que li fa falta es un vull, però bueno son punts de vista.

Aquí vos poso un parell de fotos de la “torrada” corrent per Avoriaz, probablement l’estació d’esquí més xula de les que hem estat.

He vist que lo diumenge aneu a Paüls, si no estem massa cansat del viatge, compteu amb natros.

By Mauro