Kilometre vertical de Caro

CLASSIFICACIONS 

Hola,

Este matí per la zona de Roquetes - la Caramella hi ha hagut un "orgasme esportiu de muntanya"Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòst superant les expectatives més bones.

Que podem dir..... la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la "zona de guerra" ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d'aquell que porta muntant 1000 curses !! L'aproximació i l'inici igual, en una tranquilitat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la "caseta", per inciar l'esperat ascens al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir............... bé ho resumeixo,  al·lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L'arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una calurosa multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors, rebia als que pujavem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l'Ebre, la organització no s'ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat i l'inici (tal com roba per canviar-nos....), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar... i més en lo paissatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col·laboració que tenia la xica en estar allí.... en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l'esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de...... 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que "més mala cara feien... per l'esforç". La imatge d'aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, tranmetia un companyerisme i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d'aparcaments de Caro, Roquetes... ideal, sense col·lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.

Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja.... i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné... "pa'ls amics Puça", on parlavem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba.... i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l'encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m'ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li "pinta bé això heheh": "Tranquil que esta muntat per corredors" i després ha rigut. Pos si Albert quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltissims membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier.......la dona de Puça jeje, i molts més) !!

A tots vatros us vull dedicar este escrit !!

Felictats !!

Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
a.e. alcanar

Ja tenim l'hivern aquí.

Vistes des de la Mola Castellona

KMV 2008 

KMV 2009

Ahir dijous vam anar Jordi, Paco i jo a veure com està de "neta" la pujada de la Caramella i de pas estirar una mica les cames, vam anar per la tarde i a les 4 quan sortíem  de la Casa de Carvallo, feia una temperatura  fresca però sense passar-se. Vam pujar fins a l'escaleta i un cop arribats al coll, la cosa va canviar de cop, los que ja ho heu fet, sabreu que a partir d’allí lo recorregut està més esposat al vent i la sensació tèrmica baixa en picat, i ahir era especialment acusat, ho dic per que este cap de setmana donen més fred i a lo millor no estaria de més portar un paravent per si fa falta durant la pujada, jo segur que el porto.

En quant a la neteja he de dir que s’ha notat, sobre tot la part que ha netejat lo parc, més o menys des del  desviament de la Castellona cap a dalt, la part de baix a alguns llocs està justeta, però es suficient i més si ho comparem a com estava.

La baixada la vam fer per la Castellona, quasi ve contra rellotge ja que ens quedàvem sense llum  i com sempre lo paratge es impresionant, veure tots aquells cingles que donen al barranc de la Geganta, amb la plana, el Montsià i la mar al fons es simplement “brutal”.

Mauro

Neteja del KM Vertical

Un pardalet ens ha dit que ja està neta la pujada de la Caramella.

Ens ho podria confirmar algú de la organització ?

Es per agafar la malla llarga o la curta, jejeje.

KM Vertical-Caramella-Cim de Caro, Roquetes.

http://kmverticaro.blogspot.com/ 

21 de novembre de 2010

Ja s’acaba lo 3er Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre i per rematar-lo, res millor que un quilómetre vertical, una prova diferent a la que estem acostumats i realment espectacular.

La cursa consisteix en una cronoescalada de 7km de distància amb un desnivell positiu de 1363m., una aproximació de 2km i un posterior descens de 9km fins arribar al punt de sortida.
Podeu fer les inscripcions fins el proper dijous 18 de novembre.

Kv 2007

Unes fotos de la marxa 2010

Este diumenge tenim la Marxa del Port

https://sites.google.com/site/marxadelport/

2009

2008

2007

2006

Cursa d'Horta

I AKI les fotos de Maggie

Reptes aconseguits!! Acabar la cursa d’Horta i guanyar a Elena, Belen i Ragna!! (amb molt de carinyo). Tenia una espineta clavada de l’edició anterior ja que vaig ser la primera en... ARRIBAR EN AMBULÀNCIA A L’ALIANÇA! I aquest any li tenia moltes ganes a la cursa. Ui! Tenim dos baixes importants del club ja de bon dematí!! A les 7:30 m’envia un sms Fredy que me diu que se’n va a dormir i que no vé....i més tard em trobo a Marga però ja a Horta... Què fas que no corres!!??!! Marga vaaaaaaaaaaa dona vaaaaaaaaaa.......aaaaiixx......quin PLANTON!!!

Sortim baix la benedicció del Papa d’Horta chillant roda, al costat de Diego, Perales, Karim i Baquer, un ritmet molt fort durant 1,5km i després m’ofego al primer repechó....(bueno sempre em passa). Anem calentant i pujant de ritmet i les sensacions són molt bones. Al km 8 se’m posa la pell de gallina i no del fred, sinó del paissatge desolador per l’incendi que hi va haver...puff....però bueno desseguida anem pujaaaant i pujaaaant de cara el montsagre! Quina chulada, quines vistes!!! Me paro! Claro a mirar lo paisatge cosa que no fem mai! I comencem a baixaaar i a baixaaaar.....quina baixada méeees llarga...

A mig camí ens trobem a gent del terreno, Isa, Mauro i Carlos que ens pugen els ànims i ens fan alguna foto; com s’agraeix trobar-te a gent volguda durant el recorregut!!

Arribem a la segona pujada que em destrossa les cames! No podia en l’ànima i penso va que a la baixada t’arrearàs.....què va!!! No podia! Tenia les cames encartronades i mig calambroses! Però bé, anem baixant més o menys a bon ritmet....i en estes que ja es veu Horta....i aquí vé quaaaaaannnnn......(m’estic pixant de riure mentre ho escric) queda un km per arribar al poble d’asfalt apestos!!! Ep! Una cadàver! I detràs meu una víctima....agafo pel braç a la xica que no podia ni en les pestanyes....i se me fot a córrer, me fot hachasso! La de detras que la vaig portar a roda tota la cursa també me’l fot! I ala per 20 segons te quedes sense pòdium....es queeee.....estes coses només em poden passar a mi!!!

Conclusió: Ma mare s’ha quedat sense copa per posar-la damunt de la tele una temporada i jo estic súper contenta perquè ja em començo a trobar com a mi m’agrada!!!!

Fins la pròxima!!
Monix

Mitja de Castelló

Aquest matí hem quedat Carla , per si algú no ho sap la filla de Montse, Agustí i jo a les 7.30 per anar a la mitja de Castelló. en una horeta i poc ens hem presentat. Quan hem arribat el primer que hem fet és anar a buscar el dorsal i el xip, per cert havia una mica de cua, i ens hem trobat en Tomás , del regués i amic de Elena. Hem escalfat un poc , jo trobo que havia bastants corredors i corredores i ens hem posat al lloc de sortida. No ser perque però estava un poc nerviosa com en quasi totes les curses. Hen donat el tret de sortida i bueno vaya ritme, jo reconeixo que he sortit massa forta i he anat fins al 10 aproximadament a un ritme superior al meu. El circuit eren dos voltes pel mateix lloc, re a veure a la mitja de Benicarló, t´en recordes Elena que boníca que era entre hort de carxofes, aquesta era molt urbana. Bueno la segona volta no m´ho he passat tant bé i he patit lo del principi, però bé al final m´apareix que he fet 1.42 a veure si una altra vegada em surt millor. Cal felicitar a Carla que s'estrenava i ha fet 1.56 , i també a Agustí 1.33 i Tomàs 1.41 si no m´equivoco. 
Leo

Kilian Jornet

De Catalunya a Tanzània. D'Euskadi a l'illa de la Reunió. Malàisia, els Estats Units, Còrsega... En els dos últims anys ha deixat la seva empremta a mig món assolint reptes inigualables. En aquest "Temps d'aventura", Kilian Jornet!

Reconeixement del KM Vertical

Els organitzadors del KM Vertical de la Caramella en han invitat a participar aquest dissabte a fer una pujada de reconeixement. De pas si algú te ganes de fotre un cop de ma, ells aprofitaran per fer una mica de neteja i pujar aigua als avituallaments.

Si esteu interessats han quedat a les 8:00 hores davant de l’església de Roquetes.

22ª Marxa del Port

INSCRIPCIONS OBERTES!!

  del 2/11 AL 6/11

• Pics Mont Caro, C/ Nou del Vall, 1 de Tortosa
• Esports Pam i Toc, Av. Generalitat, 54 de Tortosa
• Esports de muntanya "Grimpada", C/ Sebastià Joan Arbó, 26 d'Amposta
• Per transferència bancària al compte de "La Caixa" 2100 0178 75 0200458954 (s'haurà de presentar el justificant d´ingrés mitja hora abans de la sortida de la Marxa

EL NOMBRE D'INSCRIPCIONS  ESTÀ LIMITAT A 800 PARTICIPANTS

NO ES FARAN INSCRIPCIONS A LA SORTIDA

Més informació a: https://sites.google.com/site/marxadelport/

Lo CruelXTrailcioner del Puigsacalm

Aviam si este final de temporada acabo per fer les croniquetes; dos incisos: Cavalls del Vent vaig plegar al Km. 70 (dels 85) amb uns miserables 800m de desnivell per fer i 15 hores fetes (lo genoll alias “matagalls” va fer de les seves, i la memòria històrica ha de servir per alguna cosa); el segon Ulldecona, no sé quan fèia que no corria aquesta distància; tot i estar ofegat al km. 4 vore lo buff d’Elena a uns 40 segons em feia estirar i estirar; arribar a meta amb la mossa reguerenca i Raulet, tot un premi (i ànims Nando, la màquina tornarà!!!) Pos això, representant roquetero de la UEC Tortosa cap a la Vall d’en Bas a fer el Marató Xtrem (de fet 42 i pico sent lo pico de 3km. més); havia de ser cap de setmana de family per la Garrotxa, però los pixapins ho omplin tot, així que cotxe i sol, solet cap amunt, amb previsió de pluja (res, 4 5l/m2 deien a TV3...mare quels va fer meteoròlegs...). A les 6 i mitja esmorzant a l’hotel que havia reservat dos dies abans un aiguat de nassos (4 5 litres? ya verás); apareix lo comercial de la marca Trango a esmorzar i parlant li dic que s’estalviaran unes quantes bambes (era el regal si acabaves) amb el temps que feia. A partir d’aquí acolloni qui pugui; la nit abans, sopant, ja havia sentit a un parlant de no sé qué d’uns ganxos (ganxos? Via ferrada? La fisura anal que arrossego s’anava obrint...); pel matí, seguia l’aigua al recollir lo dorsal (què em poso, què em deixaré de posar? Pals, no pals?), em trobo al company Oriol que no pensava sortir i se’n tornava a dormir a la tenda fragoneta (sense massa convenciment per part meva, el vaig convéncer per posar se les malles i les bambes), un altre participant vacilant me (pensava jo) de que res de patir a partir de la baixada del km. 20, que el patiment ja el tindríem pujant des del 8....ande me metío, seria vacilada? En fi, cap a l’estació vella ja havent parat de ploure, em trobo a l’atxa del J.L. Rubio (cec que acabaria 8è) i al cap d’una estona el Marc que fa un briefing improvisat per acabar d’acollonir al personal (cingles, senderes estretes, cordes,...) i au, via verda i comença a correr. Al cap de res de fer via verda, trobem l’artista invitat de la cursa: fangus fangui fang; ja no ens deixaria ni pujant ni baixant. Recorregut preciòs, a estones bucòlic i mig selvàtic, per ombres que enfosquien les senderes acompanyades de boira i que quan obrien una escletxa deixaven veure els tons marrons, verds, roigencs de les fagedes amb uns cingles de nassos; a estones, acompanyats per l’aigua dels rierols; d’altres, l’aigua formava part del corriol junt amb el fang i les fulles caigudes. No cal dir que tenia tant de bucòlic com de dur (extrem?) amb l’afegitó del fang en llocs de caients que més valia no mirar (apte només per mansos, peraldinhos, pinyassos i gent d’esta calanya). Així de divertit i entretingut, al Km. 13 calambre a una cama, i en estirar, calambre a l’altra; ara, com li diu lo cervell a les cames que encara els queden 30km més? tot tirava cap amunt fins el Km.16 17 amb el famòs Coll dels Ganxos (cada cop que ho sentia, la fisura se m’en fotia); tres tramets ferrats, que encara sort que no eren gens aeris (o si ho eren l’amiga boira feia les delícies de l’ocultació), però que amb el cansament i la tensió del tram, feien bufà a base de bé. Passats els ganxos, i ni pensant que es pujava al Puigsacalm, pensava que venia la baixada....però res de res, avall, però cap al Puigsacalm: Km. 20 i 3,5h.; el repte de les 7h. a l’abast de la mà...però lo pitjor estava per arribar; si fins llavors havia trobat fang, a partir d’ara el recorregut es tornava traïcioner i vaig passar a conservar lo que pugués, tardés lo que tardés, però capa a casa amb les bambes.... Però clar, aquelles baixades en cordes tampoc estaven previstes; no sé quin àngel em va fer agafar los guants....quils va parir quines baixades, la fisura s’ho passava a lo grande, tant quan anava en lo cul a terra, com quan lo foradet se feia petit per les caigudes del que anava davant...i quan passava jo, allò semblava “fangdance” (cama cap aqui cos cap allà). Els quilòmetres no passaven i el fang continuava; la pluja i la boira donaven pas al vent i al fred; ara et treies lo tallavent, ara te’l posaves. Arribant al 32, baixada per unes escales ben malparides amb baraneta per no caure...i encara quedaven dos pujadetes de paresenyornostre (curtetes però a tocar). I sorpresa, cap al 35 quan noia que em diu si vull passar: “buff, tranqui, que quan arribi encara em queden 3 hores de cotxe” / “d’on ets?” / “roquetes baix ebre” / la mossa: pos si jo soc de la UEC Tortosa / mi diu: “ein?” / CONIO !!! la Montse Sisteré!! Pos si a Ulldecona arribà amb Elena ja era un orgull, ara amb la Sisteré, se m’acabaven totes les presses (estiguin al moment de la temporda que estiguin)....tot i que la bacona (en carinyo) a l’avituallament del 37,5 es va escurrir i no la vaig veure marxar (en res em treu 1minut i mig). Cap al 39 darrera pujada del dia i l’agafo altre cop, deixant la a la baixada (crec que als darrers 12 quilòmetres vaig passar una quinzena de corredors....sort d’això...). Aquella baixada, ara sí, a tocar, semblava que anava baix del metro, no acabava mai. Finalment, després d’1,5 quilòmetres de planejada, entrada a Sant Esteve d’En Bas: 7h.52 i pico, però lo xip que no va fer sorollet i si vols torna a passar per meta....i entrepà de llonganissa!!!!....i sí, les bambes!! Jeje (lo 115 de 181) Sí que estic al final de temporada (de fet, més que superat), però no recordo haver fet mai res tant, tant dur, acollonidor i bonic a la vegada (ara sé què vol dir Xtrem). Crec que no arriscar gens ni mica, em va fer perdre prou posicions, però només arribar ja fou un èxit (dels 233 van plegar uns 50). Horta+marxa ports+km. vertical....i a descansar!! Fran

Ateus transitant camins de frares

Des de l'Era de Tivenys hi surten uns quants carrers, entre ells el Cardó. Aquest s'empina de valent pocs metres després d'abandonar la terra que banya el riu Ebre i és el que ens portarà a la vall on hi ha un convent batejat amb el mateix nom. Pocs metres després d'arrancar ens atura una dona encuriosida per la nostra desorientació. O potser ho fa pels “compressors” que portava Marga? Ara no ho sé. La qüestió és que ens informa correctament del recorregut a seguir.

Tivenys té carrers diferents amb el mateix nom. En vam arribar a comptar fins a tres que portaven el nom de Benifallet. No sabem si és per l'estima que tenen els tivenysencs al poble veí o és que aquells dies la imaginació va ser pobra. En qualsevol cas, deixem enrere aquest municipi terrisser i anem fent via fins arribar als corrals de Fons. La pista augmenta la seva pendent i se'ns presenten unes quantes revoltes, que algunes d'elles ens les estalviem fent recte i saltant els marges de pedra en sec que van construir amb tanta cura els frares carmelites, o els pagesos d'aquella època els quals potser estaven més acostumats al treball físic. Sense afluixar el ritme, passem el Portalet (717m). Aquest coll, segons la bibliografia consultada, és l'entrada natural de la vall de Cardó. A partir d'aquí, el camí fa baixada fins arribar al balneari.

Com que anàvem sobrats de temps aprofitem per visitar l'ermita de la Columna, una construcció que crida molt l'atenció per la seva ubicació espectacular. Els balconets estan molt ben aconseguits! En finalitzar la visita i menjar-nos un parell de barretes energètiques, tornem en direcció contrària cap a Tivenys. El que ens havia costat dues hores, ara només ens en costa una. Som així de ràpids quan el desnivell és negatiu! En resum, un matí ideal que ens ha permès conèixer un altre racó del nostre magnífic territori.

Aquí van poc més de mitja dotzena d’imatges:

http://picasaweb.google.com/jesusaure/AteusTransitantCaminsDeFrares#

Marató d'Espadan

Martí a la Marató d'Espadan 2008

Al loro¡¡ que no estoy tan mal. Despres d'una aturada de 9 mesos creia que no tornaria a fer una carrera de 1a divisio. En mol d'entreno i una bona preparacio ho he aconseguit,he acabat la marato espadan a segorbe una de les mes bones que es fan a l'estat.42 km i 3248 m de desnivell acumulat. A les 5 del mati maixeco, lo ritual de sempre ,carretera i a segorbe. En arrivar ja noto lo tufillo carrera , agafo lo dorsal i a preparar-me. Primes ductes lo dia esta nuvol. Al final de curt,ho vaig encerta a mig dia mos abrasavem. Sortida 2km pel poble i amunt ,repechons que ara se feien be,mos plantem al km 10 avituallament tuti plen. A parti d'aqui ja se complica una mica ja no se sen cap risa ni acudits del valencians que tan be teu fan pasar. Jo vaig molt be en un grupet de 7 i mos plantem al 15 aqui tots li fotem al gel perque sabem lo que mos aspera. Fins al 18 una sendera preciosa per dins un barranc una mica ralliscosa ,i del 18 al 24 una pujada terrible alli no se sentia ni una mosca,aixo si feia vent i una mica de fret,pera arrivar al sostre de la cursa a 1200m. Avans de fer l'ultima grimpada planeiges 100m per un pinar,de sobte sento una musica celestial ,men recordo de l'anunci de nespreso.''ancara no m'ha arrivat l'hora'' me frego los ulls i avia una orquesta de camara tocan musica impresionant¡¡¡¡. Al arrivar al 25 penses, tot avall fins al poble. NOOOOO¡¡¡ fins al 30 avall i per pista i sendera mol xula. Al arrivar al 30 ''la dimensio desconeguda''.sorpreses de la organitzacio,pujades i baixades, que me van deixar tocadet. Tot canviat de fa 2 anys, menos mal que portava buxacada de gels,aixo i la il.lusio d'acabar una cursa com esta me van porta a meta en 6 h. lo 300 de 600 i 15e de la categoria. Vaig fer 20' menos que fa 2 anys i la majoria de companys 30' mes ,lo que m'alegra molt de vore que baig pel bon cami. Despues de la duxa mos han donat entrepa truita amb pataca i estrella dam¡¡¡¡¡. Be companys-es,aixo va per vatros que meu ajudat en los mals moments,. Gracies a la organitzacio de segorbe,i dir-vos que tractan tan be com ho heu fet teniu gent pera anys

Volteta guai per Prat de Comte

Avui amb lo canvi d’hora hem quedat a les 7 del matí a quatre camins,  estava tot tancat i sense perdre temps hem empres lo camí cap al bar de Prat de Comte que com es temporada de caça obre prompte. Fem un cafè ràpid, ja que Perales vol estar a les 12 a Tortosa i emprenem la marxa pel GR fins la Refoia del Montsagre, allí agafem la sendera que baixa cap a la vall de Bages; l'intenció es buscar lo camí (sendera) de Paüls a Prat de Compte, sabem més o menys per on ha d’anar però no l’hem fet mai. Baixant veiem uns masos per on creiem que hem de passar i mos la juguem, agafem un MR i..... aquesta vegada ens surt be la jugada, en no res trobem un pista que puja cap a uns bancals treballats, la seguim i arribem a un maset, allí voltem un mica fins que trobem la sendera bona, la seguim i ràpidament arribem al “coll de Prat de Compte” la sendera es clara tant de pujada com de baixada. Un cop a baix, seguim un pista que ens portarà un altre cop al GR i d’allí al bar 10 minuts. Arribem a les 11:30 i encara tenim temps de fer la cerveseta. Finalment la volteta a estat molt xula i el dia fantàstic, pareixia que havia de ploure però tot a quedat en quatre gotes.

Cursa d'Ulldecona

Diumenge matí, havíem quedat amb tots els companys de la UEC que anàvem a Ulldecona, a les 7:30 a los “jamones”, fins aquí cap problema, la nit abans la motxilla preparada, i tot apunt per quan toques el despertador, estava dormint quan me truquen al mòbil,  el cor me va pegar un batec, alguna cosa havia passat, la meva filla que anava per aquests mons, de tot però res bo me va venir al cap en uns segons….. sento una veu que me diu hola elena soc Leo que no vens? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah no m’havia tocat lo despertador!!!! t’esperem?  no, per suposat que no, ja vindré. I ara que faig? mig dormida mig malhumorada, uf uf, li comento a César..... tu no m’acompanyaries a Ulldecona? Jo? ara? Pos va a ser que no…au Elena agafa el cotxe sola, més que res per que estava com una mica”pa llà”, i cap a Ulldecona, de sobte me ve al cap que no sé a quina hora és surt, truco als meus companys i me diuen que a les 9, menys mal per que si és més aviat no arribo.

 

Quan passo per 4 camins veig aparcada la furgo de Marga, per un segons vaig estar a punt de quedar-me amb ells per fer la volteta guai...però no, vaig continuar, A les 8:20 ja estava a Ulldecona, tampoc m’enrecordava per on estava la sortida, preguntant a la gent que hi havia pel carrer però no ho vaig encertar no ho sabien, ai ai que encara faré tard, per fi arribo al lloc, Leo i Montse ja tenien el meu dorsal, tot i així encara me va donar temps de xerrar una mica amb els companys.

 

A les 9 donen la sortida, i a córrer........ ja sabia que encara no estava preparada per pegar-li canya, però també era conscient de que ho volia fer, vaig sortit molt forta intentant aguantar el ritme de Lucia, però que forta que estàs Lucia!! al quilòmetre 10 faig petar, me prenc un gel, me vaig recuperar una mica, els bessons els tenia molt però molt carregats, Mentrestant m’anaven estirant i animant Nando i Raul, quan no era un era l’altre i jo que no podia en la meva ànima, pensava:Elena no tens coneixement……quan me van dir que anava la tercera vaig pensar que havia d’aguantar com sigues i així ho vaig fer……total que arribo a meta amb 2 hores 26, molt ben acompanyada, amb Raül i Fran. No està gens malament per ser que encara estic en fase de recuperació, jeje, però ara me toca fer bondat, tinc els bessons a punt de rebentar, aixaix.

Enhorabona a Belen, Leo i Montse!! Les xiques de la UEC vam arrassar!! També felicitar a Kiko i Admed!!

La volteta guai

 

Jo no vull fer la competència al blog del CUCUT, però ja feia massa dies que el blog TRAIL estava mort. Aixina que, a animar-se tots i totes i a passar cròniques!! Aquí en va una: VELLS AMICS I AMIGUES, BELLES AFICIONS.

Bé, hem quedat prontet a 4 camins uns quants dels que se’ns havia ressistit Ulldecona. Creient que seriem quatre i l’astròleg, al final, com sempre, los millors. Per una plaça no hem pogut anar tots en la furgo, però sort d’això, perquè los mossos estaven vigilant ‘Los Pilans’.

Hem sortit del Pou de les Neus en direcció Clotes, on hem esmorzant amb un altre grup d’excursionistes que venien d’Horta i dels qui hem conegut a Jaume, sense Sandra, que s’havia equivocat de direcció i havia fet cap a Londres. Ràpid, ràpid hem continuat cap a la Vall d’Uixó. Hem pujat per la senda de ‘los Zuzukis’, on Mauro ens ha explicat les aventures i desventures motoritzats a 4 rodes, a 2 rodes o a 4 potes (aquesta última ho dic per la fantasia eròtica dels que feien nosa al mig de la senda...). I quina pujadeta!!

Hem continuat cap a Terranyes, Camí de la Gavarda, pujar a la Mola...I algún rovelló que altre encara quedava!!. Ja me veus a Isa en una bosseta on casi tots (eh, Martí?) hem posat lo nostre bolet. Puça ha estat el campió, però crec que se’ls han cruspit tots los kefes. Hem seguit cap al Mascar i allí la última pujadeta fins als cotxes. I com no, Carlos, com un coet, ja ens esperava cervesa en mà.

Uns 21 km en gairebé 1.000 de positius i unes 4 horetes de xalera. A repetir-ho pronte, això és lo que hem de fer.

By Maggie

Climbaton Mt Kinabalu

Com ja en porto unes quantes de curses, ja sembla que poques et sorprendran. Pos esta ho ha fet: la gent tant diferent, erem quatre occidentals, 4000 metres, la jungla, ser una atracció, que la selecció catalana i basca t'estiguent esperant a meta, quantes escales, quasi 2400 metres en 8 kilometres... i sort que ens va fotre fresca i no va ser molt extrema d’humitat i la calor que diuen ha fotut altres anys. 
La gran matinada, sortiem a les set i entre l’esmorzar i els desplaçaments, a les 4 i mitja a l'aire. A les cinc i mitja em recull la furgo que ha anat a buscar a Nuria Picas de la selecció catalana (segona aquest any a Paüls). 

Jo anava amb la por de fotrem al mig de gent de molt de nivell, amb l’agreujant d'uns talls horaris molt exigents. Però no l'ambientillo, tot i ser molt oriental era popular. Sobretot el malaios que amb domini de les adidas kampung (busqueu al google, busqueu) anaven molt senzillets, inclús diria que fora de lloc. Tot i que després uns quans van volar. 
Sortideta al meu estil. Detràs i anar agafant ritme el primer quart, per fer una primera hora per sota 160 (feia mes de sis mesos que no em posava el pulsòmetre, hi havia pressió esta vegada), a partir d'aquí anar apretant que quan estàs tocadet ja costa molt pujar de pulsacions. 
Tot anava de cine fins que portava una horeta i mitja que vaig decidir prendre’m un gel (als avituallaments sols aigua, sort de Fernando massatgiste de la selecció catalana que em va donar dos gels i dos barretes). Vas massa be i tot i que no tingues gana ara toca. Que si treu lo gel, que si l'aigua, vaig baixar molt de pulsacions i em va costar tornar a superar les 160 quasi mitja hora. Quan tornava a anar fort i estava de puta mare comencen a pesar los mes de tres mil metres d'altitud. No em vaig arribar a trobar malament, però respirava molt fort i tenia el cor al clatell. Para colmo no podia mantenir les pulsacions altes. 

A part dels efectes de l'altidud, per sobre els 3500, cambia completament el terreny, d'anar envoltats de mes o menys vegetació amb moltes escales, passes a una gran llosa de granit, quan dic gran vull dir gran, que et porta fins un del cims de la muntanya amb una succesió de directisimes, amb cordes... bestial.
Arribo a dalt amb 3 hores i deu minuts (tallen a les tres i mitja, demà als open a les 2 i mitja, avui correm veterans i dones). Cap vall que fa baixada pel mateix lloc que s'ha pujat. Recupero i vaig pujant el ritme, ostres això s’agarra, sembla humit, patapam, mans i cul a terra, segona baixada de ritme important. Baix fent, la nit abans ha plogut, hi ha molta humitat, moltes escales de fusta llisa. Penso en el viatge i vaig baixant. Que llarg que es fa. Arribo a l'asfalt son tres quilometres que no hem fet de pujada, se surt i arriba a llocs diferents. Veig que no baixo de les cinc hores (l'objectiu optimiste) però a bon ritme cap a les 5 hores i deu minuts que em costa. L'objectiu que no arribes als talls aconseguit. acabo fortissim pensant en els dos punts que he afluixat (igual peto o me jugo lo que me queda de viatge.

A part de la cursa, no vull deixar d'explicar lo be que m'ho he passat amb la companya de los putos crakcs: Nuria ha guanyat la cursa, Nerea sisena o setena, Tofol tercer i campió de la copa, Xavi quart, Iñigo sisé, Sebas setè i el pobre Iraitz li ha agafat un jamacuco a 300 metres de meta que ha passat d'alt de l’ambulància (sols ha sigut un mareig).
Se queden moltes anecdotes per explicar, ja aniran sortint los dimarts i dijous quan torne. 

No en hem tingut prou amb el PTL que ara us tocarà aguantar esta.
Continuo amb la meva aventureta malaia. 
By lo manso

Sortida guai!!!

Per aquest diumenge Perales proposa  lo següent: “Pels que no s'han pogut inscriure i els que no van a Ulldecona , sortideta guaiii pel port, recordarem vells temps.
La ruta: Caro, Clotes, Terranyes, camí de la Gavarda, Cantera del Gall, Mascar, Restaurant.

A les 8 a 4 camins.
Quins records!! Ara en tanta competició pareix que ja no tenim temps  ni ganes de fer estes sortidetes.

Vinga fem llista als comentaris.

CLIMBATHON 2010

Fem llista:
Lo manso

Cursa d'Ulldecona

24-10-2010

III CURSA D'ULLDECONA

Terra d’argila

Els habitants de La Galera, durant segles, han moldejat l’argila amb les seves mans per fer els diferents estris que formen la terrissa. I ho segueixen fent. Però ara han ampliat fronteres. Ara també han moldejat una cursa gairebé perfecta (lo del gairebé és per encoratjar-los a seguir així). Ja he dit altres cops que per a mi una cursa, més que premis, que també, ha de tenir una atenció exquisita pels corredors i això ho vam trobar ahir. I no hi ha millor forma de fer-ho que amb la barra lliure organitzada després amb tota mena d’embotits i pà amb tomata, dolç i begudes vàries a repetir. Una organització molt ràpida i que vetlla pels més menuts, organitzant-los curses, ventureres n’he diem abans, a la seva mida –ja recollireu lo fruit de lo sembrat d’aquí uns anys- i que a més tenen la sort de tenir un atleta de qualitat –hauríem de parlar d’una família de qualitat- que guanya d’una forma molt elegant, tant per la forma com pel temps: Llorenç Sales.

Vaig ser testimoni durant 9 quilòmetres i mirant-me’l me recordava al millor José Luís González  -los més jovens aneu al youtube- i us asseguro que la meua gambada anava al límit mentres que la d’ell es limitava a un gràcil impuls. Los de la UEC, si no vam guanyar un pèrnil va ser per que no en donaven però allí estàvem los jovens de la UEC mantenint la gràcia i alegria de la nostra samarreta al podi masculí i femení. I veient l’espenta del poble galerenc i retomant la idea sembrada per Mauro als comentaris de la PL Tortosa, si xalaríem amb la marató de la Lluna Plena un altre cop...

Sinto

Ja  hem passat una nova edició de la Volta Aventura, en concret la 18ª i, continua viu l’esperit que la va veure naixe, dos dies intensos de BTT per les nostres muntanyes compartint esforços, risses, plors, averies i ......cerveses.

Aquest any ens hem reunit uns cinquanta ciclistes dels quals sis eren dones, tot un èxit. El recorregut del primer dia ha estat el que teniem previst, o sigui: La Fou, Retaule, Casetes Velles, Millers, Arany, Parrissal. El del segon dia l’hem canviat i ha estat el següent: Beseit, Pantà de Pena, Mas Roig, Sant Miquel d’Espinalva, Pinar Pla, Fredes, Pantà d’Ulldecona. La baixada final l’hem fet uns pel Portell de l’Infern i altres per diferents raons per la carretera.

Aquí us deixo uns enllaços amb les fotos.

Fotos de Saba>> Fotos d'Albert>> Fotos de Mauro>>

Cursa de Tivissa. 10 d'octubre 2010

... i van cinc!!!

Una cursa pionera en alguns detalls importants. Va ser la primera de regalar un pernil a l'equip més nombrós, un premi que desprès han adoptat moltes curses i que ha donat molt de joc. Recordeu a Enrique enarbolant lo trofeu entre la cridòria del personal esbarrat?
Si no m'erro també va ser la primera en oferir rostida a l'arribada i potser també cervesa de barril, però d'això en tinc un record una mica confús.
Amb una de les zones més tècniques del circuit, la Serra de la Creu, també inclou trams de pista, una combinació de velocitat i habilitat que amb els seus gairebé 2.000+ en 23,5km la fan una de les curses més explosives, també per lo explotada que arriba la gent a meta.
Segur que l'organització serà magnífica, com sempre i els patiments quedaran aviat oblidats amb unes llesques amb botifarres i bon vi del terreno.
Au pos, aneu pagant los que falteu que això serà un xou. I si en voleu saber més piqueu al logo de la cursa.