17 de setembre 2007

Pràctic, Paco i Puça a la Mm 2007

Gran cursa la Matagalls Montserrat, èxit de participants uns 2.900 d'entre els que hi havien 3 membres de la UEC Tortosa, Paco Also, Xavi (lo pràctic)i Puça, que volien fer aquesta prova amb l’intenció d’aconseguir els dos puntets que necessiten per a l’any que ve poder anar a a fer coses mes grans..... , ara amb els dos punt a la butxaca, ja nomes depèn d’ells.
Pel que fa la cursa varem començar a les 6:16 de la tarde i després de 16 KM en els quals que no vam parar de córrer en cap moment, vam arribar a Aiguafreda. Anavem molt be i, per a passar el rato més distrets anavem contant la gent que pasavem (?).
A Aiguafreda, ens espera l’equip de suport, Tere la dona de Paco i Tere la novia de puça, allí menjem un poquet i desprès de dir-los que tot anava be, ens en anem direcció a Sant Llorenç Savall, km 45, amb dos colls pel mig . Jo ja sabia que allí estaria la clau, entre el fracàs i l’èxit, vam anar caminant/trotant fins el km 30 a partir d'allí van començar a vindre els problemes tècnics, sobretot amb els turmells del Pràctic i les llagues de Paco, i el que es pitjor, els primers dubtes de com afrontar-ho fins el final. Des d’aquí fins al final ho fem tot caminant, pujadas i baixades, s’acabat el córrer.
Arribem a Sant Llorenç i allí estaven un altre cop les “suporters”, llavors els dubtes es multipliquen x 10, i apareix la paraula “abandonar” cosa que faig veure que no he sentit i els animo a seguir, cosa que aconsegueixo però amb molts dubtes de Paco, per les seves maleïdes llagues. Ara partir d’aquí les coses canvien totalment, ja no contem els adelantats, tot el contrari, ara contàvem els que ens avancen a natros, cosa que en realitat te poca importància, ja que l’objectiu únic era acabar com fos.
Per intentar alleugerí el sufriment de Paco hem carrego la seva motxilla, que per cert deunidó com pesava, al menys 6 o 7 kg, que per a mi es moltíssim. Aquí ens adonem de que per a la pròxima travessia s’haurà de reduir el pes de la motxilla, això es el que té no tenir experiència amb aquestes proves tan llargues. Continuem direcció a Montserrat, km 83.300, després de queixes i més queixes (amb raó, tot sigue dit, Paco tenia dos llagues molt lletges i lo Pràctic tenia entre moltes coses... un turmell que en feia dos del meu), finalment i despés de superar els últims 4.5 km amb 700 mts de desnivell positiu, que es fan durissims, arribem arrossengant-nos als peus de la moreneta, son les 10:12 del mati i ens ha costat un total de 15h56min.
En definitiva una bona experiència, que ens ha ensenyat moltes coses per poder afrontar aquestes proves tan llargues, i finalment, felicitar un cop més als companys, per aconseguir acabar en aquelles condicions.
Vos preguntareu i tu que? dons jo estic molt be, ens veurem dimarts, bye, bye

Puça




7 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona als tres, no es gens facil fer tirades tan llargues, sense experiencia previa, i més, si a sobre tens problemes mecánics.

Anònim ha dit...

EICS!!!, AIXÒ ÉS MASSA, TÚ. Si ens voleu veure en acció, teniu les fotos a la pàgina de fotos Mm, carpeta Salva Pou (2) fotos 451 - 452 - 453- 454. A per cert algú té un remei contra les llagues?? A part del Betadine. Gràcies per tot.

Anònim ha dit...

be germans benvinguts a la casa del senyor.perdo al mon del TRAIL .Felicitas ja masplicareu com anat esta la ting pendent de fer,vec que heu complit la primera norma del trail no abandonar un company lesionat,adeu fins la nit.MARTEN

Anònim ha dit...

Enhorabona per haver acabat. El patiment suposo que forma part d'aquestes curses tan llargues. Malgrat els problemes el temps que vau fer va ser molt bo. Jo la vaig fer el 2001 i ja no recordo el temps ni el recorregut de la cursa (excepte el darrer tram de pujada a Montserrat i la satisfacció d'haver acabat), però recordo que m'ho vaig passar bastant bé. En canvi vaig fer la Núria-Queralt i ja va ser una altra cosa, vaig acabar fet caldo.
Espero poder venir un dia o altre.

Pep de l'Aleixar

Anònim ha dit...

Enhorabona als tres.Ja heu fet el primer pas pera la UTMB del any que ve, ara no mes cal inscriures i entrena de valent.

Anònim ha dit...

gracies a tots i per al any k be ja en parlarem jo estic bastant escaldat de aquesta de moment.

Anònim ha dit...

Menys mal que estaba puça per que si no... la psicolgia en estes rutes tant llargues juaga un paper fundamental, en tot i aixo felicitats companys