Volta al Port 2008 (Plan B)

2 i 3 d’agost de 2008

1a. Etapa: Alfara- Beseit
Sortida: 06:00
Arribada: 20:00
Sopar ????? (algún restaurant de Beseit)

2a. Etapa: Beseit-Alfara
Sortida: 06:00
Arribada: 14:00
Dinar ??????? (algún restaurant de Alfara o Reguers)

Gúbies, boixos i boira...

Gràcies, Nois !!!!

Què trist, només puc fer cròniques de sortides d’entrenament (bé, Albert segur que pensa que ni fou un entrenament...).

“Pué esso”, ahir tarda sense saber encara si m’havia d’emportar sopar o no una bona colla s’apleguen a carreretes: kf/kfa, shica tucson, PTL al complert, Puça UTM, Paco CCC i mi mijmo pels GRP (no cal dir que Albert ja portava corrent des de la gran ciutat avançant alguna que altra bici......a n’este tant li fot que pugin lo gas-oil......).

I amb només un gel (això sí, amb taurina) i poca aigua (no com algun PTL que portava bocata de metro...) “pacamunt” que ens espera el Farrubio pensava jo. Només començar la pujada després de deixar lo barranquet ens trobem a J.Luis i papá Carlos que baixaven, situació que aprofitaren algunes per excusar lo retard pujant (jeje). I amunt, amunt a un ritme més que bonic per mi (crec que lo kf tá fort, fort....) i només sentint de lluny lo monòleg de Paco CCC (com es pot parlar sense respirar? pensava jo....); per baix meu, com no, pujaven elles, però també xerrant.....o sigui, crec que era l’únic que rebufava....

Un cop quasi dalt i amb un PTL devorant lo bocata, un altre PTL barallant-se amb el GPS i l’altre ja mirant com baixar cap a la Vallfiguera i, abans de gelar-mos, reprenem la baixada cap a la Vallfiguera per la sendera “acabada de netejar” (qui vulgui depilar-se de bades que demani més dades al Manso)....però Oh sorpresa: em quedo amb els PTL i Albert; ja començava a pensar que GRP acabaria sent Gran Pardillo.......i més quan vaig sentir que des de dalt em cridaven els que marxaven per assegurar-se que jo seguia; realment em van veure malament pujant......i jo sense saber què hauria per davant.

En trobar la semipista d’accés a la sendera d’entrada al barranc, Carlos ja avia repetit com a 4-5 cops l’acudit de “dame un agua, negra”....i tot i dir-li que ja el sabia, ell dale que te pego....

Accedim al barranc amb blocs per donar i per vendre i amb les cabretes Puça i Perales mostrant la seva agilitat tot i alguna caiguda (si m’arriba a passar a mi el meu cap encara estaria fent de pinball entre les roques....). Quan ja es feia de nit, a algú se li acut preguntar-li a Puça si havia estat a les Gúbies (Guvies segons el pintor); com no havia estat i cap pressa per anar enlloc, pos anfiladero cap a dins. Ara l’acudit de “la negra” ja havia canviat per la cançoneta post-traumàtica de festes de Camp-redó: Manuela i no sé que dels besos....

En tornar anfiladero afora, eren les 21,23h. (a aquella hora ja tenia clar que hauria crònica) i a pujar la sendereta cap a Coll Ventós: inici durillo on els hagin però almenys ja tenia clar quin era el destí (fessin el que vulguessin fer després les màquines jo ja tenia clar que la carretera no l’amollava...), però cony encara quedava lo bonic!!!

Cal dir que lo frontal d’Elena va aguantar quasi tota la pujada i ens servia de referència als que el portàvem a la motxilla. Només començar Puça feia de Leo amb aquella pregunta de “ja devem estar quasi dalt, no?”; la resposta de Perales ben clara, concreta i concisa: “uff...encara et queda....”; i per dalt que ja es veia la boira.

Tot i algun que altre caminet equivocat (Cucut encara funciona......) i sobretot, molts, molts renecs cada cop que els boixos et barraven lo pas o alguna herba punxenca ens recordava la baixada cap a la Vall figuera; renecs del tipus “això ni és un entreno ni és un merda; si voleu entrenar ja us portaré jo a entrenar”, o bé “dec tenir la pobra novia esperant-se amb el plat a taula” o bé “on estigui la via verda”.....”enlloc de Gúbies esta sendera m’agubia”.....l’autor lo deixarem en l’anonimat, val?

Ja quasi dalt, amb boira i tots los frontals ja en actiu, lo famòs passet de rocota a la dreta i buit a l’esquerra (tot i la boira sabia el que havia a l’esquerra.......); finalment la brossa que alguns, permeteu-me, MALPARITS, tiren des del cotxe a la muntanya ens feia entendre que Coll Ventòs era a tocar (quina llàstima haver de lligar civilització amb aquesta porqueria de gent....en fi.....).

Com no, a les 22,15h, asfalt, pintura blanca, boira i Puça que per fi començava a riure amb un nuvolet d’aquells Mortedelo i Filemon dibuixat sobre el cap (“ara bon enterareu de què és un entreno!!!!”).

Res, en 10 minuts Caragol sense aigua i cap avall trota que trotaràs, amb aquells llumeta al fons que et deia: per fi Albert està entrenant....

Ja sé que per alguns serà parida, però baixar a aquelles hores per la carretera del Port (amb el consentiment de les nenes de ca meva), amb gent a la que admires pel que fan, amb l’espessor de la boira, sense més soroll que els pals dels PTL, pensant que encara era capaç de trotar després del ranxo que ens havíem fotut, va ser un moment de felicitat absoluta, m’ho havia passat i m’ho estava passant de conya!!! Com dic sempre, “Patint però Xalant”. (com imagino serà el cap de setmana de volteta pel Port...).

I tot i que alguns encara van fer el darrer retall d’asfalt, un poc abans de les 22,50 ens plantàvem a carreteres, amb algú que altre encara amb ganes d’esprintar......

No cal dir que lo plat d’espaquetti, panses i parmesà va volar com si res......

Repeteixo, gràcies, nois!!!!

By Fran

Volta al Port 2008

¡¡¡ Canvi de plans !!!

1,2 i 3 d’agost de 2008
1a. Etapa: Alfara-Terranyes
Sortida: 18:30
Arribada: 00:30
2a. Etapa: Terranyes-Caro
Sortida: 07:00
Arribada: 10:00
Esmorçar al rest. Pous de les Neus
3a. Etapa: Caro-Beceit
Sortida: 11:00
Arribada: 19:00
Sopar ?????
4a. Etapa: Beceit-Alfara
Sortida: 06:00
Arribada: 14:00
Dinar ???????

Crònica ultra trail de l'Aneto

Aquest cap de setmana, 19 i 20 de juliol, dos membres de l’UEC Tortosa, ens vam desplaçar a Benasc per fer l’Ultra Trail de l’Aneto, en Ferran Sebastià i jo (Ernesto).
Vam sortir el divendres a les vuit del vespre, i després de sopar i d’un control de Guardia Civil -bé començàvem!- vam arribar. Allí ens trobem amb l´Oriol, un amic de Barcelona, amb el qual portem fetes algunes marxes de resistència. Volíem anar a fer unes birres però el coneixement ens diu que no i a dormir toca.
Al dia següent a les 7,30 diana i comença la festa i l’estrès!!!!: buscar el dorsal; repassar tot el material i les maleïdes calories - la prova és autosuficient i has de dur un mínim de 4000 kal-, ( algú portava un fuet , per si de càs!!). A les onze del matí dónen la sortida, amb molta calor: “les màquines” a córrer, i nosaltres ho volem fer caminant, però hem de començar al trot, ja que el 1er control el tanquen en 1.15h i són 6,5 Kilometres. Arribem, sobren 17 min. Continuem caminant en busca del 2on, tenim una 1.30h per fer 7km més, en aquest tram hi ha molta gent que es perd. Arribem amb 20 min d’antelació, anem bé però encara no hem menjat res ni em parat. Anem pel 3er control al Coll de Ballibierna, comencen a sortir els temuts calambres, però no podem parar ja que ve pujada i no podem fer tonteríes, avant. Aquí ens despedim de Ferran, que va més fort i marxa, nosaltres tranquils, arribem encalambrats però bé -ens sobren 45’ del límit, (parem i mengem!!!)-. Anem pel 4art. Collons!! és baixada i hem perdut temps, 30’ per a que tanquen, i encara ens toca la pujada forta. Ni diem hola, a continuar. Control 5è al Puente de Salenques, ens resituem: sobren 45´per tancar-lo, tenim 4hores per pujar 1200 mts, i 8 km (això diuen!!). “Bueno, a por ellos”. La primera mitja hora es fa agradable (això és massa fàcil!!) comencen a vindre els blocs de granit, i comencem a trobar gent blanca com la paret, però s’ha de pujar. Continuem pujant, comencem a veure gent amb “pájares” bestials amb calambres fins les dents, la gent no sap ni per on ni com pujar, però s’ha de fer!!! Allí dalt tenim que pujar, ...una MERDA !!! més a dalt és, allí dalt el que ens espera és el Sr. del mazo i la Sra. “pájara” que m’agafen en un carinyo (quin pet!!!! i quin globo que porto!!). Lo fotut, tot de coco, les cames ja van soles, lo coco pregunta: què collons faig allí dalt enlloc d’estar al meu MON, a casa. Però bé, hem vingut a ballar i s’ha de ballar, a dalt !Finalment el 6è control a Collado de Salenques, arribem dins del temps, sobra temps!!!!! Ep!!! lo millor de tot, un de la organització era de la "Ciutat de Roquetes", això si que és una alegria!!!!! D’aquí avall anem xino xano, ja ens ha agafat la nit, i els altres controls els podrem passar més tranquil·lament. I així fem, l’únic una tronada amb pedra que ens cau a falta de 10km per meta.
Finalment amb 62 Kilometres i un desnivell acumulat de 7000 metres, prova superada amb 18 hores de caminada, en Ferran ho fa amb 15hores (està fort el cabron!), però l’important era acabar.
De 411, només vam arribar 232, entre desqualificats, trencats, abandonats, .. etc.
Ara fins la propera.
By Ernesto
A l'espera de les fotos, us poso un enllaç amb fotos de la cursa:
http://picasaweb.google.es/V.Jesus1960/ULTRATRAILANETO2008

Carros de foc en 2 dies

Fa unes setmanes em va trucar Monsieur Marten (Martí Cartoixa) per proposar-me d'acompanyar-lo a fer els Carros de Foc en 2 dies amb uns amics (Jordi, Ramon i Paco). Evidentment me vaig deixar embolicar de seguida.
Divendres 18 de juliol:A les 15h me passaven a buscar per pujar a Espot. Durant lo camí anavem explicant històries i vivències (sobretot Martí esclar!) i un nom tornava innexorablament: el Contraix i en quines condicions lo trobariem. Natros mon reiem (pobres inconscients!)
Sobre les 19h vam arribar a Espot, just a temps per prendre un taxi que mos va pujar fins el refugi d'Amitges (2367m.) (haviem de sortir del de Mallafré per estalviar-nos un tram de pista lo diumenge, però vam fer tard i ja no mos donava temps). Alli vam retrobar els PTLs + Puça que, ja dutxats, estaven sopant i recuperant forces després de donar la 1a volta (retallades incloses) als Carros de Foc. Vam sopar de valent i a dormir que, com deia Puça, l'endemà seria un dia dur.

Llegir més>>

Ja tenim crònica de la Cursa de Siurana

En contrapartida als ingents kilometratges que esteu fent els cracks del Ultra Trail (crec que us esteu preparant molt bé, he flipat en lo de les 2 `voltetes´) este diumenge hem fet una matinada notable ( a les 7 hem anat per amunt) Moisès, Javi (amb moreno made in ses illes) i qui relata (Nando) per tal de fer cap a Cornudella, on es celebrava una cursa de curt recorregut que formava part dels 2 dies que es van organitzar. Hem tingut una pujada distreta ja que la zona presenta bastantes vistes de muntanyes que pareixen molt interessants (pareix ser que allos es una zona molt important en vies d escalada), no tant la tornada on hem triat una carretera amb més curves i m he marejat a tope.
Pel que hem sentit dels participants la cursa del dissabte va estar força bé doncs tenia bastants denivells i molt de corriol tècnic. Uns 70 participants hem participat i s ha sortit a un ritme bastant assequible de manera que hem arribat a anar bastant davant fins el km 3, encara que després ha pujat al capdavant gent contrastada i han incrementat el ritme, tallant el grupet. Val a dir que molts dels participants venien tocats ja de la cursa d ahir.
La cursa ha sigut corredora en general, per sendera de pedres grosses i amb continus tobogans, (el desnivell ha sigut major de 200 m anunciats; uns 400 o 500) encara que ha sigut bastant agradable, doncs anavem vorejant un pantano i el lloc era bastant xulo.
Al final hem acabat la cursa en menys d un hora tots 3, i després hem estat comentant la jugada amb alguns coneguts.
Hem anat a fer alguna foto per inmortalitzar el mati però ha resultat ser que a mi no me quedava bateria, a Javi li fallava el movil i el de Moisés no tenia camara o algo , de manera que les fotos que s han fet son molt molt poques pero com ja ens coneixeu ens quedem més tranquils.
:) by fradnand

Les classificacions AKI

ELS CARROS DE FOC "VERSIÓ DOBLADA"

Pareix que no pugue ser, vos pensareu que ho dic de coña però quan hem van dir de fer carros de foc dos cops i vaig dir que si no sabia a que m’enfrontava i mireu si es verídic això que els deia que hauríem de parar a un caixer durant la volta perquè m’havia quedat sense diners,i hem van mirar amb una cara d’incrèduls i...ja ja ja va ser la seva resposta i així comença l’historia.Quedem dijous a les 7'15 a casa Perales i marxem cap a Espot els 3 PTL ( Perales,Carlos, Paco )i un ignorant de les causes, si així hem puc definir jo, puça. Quan a casa vaig dir que marxava amb ells tres la meva mare hem va dir, para conte fill meu. Arribem al pàrquing d'Espot i a la una de la matinada després de tot el dia i de 4 hores de viatge emprenem la sortida, van passant les hores i allí tot anava rodat, la confiança que transmeten aquells tres es abrumadora, tanta que et fan confia i tot en tu mateix sense tenir una preparació com la d'ells. Anaven caient les hores i cada volta l’ansietat d'arribar era més gran I JO JA FEIA ELS NUMEROS DEL DIA DE DEMA al final i després de 17h i 30 min arribem a l'alberg amb unes cares d'esgotament evidents de tot el dia i el ptl Perales amb mostres de sufriment després d’haver tingut un mal dia (potser l'altura) no menys de 2000 metres. A l’hora que estàvem allí, ja dutxats i després d’haver fet la cerveseta arriba tota l’expedició de la UEC TORTOSA i al cap, el senyor MARTEN DE LA BOVINE, expliquem l'aventureta mentres devoràvem plats i plats de macarrons i conill sense oblidar el marevellós caldet que ens vam fotre entre els 4. Teniem previst sortir a les 4 de la matinada a fer la segona volta ja acompanyats de les dos utmb ISA I ELENA. Al final i sense discussió vam arrencar a les 6 del mati i amb tota l'expedició. Res mes sortir el ptl Perales que seguia amb els mateixos sintomes i després de veure el ritme de sortida marcat per les utmb va veure que seria un mal dia per ell i ens va deixar. Vam seguir l'expedició junts fins al primer refugi, abans hem vaig poder fer l'unica foto, amb el meu cunyat, allí ens vam despedir ja que l’expedició de marten de la bovine feia el circuit amb dos dies i els dos ptl restants ja portaven un ritme endimoniat. A partir d'aquell moment va ser un no parar fins a ESPOT, es va veure que allí hi havia molta classe, molta qualitat, molt d'amor propi i molt d'orgull i els UTMB no voliem defraudar als PTL i penso molt modestament que no els vam defraudar tot i que el seu nivell es superior i que només els ultrafondistes com ells poden fer el que fan no se qui es millor cosa que no importa, ara una cosa, si voleu disfrutar de l’èxit ajunteus amb ells, l’èxit es arribar. Vam portar tot el dia un ritme molt bo i vam suprimir moltes parades, totes regulades i exigents, a algú li va fer malt el bocadillo, la baixada per la neu va ser molt guay on es van poder veure desde esquiadors a robots sense oblidar-mos de les ballarines i patinadors. Van ser moltes les anècdotes que fan que els reptes siguen menos reptes i ens ajuden a seguir i que va fer que ens presentesem a ESPOT a les 10 de la nit després de 15 h 45 minuts. De les utmb nomes puc dir que m'impressionen que tots els reptes son com a fàcils per a elles i que el pròxim que tenen no dubteseu ningú gens, que també l’aconseguiran i jo seré allí amb elles a la sortida i després d'abraçar-mos els i dire només una cosa, que allí les estaré esperant fins que arribem, això si, si arribo abans que elles i si arribo. Dels ptl ja queda tot dit son una raça superior fins i tot Perales l’últim dia i sense trobar-se be va acompanyar al kefe i no res, van fer 11 horetes.

Nois/es comença el compte enrera queden 40 dies, ànims i com diu marten, couratge.

By Puça

Algunes fotos AKI

Les fotos de Karim AKI

ULTRA-TRAIL ANETO - 19 y 20 Julio 2008

Un altre ultratrail amb representació de la UEC Tortosa

El Ultra-Trail Aneto by Trangoworld es la gran vuelta al macizo de la Maladeta y a la cumbre del Aneto que sigue los caminos que lo rodean, la travesía natural que recorre los senderos de montaña y parte del GR11 a su paso por el Parque Natural Posets-Maladeta. Es un trail de alta montaña de 64 kilómetros y 3.700 metros de desnivel positivo acumulado en autosuficiencia, en la que cada uno tendrá que llevar su comida y material obligatorio de seguridad. El tiempo máximo para realizar el bucle es de 24 horas, lo que permite completarlo caminando a ritmo de marcha.

+ info

El triatló iron-terra de Riba-Roja d’Ebre i el diluvi.

Com que ja feia setmanes, fins i tot mesos, que no podia escriure cap crònica perquè no anava a cap cursa, ultratrail, marató, mitja marató, raid, sortida pel Port etc., etc. i, perquè no dir-ho, com que cada setmana he anat vivint les sortides de la gent de la UEC a través de les cròniques que pengeu al blog (cosa que em provoca un sentiment contradictori: per una banda, una passada perquè ho pots viure amb la imaginació, però, per l’altra, quina enveja que em fa!), semblava que a la fi em tocava explicar una sortida diferent.

En fi, anem per faena: dissabte passat me’n vaig anar a l’”Iron Terra” o Triatló de Riba-Roja. Dos km nedant pel riu (fent una mena de rectangle: pujada, creuament del riu, baixada i nou creuament del riu, dues voltes), 90 km de BTT i una ½ marató. Si no fos per la hipotètica calor, l’horari de començament era força còmode: a les 3 de la tarda. Per això, sense matinar gens i després dels preparatius, me’n vaig anar tot solet de l’Aleixar a Riba-Roja. Sense cap incident vaig arribar a la vila (on diuen que “la que no és p..., és bo...”), vaig recollir el dorsal i me’n vaig anar a dinar a la que deien “pasta party”. Res, el restaurant de les piscines, uns macarrons bullits amb salsa “quetxup” pel damunt i, el pitjor, d’un antipàtic per posar-se a córrer i desaparèixer.

Després del dinar, com passa en aquests casos: la preparació, els nervis, a vore si em deixo això, allò, que ara me’n vaig cap al riu en boles, que ara em diuen que millor que em posi el neoprè perquè l’aigua està freda, mon cunyat que em pica per preguntar-me si estic nerviós, etc. etc. Total, que el dia començava a ennegrir-se una mica més, però tots els inconscients ens vam dirigir cap al Club Nàutic. El personal, quasi tots semblaven professionals i súper ben equipats amb els seus noeoprens sencers i el mallot de triatló per a tot. Jo, un rústic, amb un neoprè de màniga curta i pantalons curts. Però re, em vaig tirar a l’aigua i bé, estava fresqueta, però amb el meu ½ neoprè estava de fàbula. Vaig aprofitar per acabar de preguntar què havíem de fer (havia arrbat tard al briefing, que havia estat una mica caòtic) i vaig parlar amb la figura més mítica d’aquest triatló: Matias Rivera, un bilbaí de 53 anys, que cada any hi ha anat i, fins i tot, feia l’iron man (quan el feien: 4,5 km nedant, 180 BTT i 1 marató), malgrat quedi quasi sempre el darrer, ell mai no falla.

Van donar la sortida i vaig fer una primera volta també una mica caòtica, sobre tot al rebre (i també donar) patades i enfonsades dels col·legues anònims (no ens veiem les cares). Però la segona volta vaig agafar una mica més de ritme i vaig arribar força bé, tot i que no se el lloc ni el temps (crec que vaig fer uns 30 m). Al sortir vam haver de fer més d’1 km. corrent per anar a buscar la bicicleta a la plaça de l’Església i amb el neoprè al damunt. Vaig arribar a la transició i, tal com era d’esperar, ja em van començar a passar gent per la meva lentitud en canviar-me. Vaig agafar la bicicleta i deseguida vaig notar el cansament del nedar, però les coses es començaven a posar al seu lloc natural: m’anaven avançant i jo anava perdent llocs. Mentrestant, el cel encara es tornava més negre i jo content de no tenir massa calor, pensant que encara que acabaria dels últims, però acabaria gràcies a la fresqueta.

Amb aquesta tonteria al damunt, em vaig fotre una santa hòstia en un tomb (i això que hauria d’haver caigut en un tram de trialera molt més difícil), però res, soc molt jove i àgil i per això vaig continuar. Ara, al cap de cinc minuts, sense ni avisar, va començar a caure un diluvi de co...Llamps, trons, vent i pluja a dojo. Camins que es van cobrir, en un tres i no res, en un rierol i un fangar. Gent que s’amagava on podia i la majoria que seguíem com podíem. Abandonar? Ni pensar-ho. Jo, com a mínim, com que vaig haver de baixar el ritme, em vaig començar a sentir amb energíes i tenia claríssim que calia seguir. Però.. estic a punt d’acabar la primer volta i ens diuen que es suspèn el tram de bicicleta i, a més, ens fan passar per un tram que estava tot enfangat. Mai havia passat entremig de tant de fang. No hi havia manera d’aixecar la bici i quasi no la podia moure del lloc. Allí vaig conèixer un dels pocs ebrencs de la cursa (ara no recordo el nom, però com que llegirà la crònica-espero- ens ho podrà dir): un calero aventurer, que ha de sortir a la foto que enviaré amb aquesta crònica.

Després d’haver passat aquest infern, quan vam arribar als boxes, ens vam trobar als senyors i senyores jutges que no sabien què fer, però ens van dir que la cursa la consideraven acabada i que no calia seguir. No obstant això, alguns havien seguit i la gent es va començar a rebotar, especialment els que havien vingut de lluny (francesos, bascos, andalusos, madrilenys, catalans del nord, etc.). Però ja havia parat de ploure i la gent tenia ganes de competir o, alguns com jo mateix i el calero, de continuar fent exercici. Per això, la majoria vam passar dels jutges i vam sortir a córrer la mitja marató. El calero em va acompanyar dues voltes i vam poder fer petar la xerrada (fins que el va venir a buscar la seva dona). Després vaig continuar dues voltes més tot sol, però sense cap problema, ja que el recorregut era força planer i el temps molt agradable.

No sé en quina posició vaig acabar, però després d’haver-me trobat la tovallola i quasi tota la roba mullada als boxes i una dutxa freda reconfortant, vaig anar a acomiadar-me de l’organitzador, l’Albert López, i, sorpresa! Em va dir que tenia un premi per a mi, ja que havia quedat el primer (de la meva edat, eh!) a la sortida de natació, l’única prova que havien pogut comptar. Bé, com que no estic gens acostumat a rebre aquests premis i encara que no pugés al podi (no sé ni si n’hi va haver), a mi ja em va anar bé, com a mínim una alegria després de la decepció.

Bé si trobeu la crònica massa llarga, ja ho sabeu, no hi ha cap obligació de llegir-la. Ja sé que no és comparable a l‘esforç que va fer Boldú a la Cursa del Llop (a qui, per cert, aprofito per felicitar-lo de la forma més sincera, ja que va fer una demostració d’esforç i tenacitat increïble) o algunes de les sortides que feu la gent de la Uec, especialment quan arribi la ultra trail, però ja sabeu que de mica en mica, s’omple la pica! Fins aviat!

By Pep Anglès

1a. Cursa Urbana la Galera 2008

El proper dissabte 2 d'agost a les 20:00 h. tindrà lloc a la Galera la 1a. Cursa Urbana de la Galera
El punt de sortida es farà al Casal Municipal. On es procedirà a les inscripcions dues hores abans de la sortida
Lloc: Casal Municipal de La Galera
Distància:10 Km
Data i hora: 2 d’agost de 2008 a les 20:00 h
Inscripcions: 2 hores abans de la cursa
Preu: 5€
Premis: Trofeus i vals de compra en material esportiuEls primers 120 inscrits se'ls obsequiarà amb una camiseta tècnica.
PRÈVIAMENT A LA CURSA, ES FARÀ UN RECORREGUT PER ALS MÉS PETITS

1ª CURSA DE MUNTANYA DE SIURANA

L’ajuntament de Cornudella del Montsant, Tretzesports, amb el suport de la Secció de Muntanya del CN Reus Ploms organitzen el proper dia 19 i 20 de juliol la cursa de Muntanya “2 dies de Siurana ”.
Les distancies de les curses son les següents:
1er dia 15.500 mts. (Sortida/arribada Siurana)
2on dia 12.500 mts. (Sortida / Arribada Cornudella)

El recorregut de les dues curses serà degudament senyalitzat i trobareu avituallaments líquids, l’organització indicarà els punts d’avituallament en el moment de la sortida de les curses.

Tota la informació la trobareu AKÍ

LA CRONICA MES LLARGA DE L'HISTORIA

AVUI DISSABTE A LES 9 DEL DE MATI HEM MARXAT CAP A LA VALL DE NURIA PER CELEBRAR LA NURIA ..... NO SIGUE QUE HEM SURTIGUE ALGUN CATEDRATIC I HEM RECTIFIQUE. HEM SIGUT UN GRAPAT DE CORREDORS ELS QUE HEM MARXAT CAP A BERGA PER AFRONTAR UN NOU REPTE EL DE CUBRIR 94 KM I 7 O 8 MIL METRES DE DESNIVELL EN MENYS DE 24HORES, ELS QUE HO HEM ACONSEGUIT SOM: PERALES, CARLOS , PACO ,MOISES, ELENA, ERNESTO, I YO PUÇA. AL ARRIBAR A BERGA HEM ANAT A DINAR EN LOS CANAREUS QUE TAMBE HI EREN I DESPRES 2 HORES DE BUS I CREMALLERA AMUNT FINS AL SANTUARI. UN COP ALLI ES VEU JA QUE ES UNA CURSA DIFERENT ON EL NIVELL ES ALTISSIM I YA MOLTISSIMA GENT QUE VA AL MONTBLANC I VE AQUI A FICAR-SE A PROVA. VAIG PARLAR EN UN COMPANY JA DE FATIGUES ES EL CESC TARRES FINICHER DOS COPS DEL MONTBLANC AMB 31 HORES FINICHER DE SABLES ETC ETC I HEM DIU QUE ELL VOL VAIXAR DE LES 13 HORES I TAMBE HEM DIU QUE SI VULL ANAR AMB EL SEU GRUPET, LI DIC QUE NO QUE HEM SEMBLA QUE MENYS DE 13 HORES ES UN REPTE MOLT ALT JO EL QUE VULL ES ACABAR LI VAIG DIR. ES COMENSA A RESPIRAR MOLT D'AMBIENT EL RESULTAT ES QUE 600 PERSONES PRENEN LA SORTIDA I QUINA SORTIDA A MIL PER HORA DOS DELS CORREDORS DEIEN QUE ANAVEN A PEL RECORD DE LA PROVA I VAN SORTIR COM SI ANESSEN A FER ELS 100 METROS LLISOS. DETRAS D'AQUELLS DOS ES VA FORMAR UN GRUP DE 7 CORREDORS I L'UNIC QUE ERA COIX ERA YO ES FIQUEN A PARLAR ENTRE ELLS PERQUE ES CONEIXIEN TOTS I EM QUEDO GELAT, GELAT, 3 O 4 FINICHERS DEL MONTBLANC EN MENYS DE 30 HORES UN ALTRE TOP TEN A LA TRANSGRANCANARIA, L'ALTRE MARATHON DE SABLES ETC ETC I L'AMIC CESC TERRES PAREIXIA EL MENYS INHUMA. DEU MEU PENSO, ON ESTIC FICAT??? ESTA NO ES UNA GUERRA A LA QUE VULGUE ASSISTIR, VAIG MIRAR ATRAS I NO ES VEIA RES NI NINGU ERA EL KM 9 I AIXÒ PINTAVA A GUERRA DE LA BONA. VAIG DECIDIR TIRAR AMB ELLS FINS QUE EL COS DIGUE PROU I AIXI VAM ANAR FENT FINS EL KM 32 ON A UN AVITUALLAMENT EL MEU AMIC CESC HEM DIU QUE TINDRA QUE ABANDONAR PER PROBLEMES ALS ISQUIOS I MENTRE OMPLIA EL BIDO ELS ALTRES JA MARXAVEN I MIRA QUE JO ALS AVITUALLAMENTS NO M'ANCANTO VAIG FENT AL MEU RITME I A PARTIR D'ALLI LA CARRERA ES TRENCA TOTA, SALVANSE QUIEN PUEDA AL KM 41 M'AGAFA UN NOI QUE CONEIXIA QUE VA FER 3 A LES MUNTANYES DE PRADES I SEGON A LA MATAGALLS MONTSERRAT I VAM ANAR JUNTS FINS AL KM 69 ALLI HEM VA DESPENJAR I JO VAIG PASAR UNA PETITA CRISIS ANAVEM 5 I 6 DE LA CURSA VAIG TENIR QUE PARAR A TREUREU TOT HEM VAIG TREURE LA RIÑONERA JA QUE M'APRETAVA A L'ESTOMEC I PATIA I LA VAIG FICAR A LA CAMELBAC, D'ALLI FINS A META SOL, ON PEL MEU CAP VAN PASAR MOLTES COSES POQUES DE BONES PERÒ L'UNICA COSA QUE VA PASAR PEL MEU CAP AMB CLARETAT VA SER LA QUE TENIA QUE ACABAR I AIXI VA SER 12HORES I 25 MINUTS DESPRES DE LA SORTIDA AMB UNA MITJA DE 8 MIN EL KM I AMB UNA SATISFACCIÓ QUE JA VAU NOTAR TOTS AQUELLS QUE VAU REBRE UN MISSATGE A LES 7 DEL DE MATI. ARA I DESPRES DE UNA SETMANETA DE DESCANS TORNO AMB MES FORÇA QUE MAI I AMB GANES DE CUMPLIR L'OBJECTIU DE LA TEMPORADA.

By Puça

CARROS I CARRETONS

Els PTLs (Carlos, Paco i Perales) continuen amb la seva particular preparació de cara a la cursa del Mont Blanc, i després de la pallissa de la Trasnlosports d’aquest cap de setmana, per a la setmana que ve tenen previst pallissa doble, los Carros de Foc x 2, això vol dir que volen fer dues voltes seguides, quasi ve sense parar.
La idea es pujar dijous la tarde a Amitges, i sense dormir emprendre la primera volta, en sentit antihorari, un cop ho hagin completat i tornin a Amitges, dormiran una mica i cap a les 4:00 hores de la matinada de dissabte tornaran a emprendre la segona volta, aquesta la faran acompanyats pel pack UTMB (Isa i Elena) i un CCC (Xavi), i si tot va com ells esperen, cap a la mitja nit del dissabte arribaran a Espot, destrossats i sense lloc per a dormir....
El mateix cap de setmana un grup de quatre persones format per Ramón, Karim, Jordi i Marten, faran la volta amb dos dies, sortint també del refugi d’Amitges.

TRANSLOSPORTS

(o com los PTLs volen fer lo xona de Prat de Comte a Forcall)
11,12 i 13 de juliol de 2008

Punt de trovada:
Lloc: Estació d’autobusos de Tortosa
Dia i hora: Divendres, 11 a les 17:30
Anirem a Prat de Compte amb el bus de la HIFE que surt a les 17:45 i arriba a les 19:15

1a. Etapa: Prat de Comte-Paüls
Sortida: 19:30 Arribada: 23:00
Soparem al bar dels romanesos
Dades Guia: Distancia 14,3 Km. Temps: 3 h. 55 m.
2a. Etapa: Paüls-Clotes
Sortida: 23:00 Arribada: 02:00
Dormirem al Refugi de Clotes
Dades Guia: Distancia 15,75 Km. Temps: 4 h. 20 m.
3a. Etapa: Clotes-Fredes
Sortida: 07:00 Arribada: 14:00
Dinarem a Fredes al restaurant la Taverna
Dades Guia: Clotes-Caro: Distancia 8,00 Km. Temps: 2 h. 10 m.
Caro-Fredes: Distancia 26,60 Km. Temps: 6 h. 45 m.
4a. Etapa: Fredes-Vallibona
Sortida: 16:00 Arribada: 21:00
Soparem i dormirem ???????
Dades Guia: Distancia 22,00 Km. Temps: 5 h. 30 m.
5a. Etapa: Vallibona-Forcall
Sortida: 07:00 Arribada: 11:00
Dinarem ??? (prèvia assistència a missa)
Dades Guia: Vallibona-Morella: Distancia 18,00 Km. Temps: 4 h. 30 m.Morella -Forcall: Distancia 15,00 Km. Temps: 4 h. 00 m.

Tornarem tal i com cadascú s’espavili.

+Info dels senders:
Xarxa de Senders de Gran Recorregut
http://www.euro-senders.com/web_cat/index.htm
http://www.cma.gva.es/areas/montes/viasverdes/vias/prsl/castellon/index.pdf

Boldú i la caputxeta vermella

Sempre m’he imaginat la cursa del llop seguint les petjades d’un llop gris per tota la nostra geografia. Segurament la filosofia de la proba va per aquí i jo ho he llegit en algun lloc, i una molt bona idea dels organitzadors ha estat el pintar les petjades del que es va cruspir a la caputxeta vermella en molts dels trams per on passa la cursa.

Jo caracteritzaria la cursa en la categoria de agònica, entenent que busquem superar els límits físics, anteposant un objectiu esportiu a l’instin de supervivència que tantes vegades mos faria aturar. En fi, es lo que te tenir pocs problemes d’altra indole, suposo que el psicòleg les blog tant aficionat a la loteria ens donaria arguments freudians que ens ajudarien a entendreu.

Deixeu-me que us expliqui aquesta vivència als que us agraden les batalletes, als que no ja us anticipo, que va d’una historia en final feliç i que es un pel llarga.

Encara que aquesta cursa es la mateixa essència de les curses de fons i com a tal la soledat es la teva companya mes solidaria (jeje) sinó fos que tinc un munt d’amics acabar no hagués sigut possible.

A Ricardo, .

L’any passat ja vam fer junts els 180 km i va ser un goig. Aquest any ja feia mesos que m’ho deia quan ens creuàvem pel carrer, “este any tu a roda meua….. i a conservar …. Que tu ho fas tot…
Gracies Ricardo sense tu i els teus companys, els 200 Km haguessin sigut molt mes durs i sobretot avorrits, treure una mitjana de 30,2 arribant tota la colla junts, rient tantes vegades al principi, aguantant els ritmes al final per arribar tot junts i pera mi el portar-me embolicat com si fos el Lance Armstrong, QUIN LUXE. Gracies a tu i a tot el grupet.
Vam arribar en molt de temps, me’n vaig anar a casa me vaig dutxar ja ja, net que es un.
Me vaig canviar i cap al parc per començar els trenta i tants de muntanya.

A Toni (el marit de Leo) a Ramon (aquells dos dies DOMINATOR) i Joan Marc (el millor triatleta de l’aldea)

La cursa de muntanya ja la coneixia, l’any passat me va sortir en tres hores i vint, vaig caminar casi totes les pujades fins als molinets i corrent pels plans i de baixada el temps va lligar, aquest any com que havien asfaltat pràcticament tota la pista, l’organització havia variat una mica el recorregut buscant terra, per un rogle que jo no havia estat mai però que tornaré a veure’l i no patir-lo. El recorregut una mica mes llarg que l’any passat, mes dur, mateix temps… tenia 38 minuts de marge, no me ho vaig ni pensar, me trobava be, encara que havia de conservar, al dia següent la pujada al port i la btt……

Un cop mes a les muntanyes del coll de l’alba es va rondar la tragèdia. Tres del mig dia, una basca impressionant, la teva suor et far sentir que estàs ofegant-te en aquesta sauna sense porta ni interruptor de seguretat, vaig dels últims, als avituallaments racionen l’aigua, encara queden companys ens cursa, pocs, darrera meu i ells també necessitaran aquell didalet. Es per això que els amics que me van acompanyar en aquest tram van ser els que me van salvar. Al mig del no res senties a Ramon en la Dominator, o Toni en les seves filles oferint ànims i beguda isotònica. Joan Marc Cocacola fresca Light, ja t’arreglaré….. que’m vas vore sobrat de calories? Moltes gracies de part meva i del llop, que en aquesta cursa ja duia al costat explicant-me les ganes que tenia de girar cua cap a una cova fresqueta que coneixia ell. No el vaig deixar, havíem d’intentar entrar en temps.
Dalt de tot me trobo a Marga i a Rosa, aquesta marga es increïble, ha arribat fins aquí sense despentinar-se (je je trucos de dones), i Rosa? A Rosa encara li queden ganes de parlar, i a mi d’escoltar-les, no vaig tant mal, o si? Anem parant i arrancant, segons guanya el seny o les ganes, el seny avisa a les ganes: si us passeu no arribareu, les ganes no contesten, a la que poden apreten a córrer.

L’arribada a l’ampolla es sempre emocionant, allí sempre hi ha un munt de gent esperant-te, animant-te, me recorda l’Ironcat, però ara es nostre nostre.

El llop me mira, les piragües encara no han sortit encara que deurien haver-ho fet.

Joaquin de la organització me pregunta si surto o no surto, li dic que si, però que vaiguen, al cap i a la fi remar no es lo meu i en dos palades els perdo de vista.
- Però ¿sales o no?, ¿que piragua es la tuya?
- La verde

A Polet

Pera qui no el conegue, Polet es un tipo d’estos autèntics, cabells grisos arrissats, barba, d’aquelles que donen personalitat, sense edat, en pot tenir 48 però aquestes barbes et fan mes gran, i també en pot tenir 60 no mes i menys quan el veus remar.
L’any passat ja me va acompanyar un tros, i aquest any l’hi han assignat vigilar-me, deuen saber que lo meu no es remar je je .

Quan van donar la sortida vaig engegar el crono, pero seguixo dalt al “bar”. Quinze minuts mes tard jo estic remant.
Començo a navegar cap a el far del fangar els altres me porten ventatja, tampoc no conto en agafar-los, però si que vull que el meu temps real ho sigue des de la xiulada de sortida.

Arribar al far del fangar me costa 40 minuts, deu ser culpa del llop que va assentat al davant de la piragua, perquè en bona mar i nedant ho fet mes ràpid…. O serà que remar no es lo meu, lo llop ja me ho ha dit que a ell això no se li hagués ocorri’t mai, que en ell per remar no hi conte.

Arribem a Riumar en Temps de sobra. Polet, el Llop i jo, hem vist sortir la nit pel mar, espectacular, a terra encara dia, a la mar ja la nit, les tenebres se ho menjen tot. No fa por, pero et fa sentir petit.

Cap al hotel, a Dormir que dema ens hem d’aixecar a les 5, je je a això no m’acostumaré mai.

A la meva dona.

L’any passat aquesta va ser la meva darrera prova, una piragua massa bona, i un remer nefast vam aconseguir arribar fins a Amposta, i allí vam dir prou.
Arribar a Amposta aquest cop va ser fàcil, aquesta piragua dels de Benifallet que vaig comprar de segona ma, està clarament adiestrada, porta mes hores al riu palejada per neòfits que casi va sola, si no fos que es costa amunt...

A partir d’Amposta la imatge de la meva dona esperant-me al moll es prou com per tirar en davant, tinc que presentar-li al Llop, l’any passat no vam arribar però aquest li he promès que si i … BONA ES LA MEVA DONA COM PER NO ESTAR A L’HORA AL PUESTO.
En vint minuts de marge arribem a Tortosa, no vos explico res, son coses de parella. Beso els seus llavis, segur que acabo la cursa del llop.

Casi no tinc temps per canviar-me, la pujada a Caro esta a punt de començar i surten des de davant del parque.

En hora sortim.

A Toni

Tota la cursa al meu costat en bici, ara una mica de aigua, ara isotònica, ara cocacola, un gel, ara camina, ara corre. Vaja, un mestre. Ell te dos plàteres, el llop ja el coneix , no es diuen res saben que no es moment de distraurem, ara han d’estar per mi, per la meva cursa, per la meva Cursa del Llop.

La pujada a Caro son faves contades, hasta carreretes corrent, la pujada a trompades i un cop dalt a buscar el tiberi que munta la organització. Ja l’he fet al menys tres cops i sempre a tope, avui es diferent, avui he d’anar al ritme del llop, en arribar hem d’agafar la btt. Avui no es dia pera competir, nomes es dia per arribar en temps.

Arribo, ja no parlo en ningú, ja no me queda simpatia, he d’estalviar fins a l’últim gram d’energia, no tinc clar que en tingui prou. Els gels se m’estan acabant i les ganes també. El llop, ara mateix no el veig s’ha degut apartar entre tanta btt, no m’estranya, vaja bicicletes!!!
Toni me vol acompanyar, no li faig massa cas, porto un bon globo i serios dubtes de tornar a trobar el llop.

A Carles.

El vaig conèixer per Internet a un foro de triatló, desprès hem coincidit al Ironcat un parell de cops, i l’any que vaig fer l’Ironman de Lanzarote estàvem al mateix hotel.
Qualsevol de natros seria amic seu, lo que jo diria “un bon tio”
Havia vingut a fer la Cursa des de Manresa, però aquest any no podria ser, el llop se’l va deixar al pouet del amorós el primer dia i avui havia intentat la pujada a caro sense massa ànims….. vaja com per acabar-la!

En Carles ens va acompanyar mes de la meitat de la volta curta de BTT, es coneix millor els ports que jo. Te una plàtera del Llop i ho havia intentat dos cops mes crec recordar, encara que en tant poca sang al cervell es possible que no ho recorde be.

En els moments mes crítics, on seguir les petjades del Llop que fugia es feia mes difícil en Carles me feia historia de la mítica ensaladera, nomes 16 persones la tenen… 16 EN TOT LO MON ¡!!!!! Mai no estaràs tant a prop de tenir-la. Apreta les dents, corre que s’escapa dos pujades mes i costa avall el recuperes. En arribar a la cruïlla on decidíem si ho deixàvem o acabàvem ell va prendre la decisió per mi. L’Enric fa la llarga i acaba jo faig la curta. Mentre jo menjava ell me va canviar la roda de davant punxada. Com a la F1.
Tot i que li vaig demanar tres cops que m’acompanyes, que no em veia capaç d’acabar, molt encertadament me va dir que havia de fer-ho sol.

AL LLOP

Aquí només quedàvem ell i jo, i ara lluny de fugir s’esperava quan jo no podia, corria al meu costat, me feia anar espai a les baixades, a vore si ara que estem a punt d’arribar te’m fots de cap per una d'estes curves. La pujada a la mola es dura, però quan saps que desprès be la costa vall, es fa menys pesada. Planejar en btt per dalt la mola, a les 8 de la nit veient al llop corrent al teu costat, en la llengua penjant.
-Llop, com aguantes tant?
- Calla Boldú que’t sobren forçes?

Al portells udolant, cada corba del caragol, AUUUUUUUUU JA JA JA AUUUUUUUUU VINGA LLOP, AUUUUUUUUUUU

ANEM CAP A CASA.

Des de el Diumenge que vaig arribar no s’ha separat del meu costat, no se si ho farà. Jo hem sento orgullós de que hem vulgui acompanyar. Ara aixeca el cap i me mira, encara li penja la llengua a un costat, les orelles eixerides i a la nit quan jo i la meva família ens anem a dormir veig la seva silueta, marcant el seu territori on a mi m’ha deixat entrar

AUUUUUUUUUUUUUUU

By Enric Boldú

Enric Boldú Finisher de la Cursa del Llop 2008

Aquesta cap de setmana s’ha celebrat la XVI edició de la Cursa del Llop, una competició multidisciplinaria de resistència amb cinc modalitats possibles de participació: completa individual (Trofeu del Llop), completa individual amb recorreguts curts (Trofeu Especial), parcial individual, per relleus i per equips.
La participació al Trofeu del Llop segueix en la línea de l’any passat, i només a contat amb quatre participants, igual que en la passada edició, està clar que la duresa d’aquesta cursa i l’època de l’any, son un gran obstacle a una participació més elevada, però crec que deu haver alguna cosa més, ja que hi ha altres competicions tan o més dures on la participació es multitudinària. Personalment penso que el sistema de donar uns horaris tan rígids a les diferents etapes es un problema per als corredors, que no es troben en altres competicions. Si que s’ha de posar un tope horari, però potser hauria de ser global o diari i no a cada etapa, ja que pot passar, i de fet ja a passat, que per culpa d’arribar alguns minuts tard a una de les etapes un corredor sigui desqualificat, quant a lo millor en el conjunt de les altres etapes li ha sobrat temps suficient.
Dic tot això per que aquest any ha succeït una cosa que crec que no ajuda gens a fomentar la participació, es el cas del corredor Enric Boldú, que ha estat desqualificat per entrar 21 minuts tard a la etapa de la cursa de muntanya, on va fer un temps de 4:21:50, quant el temps màxim establert per l’organització es de 4 hores. Aquesta etapa enguany ha variat part del seu recorregut, augmentant la distancia i la dificultat respecte de la edició anterior i sense que la organització ho hagi tingut en compte, augmentat el temps màxim. Com a referència podem mirar el temps del nostre company Xavi Royo que l’any passat va fer 2:31 i enguany 3:11, o sigui 40 minuts de diferencia, o del propi Enric que l’any passat va fer 3:19 i enguany 4:21.

L’Enric Boldú ha estat l’únic atleta en completar la totalitat del recorregut de les sis etapes, amb un temps total de 27:43:15 hores, quant la suma del temps màxim de les sis etapes dona un total de 30 hores. En totes les etapes a excepció de la segona, li ha sobrat temps i concretament en la tercera i cinquena etapa, li han sobrat quasi un hora a cadascuna.
Aquí podeu veure els parcial que ha fet i els temps màxims establerts per l’organització:

• 1ª etapa Bici ctra 6:51 de 7:00
• 2ª etapa Cursa muntanya 4:21 de 4:00
• 3ª etapa Piragua de mar 2:37 de 3:30
• 4ª etapa Piragua de riu 3:39 de 4:00
• 5ª etapa Pujada a Caro 2:37 de 3:30
• 6ª etapa Btt 7:35 de 8:00
  Les classificacions AKI>>

Pujada a Caro (Cursa del Llop)

pujada caro cursa llop

Les classificacions AKI>>

Cursa de Muntanya (Cursa del Llop)

12 km fora i 20 km dins

La Cursa de Muntanya del Riu al Mar disputada el passat dissabte 5 de juliol a les 13:30 h. no exigeix molta tècnica que diguéssim però sí molta conscienciació de saber que has de córrer envoltat de garriga mediterrània i oliveres de secà un dia d’estiu a ple sol del migdia.
La cursa comença puntual al davant del Carrilet i tots direcció l’Ermita de Mig Camí on, el cotxe nevera va fer la primera parada conduit pel cunyat i amb les instruccions del pare de Xavi. I quina amabilitat que té aquest home! Aaai! Em va prestar el seient de copilot tot el camí!! Lo millor la cara del seu fill quan ho va veure. Després de prendre unes primeres imatges del seu xiquet fem el segon stop a l’Ermita del Coll de l’Alba on, casualitat de la vida, hi ha més de mig equip de traileros engalanats. Ja deia jo que feia falta molta gent aquell dia. Després de felicitar a Cristina i Dani pel seu enllaç i de vore com passaven els primers de la cursa ens encaminem pel camí asfaltat fins la caseta de’n Favaró o del pastor de cabres. Allí veiem passar el primer, un francés ràpid com el llamp i ja a una distància considerable el segon, Xavi Queralt. El nostre xiquet Royo tarda un poc però va en bona posició. Tornem a agafar el 4x4 ràpid ja que la propera parada serà al Pouet de l’Amorós i si no hi anem ràpid els que corren hi arribaran primer que nosaltres. El pilot ens hi porta eficaçment i som a temps d’avituallar al qui ja en aquell moment anava llagat i tocat. No ens oblidem d’avituallar a Gerardo, també conegut com ‘Fitxa’ i bon fitxa deu ser ja que li sento dir: “avui el meu objectiu és guanyar a Xavi”. Al cap d’una estona comencen a passar cares conegudes: Pinyol i Anna (bona fitxa també), Krusty i pomadetes, Leo & family i, per fi i amb un somriure a la cara, la meva ídol: Rosa!!! Tant ho és que em carrego la camelback i després d’una bona hidratació gràcies a ‘la family de Leo’ començo a moure cames acompanyant la meva fan número 1. Al principi creia que jo aquella calor no la suportaria i no em podia creure que els participants ja feia dues hores que estaven corrent sota aquell sol de justícia i costa amunt. No pot ser, és inhumà, pensava. Enric Boldú anava picant-se amb nosaltres tota l’estona però de quan en quan disminuïa el ritme perquè és tot un cavaller i no volia arribar primer que les dues donzelles. L’asfalt no s’acabava mai (cursa de muntanya, de què? Deuen ser els 12 primers km, no?). Sort de les aigües extra que ens va proporcionar l’organització al final de la cursa i de la manguerada d’una parella de iaios que regaven les flors, que sinó, morim d’insolació.
Tot i no arribar dintre el temps màxim permès (com el 60% de participants); Leo (1a veterana), Pinyol, Pere, Rosa, Enric i Jordiet ho van fer tots extremadament bé. I què dir dels jesusencs (Xavi 7é i Fitxa 6é, aquest últim complint amb l’objectiu).
Però no en teníem prou amb això, no. Els LTP (Los Tres Pepiolos) decidim fer estiraments fins les 6 de la matinada del diumenge fins arribar al ball de Roquetes. I la Pujada a Caro? No n’hi havia un que estava apuntat? Continuarà... o no.
By Marga

cursa muntanya llop

Les classificacions AKI>>

DIVUITENA TRAVESSA NÚRIA - QUERALT

5 i 6 DE JULIOL DE 2008

Prova puntuable per la XIª Copa Catalana de Caminades de Resistència.
Una caminada ara de 94 km des del Santuari de Núria fins al Santuari de Queralt i el Parc del Lledó de Berga, en menys de 24 hores. Una caminada dura per senders de muntanya, que et permetrà conèixer els bells paisatges del Ripollès i el Berguedà


Important novetat enguany: s'allarga la cursa fins a 94 kms amb arribada al Parc del Lledó de Berga

¡¡¡ INSCRIPCIONS TANCADES !!!

• Llista d'inscripcions confirmades
• Normes de la travessa i preus 2008
• Itinerari de la travessa
• Descarrega't l'itinerari en format Google Earth !

RAID ALTA RIBAGORZA

Xavier Solé. Corredor de muntanyes
Buuuufff, jo vaig morir, bé jo exactament no sinó l’equip sencer, aixi es podria resumir.No sabia on anava, i ho vaig pagar, el primer abandó en una cursa, però això no tornarà a passar, a partir d’ara m’hauré d’esforçar més. El raid començava dissabte a les 7:00 del matí, però el dia abans enre mapes, rutes i estudi del circuit a dormir a les 2 de la matinada. Llegir més>>

Les fotos de Ramón AKÍ

Descargar imagen alta resolucion
Reportatge al diario del alto aragón >>