
Això, que ho havia viscut fa 10 milions d’anys com a triatleta, ho he tornat a experimentar aquest cap de setmana multiplicat per 15.
Era el 2002 quan vaig acompanyar a uns amics que anaven a córrer la Behòvia-San Sebastian. I hem vaig quedar flassejat amb l’ambient, la quantitat de públic, el que explicaven els corredors de l’ambient de la cursa pels pobles que passava, i em vaig prometre que si tornava a córrer, la faria. No va anar tot tan bé com esperava i vaig tornar al 2003 i al 2004 com a espectador. Un any amb paraigües i l’altre amb un sol que ens va permetre banyar-mos a la Concha. La ciutat, los pintxos, qualsevol excusa és bona per anar-hi.

Passats els mesos lo divendres passat vam marxar cap a Donòstia. L’home del temps ho tenia clar: temporal. Aiguats successius, onades de la òstia, i una pedregada no van minar la nostra moral i lo diumenge a les 8h45’, després de recollir a uns autèntics cracks –que em van convèncer ràpidament per fitxar, en l’àmbit asfaltenc, pel seu club d’4 el kilòmetre-, estàvem a l’euskotren cap a la sortida acompanyats del vent i de la pluja.
A les 10h havia de deixar la bossa –la sortida era a les 11- amb l’equipament així que donat lo fred i l’aigua calia estar escalfant un bon rato per no perdre la calor i carregar-se amb les camisetes tècniques més fees de la temporada per llençar-les un minut abans de la sortida (no donaré noms). Així em vaig trobar amb Chema Martínez amb qui vaig rodar una estona. Un tio simpàtic, sens dubte.
Vaig saludar al blocaire Marc Roig (http://carrerasdelmundo.blogspot.com/), 3r al final, i vaig veure de reüll a Roger Roca i el per mi mític Pablo Vega, tots dos ara a Strands.
Sortida i collons, com corre la gent. Intentava anar amb el fre de mà posat ja que la idea era fer

Cada cop que miro el crono veig que la cosa va desmadrada i decideixo afluixar una mica. Sols baixar 10’’ per quilòmetre lo ritme i me passen corredors i corredors per tots los costats. Segueixo forçat però un pèl més còmode.
Ara unes vaques amb fons verd per aquí, ara uns alts forns per allà, menys xulo, més aigua, ara

Queden poc més de 600 metres quan al doblar cap al Kuursal i obrir-nos al mar ve una ventada que casi tomba. Intento veure l’arribada però no està. Li han tret tot pel vent i sols ho veus quan està més a prop. Passo a Joseba Beloki que va petat i a Abel Antón que ho va una mica menys. Arribo a la meta i elevo un puny a l’aire. Sí. S’ha fet. I si tot va bé, l’any que ve a tornar-hi. Sóc feliç.
I 1h17’, amb lo temps que feia i lo circuit no està gens malament. La mitja de Jesús m’espera; abans Tarragona. Sé que estic enganyant al trail però la carn és dèbil companyers.
El p...crack enguany va ser Rafa Iglesias (http://blogs.runners.es/rafaiglesias/).
Un humil maratonià que tornarà a la marató de Donòstia i que altres companys explicaran.
By Sinto Carla Muntanyola
7 comentaris:
Enhorabona, vaja carreron!!
està clar, lo teu és l'asfalt, jiji
besets
Però tornaré, manquesigue a Paüls!
Gràcies Elena, i algun dia a Zegama!
Moltes felicitats Ferran, ja vaig pensar en tu amb el temps que feia, natros vam anar a Horta, que també feia una rasca. Ja ens veurem a la mitja de Jesús. LEO
Quina crònica i quina cursa!!!
Ahir a l'entreno Montse me va explicar lo secret d'esta marca.
Enhorabona.
Moltes felicitats, la veritat és que les referències que dones són brutals, que si 3.4 i3.3 el km, que si passar al Beloki i a l'Anton...
És cert que la cursa és dura, però a mi m'ho havien dit tant que després vaig pensar que no n'hi havia per tant, clar que quan la vaig fer jo estava lesionat i vaig anar una mica de passeig.
Per cert a la meva crònica hi ha un vídeo de Mirakruz.
Ens veiem aviat crack
Vent, pluja, pedra, si que es emocionant això de córrer per l’asfalt, pot ser que ho prove i tot ...
Fascinant crònica d ambient aquitatranat i aderesada de noms contrastats i que bonic l asfalt euskera tot banyadet i brillant per l´aigua; ideal per a les articulacions jejej.l Enhorabona pel temps i per l experiència viscuda. (100% muntanya x on estas; això se ten esta anant de mare...;)
Publica un comentari a l'entrada