I que millor terreny per mi que Beseit, la Belenguera i els seus masets....i la frescota del matí (ja no recordava aquestes matinades per sortir a córrer.....) amb pantalonets curtets esperant que Betin passés a recollir-me.
En arribar, los exhandboleros passats a maquines barranqueres i muntanyeros, i la tropa trailera que anava arribant: veure a Isa anant a provar m’ha alegrat molt, que si ho faré al trotet (puça...ja voldria jo la t de trotet), que si acaminá (javierin&family...d’aquí 4 dies no podran lligar al minut), les maquinetes deien que ja cansades (les madams dels podiums), lamotet de campa, lo manso il seu catxull, lo sr. murall reconvertit a asfaltero m’han dit, pinyolet, rosa, nando....vaja que per un moment havien passat tres mesos i no ho semblava.
I arranquem capamún buscant la belenguera, primer suau fent qua al peloton, pero als cinc minuts accelerant lo pas fins agafar los traileros/eres que anaven de xáxara (sinó de què...), quasi trobant un pebràs que acabava sent una pedra molt ben camuflada (en lo que hagués presumit.....) i arribant al collet del primer avituallament. Espero al company que puja en cinc
Aprofitem que los traileros/eres feien fotetes per trotar una miqueta per la sendera de pinassa de les moletes d’arany, fent visita obligada al pouet de borràs i tirant cap al Pla de la Creu sentint los crits del manso pel darrera dirigits al primer grup de traileros, ja no de tanta xáxara, tot i que amb lo qf dirigint lo tràfic....
En no res lo “cruse“ dels que feien la marxa curta, amb la vista posada a un costat al maset de Borràs i a l’altre les antenes de Caro, sense deixar de mirar anterra que de pedres n’havia un rastre (cony, això son 3 ulls, no?....) i seguint trotant, només parant als repetxonets encarant lo coll de ganxo on lo qf us mostrarà les fotos que feia mentre descansava del “rizmo endiablau”....
En estes baixades des del coll de ganxo, lo grupet de davant de traileros també s’havia separat i de quan en quan encara veiem a elena, reyes i david, i per darrera, la loteria se cebava en aquells que no feien cas a allò de “OCO, forta pendent!!”.
Caminant caminant, arribem al segon avituallament (aquell que digui que no hi ha rovellons que ho pregunti als que havien allà) i pensant (inocentment) que aquella pista portava a la pista que ens duria a la llonganissa, pos no, toca-te’ls.....l’organització volia que la gent veigués los masets/masies de Miquel (o lo que queda), fent la volta a la mola d’aquest bon home; pel to, comprendreu que no era costa avall......i com estavem per les vores dels 13 quilòmetres i no sabia si la volta era de 15 o de 20 pos ja em temia lo pitjor.....i ara altra vegada, en lo grup manso al
En no res, feina feta, 16 quilòmetres i cap a la samarreta, amb la pobra Marga il turmell envenat, canviar-mos i a per la baldana, llonganissa, fesols pa qui li agradessen, pastissets i mistela......veieu com son bona gent?
Com havia dit, era impossible que només fes quatre ratlles........SALUT !!
By lo Padre Jony
Fotos aquí:
3 comentaris:
Molt bé Fran. Trobo que l'agilitat que has perdut corrent per la muntanya l'has guanyat escrivint cròniques. De tota manera preferiria veure't més vegades amb les bambes encara que fos al preu d'haver-te de llegir més sovint.
I de reconversió res de res Pare Johnny, lo meu amb l'asfalt és una penitència per redimir-me dels pecats de la muntanya.
Pare Jony, sempre es una alegria voret tornar al tajo...
Salutacions i felicitats per la cronica,
Angel
Benvingut al concurs de les curses i marches
- tu si que vales!!
Publica un comentari a l'entrada