04 de maig 2009

A pesar de la ressaca del Madrid-Barça, hem anat a l’Anglesola


Web de la Cursa
http://www.diariodelaltoaragon.es/Deportes/NoticiasDetalle.aspx?Id=569380
Comencem lo dia amb mitja matinada, hem quedat a les 6:30 a quatres camins, avui anem amb lo cotxe de Fran, als 50 m primera parada, control d’alcoolemia, dona positiu de cava, diu que es culpa de 2-6 i com lo mosso es culer ens deixa continuar, passat la Jana per poc ens traguem un cotxe d’estrangers dels de l’est, aquestos també devien vindre de celebrar algo, potser també eren del Barça (?).


A les 8 arribem a la Iglesuela, fa fresqueta i de moment poc ambient, fem lo de sempre, recollir dorsal, buscar un bar per fer un caferet i sessió de lavabo. A les 9 en punt sortida, “vinga ànim que no es molt llarga ni massa dura” penso, sortim cara amunt i en seguida comencem a caminar, que be, la gent va passant i hem vaig quedant dels de detras (com sempre), arribem a dalt i baixada tècnica, torno a passar als que m’havien passat pujant, incluida Elena, me fixo en algunes samarretes i més o menys son les mateixes que veuré durant to lo recorregut, ara passen ara passo i així, pujant i baixant arribem a la “pujada”, aquest lloc em recordava la pujada al “Tamborero” que fèiem quan corríem la Cursa de Vilafranca, arribo a dalt i me diuen que ja estem a mil set-cents no se quants metres d’alçada i que es lo “Tamborero”, pos bueno es la quarta vegada que hi pujo i es la quarta vegada que me cago en aquesta pujada, que hi farem.
La baixada es brutal, llarga i rapidissima, creuem algun riuet i aprofito per refrigerar los peus, que ja comencen a treure fum, passem el Km 15 i agafo mitja pajara, afluixo i començo a perdre de vista a Elena, me consola que les samarretes del voltant continuen sent les mateixes. Finalment i després de patir un rato arribem a la puta creu, km 20 i ara sí tot baixada fins el poble, ja m’he refet una mica i emprenc la baixada a muerte, en un tres i no res arribo al poble i passo “l’Arc triomfal”, allí estaven esperant la Reyes que va acabar la primera, Montse la segona i Elena quarta molt prop de la tercera. Me quedo amb elles i esperem que arribe la resta de l’equip, primer Fran i després Isa i David, que arriben la mar de contents. Tornem los xips i marxem a la dutxa, Montse en cotxe, s’ha llagat un peu i no pot caminar. Com de costum no hi ha aigua calenta, lo problema es que aquí l’aigua freda es moooolt freda, l’avantatja es que la gent acaba ràpid, quatre crits i al carrer. Esperem que surtin “elles” i marxem en busca d’un bar on fer una cerveseta, xerrar amb els companys i de pas veure la carrera de moto GP. A 14:30 en punt, entrem al “Pabellón Polideportivo” on fan la Entrega de Trofeos y Comida Popular, los tios no ens emportem res, però elles s’en van ben carregades de trofeus i pernils, a estat molt xulo per que en l’apartat femení pràcticament ens ho hem emportat tot, no se que faríem sense aquestes noies.
Finalment la cursa no era ni tan curta ni tan fluixa com me pensava, però a valgut la pena, el recorregut m’agradat moltissim, molt tècnic però corredor, amb vistes, masos, riuets, lo Tamborero i la pu.. creu, que es mereixerien tornar-hi un altre dia, amb tranquil·litat i la càmara, per poder-ho gaudir com es mereixen.
Pd. Aquesta vegada no ens hem emportat lo pernil per equips ni el “lote de productos típicos del maestrazgo”, peró la Reyes s’ha emportat un “jamón” enorme i Montse una “pàletilla”, a veure si tenim sort i s’enrotllen i els comparteixen amb el pobres i famolencs companys.
By master

Fotos de Ramón
Crònica de Ramón
LES CLASSIFICACIONS