Després de fer un ratet de safareig als four roads i esperar al kefe, que en paraules d’isa cada vegada està millor, vam tirar cap a Lloret a deixar un cotxe i d’allí cap a la Caramella.Sendera amunt, la caloreta anava diluïnt les tapetes i les birres del divendres, encara sort que el ritme era tranquilet, marcat per un Peraldinho amb gaiato frenant al grup per davant (se nota que ja no tira com abans) i un Martí en plena recuperació empenyent la rabera per detràs. Entremig, alguns de Campredó que anàven pel camí fàcil se queixaven dels que teniem forces per retallar en pujada. Si els haguéssiu vist com garrameixaven baixant!!! Si fins i tot Carlos va tindre la barra d’encolomar-me els bastons i llençar al gos pel barranc per intentar colar-se, cosa que, evidentment no va aconseguir.
Per acabar d’arreglar este desori, vam disfrutar d’unes quantes morrades dignes de vídeos de primera, és a dir, d’allò més tonto i patètic, per sort sense conseqüències greus, a no ser per certa sensació d’orgull ferit.
Arribats al barranc de Lloret, l’equip A, va haver de canviar de ruta per tornar a la Caramella perquè los bous de Fumadó no semblaven disposats a rebre convidats i van fer una ruta de des-orientació de dos horetes més (bon entreno per al MB), que l’equip B, de veterans resabiats, vam aprofitar per agafar lo cotxe de Xavi, anar a pegar-mos una dutxa a casa i retrobar-mos al bar de l’Hort de Cruells, birres, jabugo i manxego per un tubo i més safareig.
Per cert, parlant de safareig, es va parlar molt del possible segrest d’una component de l’equip de la que no s’en sap res des de fa massa dies i s’ha creat un equip de rescat que es posarà a treballar avui mateix. Salut.
by pako
