Una bona proposta per al cap de setmana

Tal i com es troba plantejat actualment, aquest projecte es considera agressiu amb el medi costaner i fa desaparèixer per complet la morfologia i la identitat actual del GR92. El projecte obre nous traçats en gran part de l’itinerari, i s’utilitzen, per suposades raons de seguretat per al vianant, gran quantitat de materials durs com la pedra i el formigó en gran part del seu traçat. Es creu innecessari dotar de tanta quantitat de material extern (pedra d’Ulldecona, passarel•les fusta, formigó, baranes...) al propi terreny, quan un dels principals atractius que caracteritza el GR92 és el seu caràcter de sender natural.  

II Pujada a la Foradada

Tothom a qui preguntava sobre la pujada a la Foradada, em responia “és dureta”, però tu al teu ritme, i tant que al meu ritme.
A les 6,30 del matí, seguint les ordres del Manso estàvem als jamones, quatre arroplegats, Àngel, Xavi, lo Manso i jo i al arribar a La Ràpita no hi havia molta mes gent, crec que hem sigut els primers a recollir el dorsal, i com ja és costum, a fer el café.
A les 8,25 ha començat la cursa, i tots han desaparegut ,  darrera meu el cotxe que tancava la cursa, fins arribar al camí de terra per on no podía pasar, que sinó el porto enganxat fins a la Foradada. La pujada a la Foradada ha estat bestial, puja i puja, però a partir d’allí i de baixada, bastant be, i torna a pujar a Matarrodona i el calor i el sol apretant, fins que hem arribat gairebé al poble i aquí sí que he soltat tots els maldits que m’han vingut be, perqué si lo del Cristo, té un passe ( mol volen ensenyar, ja que el tenen) tota la part de la nova zona urbanitzada sobrava i sí del que es tractava era de fer la cursa més llarga, pos fes uns quants Km més per la muntanya, perqué era una cursa de muntanya, no? i el final ha estat de marató ( asfalt i més asfalt).
I per no queixar-me més diré que el tros de sorra a mi m’ha agradat, encara que ja no podía més… però l’he acabat i d’això es tractava i com ja és costum pódium i tot ( si tardo cinc minuts més ni arribo a l’entrega de premis). Sort que a la meta estàven tots (Leo, Isa, Mauro,lo Manso, Xavi i la resta de uequeros..) donant-me ànims.
By Montse

CLASSIFICACIONS

Cursa de les Dos Torres

De Imágenes de Blogger

En tantes felicitacions als maratonians, pareix que ahir nomes hi havia la “Marató de Barcelona", pos no, afortunadament lo país no es paralitza per una sola prova i, a part de la marató hi havien altres curses, algunes una mica lluny, com la “Transgrancanaria”  una cursa molt exigent amb un recorregut de més de 123 Km i 7200 m. de  desnivell,  on l’Adolfo Aguiló va fer tercer amb un temps de  14 h02m. , desprès de superar moments difícils després d’una caiguda, passant-li pel cap fins i tot d’abandonar (veure crònica al bloc dels canareus) . Un altra cursa que es va disputar va ser la Marató Salvatge de Les Guilleries de 42 km y 2200 m. de desnivell positiu, on la incansable Reyes va fer segona, amb un temps de 5:48 (crònica de Ramón )

També vam tenir la cursa de les dos torres a Campredó, aquí es on vam tenir més representació de la UEC, no se si per la proximitat o per que Carlos ens va amenatzar...,be, es igual la qüestió es que en ho vam passar d’allo més be. Aquí vam tenir representació en les tres modalitats, a la marxa, a la cursa, on ens vam emportar un bon grapat de trofeus i per no variar lo pernil  i, fins i tot al canicros, amb Tarazaga i  Xenxo.

La organització va estar a l’alçada de les últimes curses del circuit i no va faltar de res, un circuit molt ràpid del tipo trencacames, o sigue un continuo puja i baixa,  molt ven marcat i avituallat, molt de trofeus i regals, una bossa del corredor molt complerta,  rostida, cafès i fins i tot, suc de taronja natural, en resum una festassa, llàstima que el canvi de temps ens va aigualir una mica la festa.

CLASSIFICACIONS

De Imágenes de Blogger

Una marató de rècords!!

Una altra al sac.
Ens hem pegat una altra matinada però amb molt de gust.Avui anava molt acompanyada, amb tota la meva família, això et dona molt de suport i ànims. Ens hem trobat amb Toni Martín, ell per supost, també molt ben acompanyat i hem fet camí.Hem arribat a Barcelona i hem buscat aparcament I cap al bar on haviem quedat en Paco, lo manso. Ell ja estava allí fent el caferet, ens ha donat el dorsal i el xip i sobre les 8 hem anat ala torre on haviem quedat per si venia

algú de Tortosa, o Ferran, també ens hem trobat en Rafa. Bé un poc de nervis i a la vegada emocionats per tanta gent i perque és la marató de Barcelona.
Ales 8.30 han donat la sortida, ens ha costat una mica avançar per la gent. IMPRESSIONANT!!!!
Estavem un poc atràs del globo de 4h, però tranquils ja anirem fent.Anavem a un ritme bastant còmode.
Hem anat bastant rato en Arcadi Oliver, li hem parlat i molt simpàtic, avui feia la100 marató, i Paco ahir li va comprar un llibre i li va dedicar.
Avui que estava tota contenta perque no em "llagava", vaig i al km 22 apròximadament he caigut a terra com un lliçal, tot el genoll pelat i un poc de sang , lo manso m´ha tirat aigua i a tornari.
Bé no m´enrrollo més , estic molt contenta perque m´he trobat molt bé i casi les cames m´anavem soles, si em trobo així a París "CHAPEAU"...Recomano aquesta Marató és una passada, jo tinc molts bons records, eh Isa t´en recordes, les nostres Maratons.
Felicito a Toni per la marató que ha fet, hem anat els tres junts i molt bé. I A Ferran pel temps que ha fet. I Paco com sempre un gran manso i conseller. Bé ara per la tercera a Paris que segur que serà també per a recordar. El temps que hem fet és de 3.55h. Besets LEO.

La marató
Tot va començar un dia d’eufòria i he acabat eufòric. Això sí, conscient que a l’igual que un dia que no et va bé no sé li ha de donar més importància de la que té; avui que estic molt satisfet tampoc em deixaré emportar. Això sí, n’he après un munt.
Al desembre, després de llegir tota una sèrie de comentaris als foros vaig decidir apuntar-me a la marató de BCN –era un dia d’eufòria -.
A les poques setmanes d’haver-me ficat, me’n vaig donar compte de per què feia tant de temps que no fea una marató. Va ser posar-se a fer quilòmetres i les cames van començar a donar-me avisos. 1a lliçó: no es pot fer volum i qualitat. O fas molts quilòmetres o els fas ràpids, les dos coses a l’hora malament.
Vaig incomplir el 100% dels exigents entrenos que m’auto posava, però vaig fer-ne més que mai. I això em donava la confiança que 5 dies al llit per poc me treuen. Un comentari del sabi Sr Oudur sobre la hipercompensació em va ajudar al moment adequat. En aquest procés vaig aprendre la 2a lliçó, esta domés aplicable individualment. Per fer bones maratons he de fer tirades llargues, llargues. Per la propera acabaré en una de 36k. Dos tirades de 31k en sis dies em van fer pensar que potser podria anar tot bé. 3a lliçó: és clau menjar hidrats la mitja hora després de fer la tirada llarga i beure tot lo dia hasta que pixes claret. Et recuperes molt millor i si cau una migdiada millor. Això els MT h o tenim millor.
I ahir, pos a les 4 de la matinada m’estava menjant un plat d’arròs bullit i dos torrades de pernil dolç. A pesar de l’hora, per poc arribo tard i no vaig poder saludar a ningú dels uequeros. Tampoc m’he vaig colocar bé i a la sortida em va costar adelantar a la gent. Aquests primers quilòmetres vaig saludar a un jesusenc –Gerard Borràs- i al GRAN senienc Antoni Mestre, que als 80 va ser un dels protagonistes de la mateixa. Al 7 agafo un grup que veig que va a 4’/q i m’instal·lo fins al 27. Aquí ja estic fiplant amb la marató de Barcelona. Molt de públic, moments “gallina de piel”, un recorregut espectacular, més si ets guiri, una molt bona organització, amb avituallaments grans i suficients, no sé on arribaran d’aquí a uns anys...veig que vaig còmode i que el grup comença a fallar i decideixo anar-me’n tot posseït per la cançó de l’estiu “Vivo por ella” de Baute i Marta Sánchez que se m’incrusta al cervell al girar a la Diagonal. I còmodament fins al 39 adelanto a unes 100 persones; els últims 3 anava quadrat però de ritme m’aguantava. I al anar fent números i veient la marca que cauria se’m posava un somriure tonto a la cara –l’acabament eufòric-.
Tornant en lo cotxe cap a Tarragona pensava que tot aquest període d’esforços i algun que altre sacrifici amb un objectiu en ment –fer un bona marató i no patir massa- ha valgut molt la pena -4a lliçó-. I potser per això este esport mos agrada tant. Tothom pot fixar-se un objectiu i lluitar per ell, sigue quin sigue: des d’acabar la 1a mitja a Granollers a corre la Marató des Sables. Lo important és lo camí. Que ja ho va dir algú però quan ho comproves personalment, pos com que ho valores més...

Sinto


Les fotos de Krusty 
Les fotos de Toni 

Reequipament

¡¡¡URGENT!!!

Claudia, la directora general de “fiestas y festejos” m’ha demanat que us informe de que anem a fer una nova comanda d’equipació, en un principi la idea es demanar solament samarretes, us recordo que hi ha tres models: tirants, manega curta i sense maneges (tipo macarrilla), qui necessite més informació la pot demanar al correu següent: jcarles@gis.cat i els que ja ho tinguen clar podeu fer la comanda al mateix correu especificant talla i model.

Crònica asfaltera. Mitja de Cambrils. 28/02/2010

Uns a Miravet trotant per la muntanya i els altres a Cambrils relliscant per l’asfalt, però la UEC estava allí, a totes bandes. Moment de glòria aquest on mos trobem a vora de casa curses i lo mateix dia per a triar. Que no pare!.

A Cambrils es va estrenar ahir una nova cursa, que si la poden ajustar de dates, segur que serà un referent d’aquí a uns anys. De totes formes van esgotar els 1300 dorsals 10 dies abans –mai m’havia estressat per apuntar-me a una carrera i ara xiquets, qui no corre, vola o va a la loteria: Benifallet, Cambrils, Zegama o Hawaiï, tan i fa que valgue 15€ la inscripció o 400€-.

Tornem a Cambrils. Un circuit rapidíssim d’una volta pels 10 quilòmetres i dos per a la mitja. Figures de la talla de Martin Fiz (47!) o Joseba Beloki –je, je...ja van dos cops que el veig pel retrovisor- i una molt bona organització que sols va fallar a l’escollir Thunar com a empresa dels xips. Segons ells estic perdut –i d’altres- per l’hiperespai. A vore si estos de Volando Voy confirmen en un vídeo la meua presència –Juanjo Panisello podria fer de testimoni- sinó ja em veig en un especial d’Iker Jiménez al Cuarto Milenio!

Personalment buscava una mica de xispa de cara a la setmana vinent, quan patint per Barcelona me’n recordaré de Campredó. Vaig complir l’objectiu fins el quilòmetre 5 i a la tornada, sol i amb vent en contra, vaig perdre una mica de ritme. Al final sobre 35’40’’ i cap al 11 o 12 de la general. Bé. La família es divideix i arrasa allà on corre, que tot se sap i ràpidament.

Ànims pel Sr Ou dur. Vostè sap millor que jo com van aquestes coses però espero i desitjo que no sigui res i poguem compartir prompte alguna cursa de per on sigue.

Salut i quilòmetres! i abdominals per l’Albert, que acabarà com Ànsar :-)

Sinto

AKÍ moltes fotos

Muntanya o carrer

http://cursa.campredo.net/                       http://www.barcelonamarato.es/

Aquest cap de setmana teniu dues opcions, una de bona i una de dolenta, la bona es anar a correr la Cursa de les dos Torres a Campredó, amb tres modalitats, canicros, cursa i marxa, l'altra es la marató de Barcelona o com diria Leo, corre pel canal pero pagant, je je.

powerbar open de españa de marathon

Despues de un mes de entrenament en la nova disciplina de mountain bike,algo mes de 1000 km ales cames i una bona preparacio arriba la hora de debutar,i com pijor que en el open de españa de marathon que es disputa a aguilar de segarra provincia del bages,a 20 km de manresa.Disabte tarde,tot carregat i cami cap aguilar,ara em toca acostumarme a fer aquets desplaçaments sol,ja que no hi venia ningu d'aquestes terres,despres de 210 km arribo a aguilar,alli em guarden la bici per a que no pugue ser acte de urto mentres paso la nit,aprofitant la desconeixença del territori,vaig a sopar a sant pere de sallavinera un poblet de mitja muntanya molt acollido,alli paso desapercibut mirant el barça i cap a dormir a la home mobil,on perfi estrenare la nova vivenda.



7.30 i al aire,toca preparar tots los tracalets per tindreu apunt per a l'hora de sortida,escomencen a arribar furgons i mes furgons de diferents equips de arreu de la peninsula,solora molt ambient professional,els primers nervis escomencen a fluir,que si m'enduc recanvis de camara que si eines,que quina pressio de rodes,que si la he acertat posant 2.10 davant i 1.90 detras,ja que el terreny sera tecnic en molts corriols i el fang que a quedat despres de les plogudes de disabte,que no deixara de enganxarse a les rodes al seu pas,primers problemes que ja m'esperaba,un membre dels arbits em demana la llicencia de competicio,la qual no porto perque esta a la delegacio de tarragona,m'envien en un atre arbit que em diu que aixi no es pot corre,pero sort que despues de una gestio de la base de datos del master de la FEC,veuen que si que estic llicenciat per competir ala carrera,un suspiro i dorsal,217,aquet sera el meu,un poc de calentament,i escomencen a cridar als corredors per colocarse dins de les parrilles señalitzades,aqui li diriem burladeros.Tambe hi ha una marxa de btt de 30 i 60 km respectivament,els quals els fan retirar,per a que ens puguem colocar els que fem la carrera,escomencen a fer passar als corredorsfins baix el arc per ordre exclusiu de dorsal,ami com no sortire en la posicio 217,nervis,suspiros,i sortida!!el ritme,que he de dir de el ritme de sortida,acollonantme ja,aqui no n'hi ha cap de coixo.Les cames no rutllen,estan encara gelades i clabades ja que les ultimes molesties de la semana em van fer estar parat,pero esta gelo dura poc,i la csa escomença a funcionar primera pujada forta,i anem tirant amunt passant gent en conta gotes,ara ja anem baixant,ja escomencem amb les rialeres que fan molt goig,i et donen uns suspirs mentre continuen les pujades i baixades,aixo fot pinta que sera un trencacames continu.KM 30 pas per meta,es el pas de mitja cursa,i ara ens desviem cap a l'altra cara de vall per afrontar el que sera un grapat de km,trialejant,amunt i avall,pujades de pistes baixades de senderes,que em fan disfrutar com un xiquet,primera caiguda,voltereta per davant!!,es el que passa si et distraus tocant el bloqueig del amortidor!!,ostia!em dono conte que he perdut el conta km,i la bomba de aire,per areglala troca,la cuberta de darrera em va perden aire,que al final em fa para a vore que passa,no tinc suficient aire per seguir en normalitat,pero aqui com per a fer parar a algu saps!!!aqui diuen maricon l'ultim.Pero en la sort que en acudeix un que ja va en lo canvi trencat que em diu que si em fa falta algo,e¡aquet a sortit com un angel del cel!!,jo li dic sii!!!!!,una bomba!,em dona una botella de gas,i ale cames!!que ja men han passat un rastre!!vaig desorientat,de temps de km,i de tot!!algo del que me quedat parat que et donen el minja sense que tingues que parar,igualment que l'aigua,que fort!!50km,ara ja se el que me queda,10 km,i quins 10,pujades fortes,i mes pujades,i aixo que no s'acaba!!,ara ja si que començo a sentir la megafonia que anuncia lo poble!i meta!!60km,1700 de desnivell positiu.A segut una experiencia molt bona encara que no la millor per debutar en competicio,pero aixo diuen que curtix i et fa agafar mes ganes per continua entrenar per superar-te mes.Duxeta,botifarrada,tambe saludo dos cares conegudes com son el josep barrufet,i la mireia santesmasses que els tenim per alli animan als sufrits!!!,per problemes informatics(gis),fins arribar a casa no se el temps ni posicio.90 classificat i 34 de la categoria elit,3h 37m de esforç i sacrifici,que em donen forces per continua lluitant per millorar.                                                                                                                     BY PIÑASSO

Les cròniques de la Cameta Coixa. Miravet 28/02/2010

Diari de Tarragona - Ebre

La meua cameta coixa:

Los companys de Miravet se superen cada any. Quina cursa corredora i tècnica alhora, quina neteja de senderes professional, quin ambientasso i qualitat dels avituallaments, quina marxa a la plaça i la botifarrada, genial. La bossa del corredor, molt difícil d’igualar, l’aigua de la dutxa… vivificant!!! En definitiva, un 10 per a l’organització, incloses les egípcies, los picoletos i la resta de voluntaris.

La cursa en si…. bé, cadascú explica la fira segons l’hi va. Malgrat que feia dos dies que no corria per culpa del mal de genoll, he decidit anar-hi amb alguna molèstia per veure si s’em passava (bona idea no?) i perquè no em volia perdre lo xou i la xalera. He anat molt ronçer tot lo rato però quan han començat les baixades tècniques m’ha atrapat la cameta coixa i encara no m’ha deixat. Ara vinc de l’Aliança i a falta de ressonància tinc lo “menisco hecho cisco”. Veurem si amb antiinflamatoris, gel i asfalt s’hem passa i si no… sempre ens quedarà Paris i un quiròfan. Per sort he pogut atrapar Isa, Cristina i Pepe abans de meta i hem entrat junts. Ha estat lo premi a un patiment de 2h45’.

Felicito a totes i tots, als que han fet podi i als que han fet cadira, però sobretot faig la ola i em trec lo buff davant de les heroïnes, Masters of the Trailrunning Universe, Montse de l’Àguila i Pepita Arasa. Chapeau (el esmirriau).

12 botelles de morapio 12 (que les tinc contades) han de remullar los 2 pernils 2, que tenim a secar. Salut companyes i companys, sou collonuts/des (ho dic per fer-vos la pilota, ja que potser estarem uns dies sense veure’mos als entrenos).

x oudur
Informació i classificacions

les fotos de koanitou

FOTO DE GRUP A MIRAVET

A veure si aquesta vegada som capaços de fer-mos una foto de grup, sense que falten més de la meitat dels components.
Quedem a les 9:15 baix l’arc de sortida, s’avisa a tot hom però especialment a aquestes 16 persones:

Isa
Pepi
Belen
Maggie
Rous
Montse Aguila
Rosa Fabregat
La Pastisseta
La Coenta
Diana Garcia
Campanilla
Reyes
Tania
Cristina
Montse Sisteré
Esther


¡ IMPRESIONANT!! 
Los més vells d’aquest mon (tat Martí) encara mon recordem de quant a les curses de muntanya hi corrien una quinzena de noies, i ara ves per on, solament natros ja ne portem 16.
Vinga, feu cas del xkfe que quedarà una foto molt xula.

D. D. M. T

Avui queda oficialment inaugurada la temporada de D.D.M.T. 
Per començar hem fet una volta d'uns 11 km per la zona del Rubi.
Mireu les fotos i el track.
Qui estigui interessat de moment anirem quedant los dimecres a les 5 de la tarde i la idea es anar exprimint aquesta zona tan coneguda pels beteteros, però molt poc pels runners.

"Crinica" de la marató de Valencia

La primera al sac"
Hem sortit amb molta puntualitat, a les 5:15 ja estavem dalt del cotxe cap a València falta gent. Hem tingut un bon viatge i aproximadament sobre les 7:15 ja haviem aparcat davant mateix de la sortida "mol guardaven" jeje.
Hem trucat a l'amic de Paco i ens ha donat lo dorsal i la bossa del corredor. Buscant un bar per fer un café i anar a lavabo i tot tancat al final ne'm trobat un, que bé!!!
Cap al cotxe per canviar-nos, i a la línia de sortida. Dos minuts abans ens han posat "carros de foc molt", emosionant.
Hem sortit a un ritme còmode i suau i detras del globus de 4 hores, (aquest anava un poc despistat).
Tan Paco com jo ens hem trobat molt bé amb molt bones sensacions.
Una anècdota de la marató ha segut quan Paco m'ha fet veure que el que teniem al costat nostre se l'ha tret i seguint corrent un riu ha fet.
Tot molt ben organitzat però ens ha faltat al menys 2 avituallaments sòlits. Al km 32 aproximadament hem vist a una dona que portava una bossa de "xuxes", i Paco ha anat directe cap a ella i en la cara que feiem ens ha donat 2 "nuves", que bones!!!
Ens hem animat i hem passat al glòbus de 4 hores, un ritme un poc més fortet i cap a meta hem anat.
Els úlrims 600 metres molt emocionant i molta gent animant.
La veritat és que es una marató molt bonica i per tornar-la a repetir un altra edició.
Bé com diu en l'encapçalament de la crònica ja en tenim una al sac i fins la propera el 7 de març a Barcelona.
Besets.
By Leo.


Pd. M´he deixat posar el temps que hem fet: 3.52.

II CURSA DE MUNTANYA "La Cameta Coixa"

28/02/2010


II CURSA DE MUNTANYA
La Cameta Coixa

Tota la informació de la cursa AKI 

30º Marató Popular de Valencia

La marató popular de valència es vesteix de festa per celebrar el seu 30 aniversari, el proper dia 21 de febrer celebrarem l'entrada en la trentena d'aquest gran esdeveniment esportiu nacional i sobretot valencià.

Tota la informació AKI 

SEXO DEBIL……..i una Mrrrdaaaaaa!!!

Ara ja començo a tindre clar que una de les mesures que pot fer l’impresentable de la cella per ahorrar diners es liquida lo Ministerio de la “miembra” ministra Bibiana i si no esta convençut que se pase per alguna de les carreres del circuit i vera lo que es caldo de bo. Si no com s’explica que surtin a tope no se tingue ni rastre de la primera, te revente la segona i quan entres a meta pensan que “avui s’ha corregut…eh!” domes te gires i ja esta entran Elena per la meta. Pero per la mort de deu!....es que domes que hagues tingut que para “a canvi l’aigua de les olives”…que hagues pasat!
Es que ademes no es que te pasen perque los circuits son facils, corredors, en poca dificultat, etc. etc. es que a les parts tecniques, les que diguemo clar: “Les que son per a homes” es que es aquí a on encara te machacen més!
De la cursa se pot dir que encara que li han sobrat uns quans quans quans kilómetros de pista al final han conseguit trobar la veta de Muntanya i com es habitual en algún troçet de los “que se los traen”. A mi particularment m’agraden mes les curses de primer cap amunt i después cap a vall, aixi que esta m’ha torturat especialment perque quan te pensaves que ja era tot baixada…… pos no, los “malditos dientes de sierra” dels planos que en realitat eren com la pujada final de Miravet (mas o menos..) o sigue que hasta los “c…llns” pero claro, total vist per a lo que servixen….
La sortida, encara que en una temperatura de -3 graus s’acalentat de seguida i per un moment he pensat. “que li pasa avui a tothom” pero he pensat que deuria ser pel fred i después de pisteja pisteja i pisteja ja mos ham començat a enfila cap amunt…i allavons la primera motivació, no m’ho podía creure pero per un moment hem estat reseguin una…Trinxera de la Guerra!! Allavons ja m’he acalentat pensan “que si no hay que ceder terreno al enemigo” “que si defensa a ultranza” que si “Resistir!!, Resistir!! i Resistir!!”, “NO PASARAN!! NO PASARAN!!” pensaments de ardor guerrero que com vos dia al principi se m’han acavat de cop quan la Debats m’ha pasat….en fin… otros tiempos que diría aquell.
Reconeixement a la organitzacio per la currada de limpiar i desbroçar les senderes i com no per les pastes, baldanes, llangoanisa i demes que estaven de muerte.


By Loteria Davidson

CLASSIFICACIONS

Fotos de Oscar 
Fotos de Teo 

Crònica de Ramón 

"Lo Frare" 1era Cursa de muntanya de Ginestar

Tota la informació a la web  http://cursalofrare.wordpress.com

La mitja de la Carxofa (Benicarló)

CLASSIFICACIONS 

Com em vaig quedar amb l’espineta de que aquest any volia anar a Granollers i no vaig arribar a temps, pos vaig embolicar a Leo (és fácil embolicar-la) i a Pako i ens vam inscriure a la mitja de Benicarló, jo tenia curiositat de veure el meu ritme ara a una mitja d’asfalt.

 Bé diumenge ens trobem Leo, Nando, Manolo un amic de Leo i jo, i cap a Benicarló, jo tenia una mica de neguit ja que el dissabte havia anat a marcar amb GPS el circuit de la cursa del vent, vam anar tranquils però son quasi 21km amb 1400 de desnivell positiu, pensava que me notaria lo farrubio a una cama i penyaflor a l’altra. Ai deu-meu com més gran més poc coneixement!!

Poc abans d’arribar a Benicarló ens para la guàrdia civil, per fer-nos un control d’alcolemia, Leo de dintre el cotxe gesticulava intentant dir-los que anàvem a córrer, jo dient-li, para Leo que ens tancaran, però va funcionar, i sense dir res ens van deixar marxar, i ella per rematar diu, es que anem a la mitja de Benicarló i EVIDENTMENT no hem Begut!!

Arribem a Benicarló amb una hora de temps, anem a buscar dorsals, a fer el caferet, quan anàvem cap a la cafeteria ens surt, com una aparició, d’una cantonada Admed, tot guapo amb la jaqueta de la UEC.

Arribem a la cafeteria i al poc una altra aparició, Pako que surt del Servei, bé ja hi som tots els que havíem de ser.

Comença la mitja, Leo i jo teníem clar que no havíem de passar de 5, però lo que no ens pensàvem és que de tant en tant anàvem a 4.12, jo dient-li que no podia ser que aquest rellotge no li anava bé, que era el vent, que de tant en tant bufava fort, qui li distorsionava la senyal.

El fet d’anar juntes ens va motivar per acabar-la, el recorregut no tenia res d’encantador i la poca gent que ens vam  trobar pel camí, no deia res de res, segons Leo aquesta mitja és com anar pel canal però pagant, jeje .

Conclusió, el rellotge li anava correctament. Vam fer 1:40:51. i la foto ho diu tot, mireu la cara que fèiem de no entendre rés, jeje.

Destacar que Nando va fer un carreró va baixar de 1:30 que tenia previst, tot i que va anar a entrenar va fer 1:28:14. Admed , anava el primer però com és costum en ell va sortir massa fort i va petar, tot i així va fer 1:18:45 i va quedar l’11é.

by Alena

La mitja

Avui, la meva primera mitja, i espero que no sigui la darrera. Com dieu vatros, he tingut molt bones sensacions, tot i que al Km 19 em pensava que ho deixava còrrer( i mai mes ben dit).
Abans de començar ens hem trobat amb Puça, Tere , Rosa i dos mes que ells coneixien. Hem quedat amb Tere que aniríem juntes, ja que per a ella també era la seva  1era mitja, però al 1er Km, ella ha apretat i jo m’he quedat sola, al meu ritme.
M’han anat molt be els consells del Manso: no apretes, lo important és acabar… gràcies
Hi hagut molt ambient al llarg de tota la   cursa, la gent ens ha animat molt i a mi m’ha ajudat a acabar, i cap a Tortosa.
By Montse Aguila


RESULTATS: 

Puça 1:17:35

Rafa 1:37:31

Paco 1:42:46

Ferran 1:54:47

Tere 1:55:31

Rosa 2:00:35

Montse 2:10:35

Diumenge asfaltero. 7 de febrer 2010

Ressenya de la Mitja de Benicarló a ropits

UNA CRÒNICA DESDE L’ALTRA BANDA

Pues ja feia mesos que m’anava pel cap….cada vegada que corria una cursa ho pensava i per fi i gràcies a l’ajuda incondicional que he tingut ho hem aconseguit. Nervis, rialles, estrés, neguits, patiment…un cúmul de sensacions es multiplicaven dia a dia.

Primer patint de si s’apuntaria gent i desprès patint de massa que n’hi havia i de si podíem acontentar a tot el personal; quinze dies abans mirant “lo tiempo” tres vegades al dia…samarretes, lo dinar, les pitances, lo lloc, los voluntaris….ufff….

Primera reunió de cursa i vam ser 3 i l’astròleg, la processó anava per dins.

Quina nevada mare meva!! Les senderes ja les teníem netes i la meitat havien desaparegut sota un mar de pins que en motosseres i desbrossadores no donàvem a l’abast, de nit serrat per Cardó netejant dies abans i el dia 31 anava arribant. Ara plou, vent, torna a nevar…..els nervis a flor de pell.

Arriba el dia, i tot a punt, los corredors comencen a arribar una mica desorientats per ser la primera vegada que aterrissaven al poble però desseguida es familiaritzaven amb el lloc, de sobte, comença a aparèixer gent del poble preguntant: què faig? On vaig? Què fem? ….quina passada, els dels controls i avituallaments comencen a marxar als seus llocs i ens quedem un riu de gent trafegant per la pista del riu preparant la sortida.

Quina emoció, sincerament no vaig poder fer jo personalment el breaffing perquè em conec i m’hagués emocionat, (no era plan), el va fer el nostre amic Jordi Bort qui ens va ajudar moltíssim.

Sona la traca i els corredors se’n van…jo en un núvol sense saber com disfrutar d’aquest dia, uns minutets més tard surten els de la marxa amb Pals i barrets tots contents però mig mosquejats ja que la meitat no sabien on anaven.

Em cau el mon damunt quan apareixen en una hora i mitja els primers de la marxa que els havien indicat malament unes noietes pensant-se que era gent de la cursa. A part d’això, comencen a arribar els corredors de la cursa i de la marxa i gràcies als comentaris de tots ens animen a fer (esperem) una segona edició de la Cursa del Pastisset que espero que hagi agradat a tothom.

Jo ho disfruto ara que ja ha passat tot i miro les fotos de tots els punts i penso…..per fi, per fi el meu primer somni complit del 2010.

Moltes gràcies Diego, Poley, Susana, ma mare, amics, família…les dones Meravelles….Uec Tortosa , Ajuntament….sense vosaltres no s’hagués pogut fer.

Una abraçada.

Monix

Cursa de l'olla barrejada. Ai no! del pastisset. Les cròniques

Foto de grup a la sortida de la Cursa del Pastisset (amb un infiltrat al mig)

Enhorabona a l'organització per oferir-mos un recorregut tan xulo, variat i canyero. Encara que a la cresta les he passat magres amb lo genoll lligat, he xalat molt i m'he anat trobant bé tot lo rato gràcies a un ritme tranquil des de la sortida.

Mònica, molt bona idea lo de la nevadeta a la Xàquera. Los avituallaments molt ben posats i la pitança insuperable. Gràcies a tots/es los voluntaris/es i a les cuineres i felicitats a tota la rabera.

Moraleja: veieu que passa per organitzar tantes curses? què després s'emporten lo pernil los canareus.

x oudur

CLASSIFICACIONS

LES FOTOS D'ALBERT
LES FOTOS DE JUANJO
LES FOTOS DE JBARRIACH
LES FOTOS DE MAURO
LES FOTOS DE MONTBIKE

Èxit de participació a la 1a Cursa del Pastisset

INSCRIPCIONS TANCADES!  

408 inscrits

221 a la Cursa i 187 a la Marxa

Gràcies per aquesta resposta tan positiva!!!

Llista d'inscrits

1a Cursa de Muntanya del Pastisset (Benifalelt)

I Cursa del Pastisset

Més de 400 "pre-inscrits", esperarem fins dimarts 26 per agafar reserves fins 400 amb pagament formalitzat. Gràcies per aquesta resposta tant positiva per part de tots! 

I los responsables de la cursa patien !!

Acabem de fer un resum del 2009 i ja estem una altra vegada embolicats amb lo calendari del Circuit Ebrenc de Curses de Muntanya. 
La primera de l’any és a Benifallet, que se celebrarà lo 31 de gener, amb un nom molt dolcet "LA CURSA DEL PASTISSET", però per lo que ens ha comentat la directora de la cursa, la nostra companya Mònica Faneca, no serà tan dolça com el seu nom, ja que s’haurà de superar una distància de 25,280 km i un desnivell positiu de1.418 m, que és lo que hi ha des de la sortida de Benifallet fins al  cim de la Creu de Santos ( 942 m.) anar i tornar, passant pel Balneari de Cardó. Paral•lelament també se celebrarà una marxa de 15 km i 650 m de desnivell positiu. I per finalitzar tot aquest enrenou, tindrem un dinar per a tots els participants que ens prepararan les mestresses de Benifallet i, sabeu que tindrem de postres... ? efectivament: “pastissets”. 

Inscripcions i informació AKÍ 

Objectius 2010

De moment aquí van aquestes.

Manso quines fan falta?

---

TRAILUEC 2009. RESUM DE L'ANY

Ja ha passat una altre any i han quedat enrera els durs entrenaments, els nervis de les curses, el plaer de les sortides amb els/les companys/es, els podis i trofeus per als més destacats, els reconeixements públics per la tasca feta i el premi d’agun que altre berenar-sopar per a tots. Però sobretot, allò que queda imprés en el registre emocional de cadascú és haver gaudit d’aquest esport i de l’entorn de muntanya que tant estimem, sentint-nos part d’un grup d’amigues i amics que compartim complicitats i aventures dintre de l’entitat social més participativa de les nostres comarques, la UEC de Tortosa.

Ens omple d’orgull, quan participem en les curses de tot arreu, lluïr la samarreta de l’equip de trail de la UEC de Tortosa i saber-nos ben identificats i de vegades temuts per la resta de corredors, com a bloc potent i compacte que som i format per algunes individualitats molt destacables. Està clar que no passem desapercebuts allà on anem i som conscients de que hem esdevingut una referència per als equips de curses de muntanya de la resta d’entitats de Catalunya.

Aquesta cohesió de l’equip té molt a veure amb la constància dels entrenaments conjunts que realitzem durant tot l’any, dimarts i dijous a les 8 a l’estadi i les sortides dels caps de setmana, però l’eina que ha creat aquest nexe de comunicació ha estat sense dubte el bloc http://trailuec.blogspot.com, on comentem tot allò relacionat amb els entrenaments, les curses i les disbauxes, que és consultat diàriament pels membres de l’equip i per molts afeccionats d’arreu del món. Actualment lo nostre bloc registra més de 270.000 visites. Unes 100.000 a l’any.

Per tot plegat deu ser que veiem com any rere any este grup se va fent més i més gran, amb la incorporació de nous corredors, amb la projecció dels nostres esportistes més consolidats i amb la riquesa que aporta aquesta varietat de joventut explosiva i experiència productiva, amb un únic objectiu comú: seguir fotent-li canya i cada vegada més. Actualment comptabilitzem uns 50 corredors/es federats entre tots los que participem més o menys assiduament en competicions oficials.

Dintre de la nostra entitat no formem cap grup tancat, tot al contrari, gran part dels corredors són també escaladors, espeleòlegs, barranqueros, alpinistes, esquiadors, raiders, excursionistes, bttros...... membres “patidors” de la junta, voluntaris en totes les activitats que s’organitzen i de passo intentem amb més o menys èxit que altres membres de la UEC es provin en alguna de les nostres sortides.

De totes les activitats programades que organitzem a la UEC, la que té més relació amb l’equip de trail és sense dubte la Cursa de Paüls, que aquest 2009 va celebrar la seva novena edició. Va formar part del Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC i del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre i va comptar amb la participació de 370 corredors i un altíssim nivell esportiu, ja que és una clàssica en el calendari estatal de curses de muntanya per la seva trajectòria de qualitat, duresa, espectacularitat i bona organització. No en va tota l’entitat es bolca cada any en aquesta festa de l’esport i la muntanya, posant tots els seus recursos materials i humans per intentar millorar-la, un repte cada cop més difícil. Aquest any però, la Cursa de Paüls va obtenir un reconeixement públic en l’atorgament del Premi al millor esdeveniment esportiu de les Terres de l’Ebre 2009, concedit per l’Associació de Premsa Esportiva, en un acte multitudinari al nou pavelló firal de Tortosa, lo passat mes de juny.

Quant als objectius esportius assolits aquest 2009 per l’equip, cal remarcar que l’extens calendari de cites nacionals i internacionals, el gran nombre i la varietat dels membres de l’equip, fa que sovint ens trobem lluitant en diversos fronts a l’hora.

A títol individual destaquem entre d’altres fites del 2009,

Elena Ferreres es va coronar subcampiona veterana de la “Copa de España de Carreras por Montaña” FEDME.

Reyes Valero, va rematar una temporada excel·lent de victòries amb el segon lloc de la general del Grand Raid des Pyrenées.

Ahmed El Qayed, campió del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre

Albert Giné, guanyador i rècord de la Cursa del Llop, del Raid dels 7 Cims i quart classificat absolut del Grand Raid dels Pyrenées.

Quico Martí, defensant los colors nacionals amb la Selecció Catalana de Curses de Muntanya.

A nivell col·lectiu,

Primer equip classificat al Circuit Català de Curses de Muntanya FEEC.

Primer equip classificat al Circuit Català de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.

La nombrosa participació al Grand Raid des Pyrenées, que ens va convertir en l’equip amb més nombre de corredors.

Aquests mèrits van ser premiats pel Consell Esportiu del Consell Comarcal del Baix Ebre en l’acte que es va celebrar el passat 21 de novembre al pavelló d’esports del Perelló, en el marc de la Festa de l’Esport Comarcal, juntament amb d’altres activitats de la UEC i d’altres entitats esportives comarcals.

I mentre acabo aquesta crònica del 2009 ja estic pensant que per a la del 2010 potser necessitaré dos pàgines més.

Salut, muntanya i gràcies a totes i a tots.

x oudur