30 d’octubre 2007

Crònica de la 13º edició de la Marató i Mitja Marató de muntanya de Sant Llorenç Savall.


Paco i Rafa a l'arribada de la marató

Aquest diumenge ens hem trobat solament 10 dels més de 43 corredors de la tira UEC Tortosa per realitzar la cursa de Sant Llorenç de Savall. Suposem que la falta d’assistència deu tenir unes causes ben justificades i, si no les té, segur que la dormideta del diumenge va ser reconfortant. Així que, i tornant a la crònica, després d’uns petits entrebancs de primeres hores: uns no canvien l’hora i arriben massa prompte i els altres es perden i arriben gairebé tard, a les 8 :30 h les noies es disposen a sortir. Val a dir que, aquest cop, la secció femenina de la UEC Tortosa es mereix un reconeixement per part de la resta de la secció trail per ser la que ha representat en majoria absoluta i, per primera vegada, la UEC Tortosa al Circuit de Catalunya de curses de muntanya; 4 dones (Elena, Belen, Rosa i Marga) enfront 3 homes (Kiko, Albert i Tara) ja que els altres tres, José Luis, Rafa i Paco, han preferit fer la Marató i, per tant, no puntuar. També ha estat dona qui s’ha emportat trofeu amb Elena com a tercera veterana i quarta de la general. Tot i això, no cal desmerèixer la representació masculina amb Kiko i Albert en molt bones posicions. Ni tampoc ens hem d’oblidar de la Montse de Tarragona que ha tingut trofeu en la Marató. El circuit de la mitja, com molts ja coneixeu, és molt ràpid ja que es desenvolupa bàsicament per pista i en poca pendent, per tant, no és gaire atractiu per la majoria de cabretes que circulen per aquí. Fet que no era excusa per no passar-s’ho bé i no assistir a la trobada. A més, per als que venien cansats de les multiactivitats de dies anteriors, els ho ha anat de meravella. Per últim, felicitar a Rafa pel fet d’haver acabat la seva primera marató de muntanya sense saltar-se cap control de pas, això sí, hi havia el Manso que el va conduir per bona direcció en tot moment.
By Marga
Les classificacions AKI>>
I aquí les fotos de David (el novio de la Reyes)>>

El diumenge matí semblava dins la normalitat, el típic dia que ens peguem la gran matinada per poder gaudir de la cursa del dia, segur que cap des quatre que anàvem al cotxe, Tara(vaig poder comprovar que és un crac conduint), Albert, Kiko i jo(Elena), pensàvem que acumularíem durant les properes hores tant d’estrès. L’odissea del viatge va començar quan ens vam saltar la sortida de Sabadell Nord, parem a un àrea de Servei per preguntar i les xiques aquelles es van espantar quan vam dir que volíem anar a Sant Llorenç, just anàvem en sentit contrari ens anàvem cap a Andorra(segons Kiko podríem comprar sucre), tornem a sortir a l’autopista (jo histèrica) ens paren a fer control alcoholemia (jo a punt de posar-me a cridar), que després de preguntar per on estava Sant Llorenç que anàvem a una cursa....ens vam lliurar de bufar, i cinc quilometres més abans de poder fer canvi de sentit, tornàvem a passar pel costat dels mossos(ara estaven a l’altra banda, sort d’això per que anàvem una mica rapidets), un cop agafada la sortida correcta , entràvem dins Sabadell, preguntàvem a la gent, a la que dubtaven (quasi tots ho feien) els deixàvem parlant i amb cara de no entendre rés, ens vam saltar algun semàfor en roig, això sí mirant que no vingués cap cotxe, vam passar una miqueta els límits de velocitat, quan adelantavem els cotxes ens pitaven (tampoc hi havia per a tant), vaig trucar a Paco per a que me reculligués el dorsal, m’anava traient la roba dins del cotxe, (ei, portava l’equip baix) temps d'arribar al poble, Paco esperant-mos amb el dorsal i les agulles, sembla que no li volien donar, si no li donen no surto, no havia temps d’anar a recollir-lo, me va cridar que me’n anés ràpid, corrent cap a la sortida colocant-me de qualsevol manera el dorsal, amb els últims segons Marga i Rosa me'l van acabar d'arreglar, les cames me feien figa estava molt però que molt nerviosa, i au a corre!Recordo que Albert al cotxe me va dir que aquestes situacions algunes vegades fan que et vagi bé la cursa, en el meu cas va tenir raó. Ah gràcies als tres per aguantar-me crec que me vaig posar una mica impertinent.Ah, Felicitats als Raiders!!Espero que els lesionats i els malalts ja estesseu bé!!
By Elena (la isterica)


Lo bemeuve de Tara

28 d’octubre 2007

I Open Raid Tavertet

De Raid tavertet

El I Open Raid Tavertet Extrem és una prova d’una sola etapa, que comença el dissabte 27 d’Octubre a Vallter , i acaba el mateix dissabte a St. Joan de les Abadeses. És un raid on els equips han d’enllaçar totes les seccions proposades ininterrompudament. Els equips son de dos corredors que han d’afrontar tota la prova sense cap tipus de relleu. Hi ha d’haver un assistent com a mínim per facilitar la logística de material i desplaçar el vehicle d’assistència.

L’equip de la UEC que ha participat en aquesta prova estava format per Joan Perales, Isa Arasa, i com assistent Mauro. S’ha de dir que era el primer cop que corrien en un raid d’aquestes característiques, per començar el terreny era d’alta muntanya i presentava una dificultat afegida amb la nevada que va caure el dia anterior, i amb temperatures al voltant dels 0 graus. La primera prova era una cursa a peu d’onze quilometres, que sortia de l’estació d’esquí de Vallter, en busca del Coll de la Marrana, el refugi de Coma de Vaca i el Refugi de Tregura. Un cop allí agafaven les BTT i havien d’anar fins a La Peçallarga. Aquí van tenir alguns dubtes d’orientació, però el que els va fastidiar va ser la pèrdua d’un pedal de la bici d’Issa, que els va obligar a prendre un itinerari alternatiu tot per pista de baixada fins a Pardines i Ribes de Freser, on els va recollir el vehicle d’assistencia. Evidentment, el no poder superar aquesta prova els penalitza considerablement. Un cop a La Peçallarga emprenen la tercera prova consistent en un recorregut d’un 4 km. a peu en busca d’unes parets on es fa la prova d’escalada, que superen sense cap problema. Tornen a La Peçallarga i comencen la quarta prova, 4 km. de cursa d’orientació a peu, on van necessitar un hora i tres quarts per a localitzar les 12 balises.Després surten un altre cop amb les bicicletes cap a Ogassa on han de localitzar una balisa a dintre d’una mina, i després continuar amb la bici fins el Pavelló municipal de Sant Joan de les Abadesses on s’acaba la cursa. Resumin tot i l’averia de la bici d’Isa es pot valorar molt positivament l’experiència, ja que encara no havien participat en un raid d’aquest nivell, res a veure amb els de Vandellós o Cambrils, podríem dir del nivell del Noraid, però amb la dificultat afegida de l’orientació i la lluita amb el crono.


Raid tavertet

25 d’octubre 2007

Ultimes noticies de la FEDME

Aquí us transcric el correu que m’acaba d'arribar de la FEDME

Ya se ha cerrado el plazo de presentación de candidaturas a formar parte de la Copa y Campeonato de España de Carreras por Montaña FEDME 2008, han sido 14 las peticiones recibidas, lo que representa un rècord absoluto para este deporte.

Más información sobre las candidaturas en:
http://www.ocisport.net/buffsalomon/news/detail.php?i_d_c=74

Ya está colgado en la web de Ocisport el vídeo de la carrera de La Vall d'Uixó.
http://www.ocisport.net/buffsalomon/news/detail.php?i_d_c=73

Jordi Marimon
Área de carreras por montaña / FEDME
www.fedme.es

23 d’octubre 2007

Cap de setmana 27 i 28 d'octubre

El proper cap de setmana tenim dues opcions molt bones una la Marató i 1/2 Marató de Muntanya de Catalunya organitzada pel Centre Excursionista Llorençà
http://www.maratocatalunya.cat/




i l'altra el VII Raid Tavertet Extrem i · I Open Tavertet Extrem, organitzats per l'Unió Excursionista de Vic
http://www.unioexcursionistavic.org/

14 d’octubre 2007

Crònica de la II Cursa de Muntanya de Tivissa. 14 d’octubre de 2007

360 corredores i corredors mos hem trobat de bon matí al càmping de Tivissa, delerosos de tornar a matxacar-mos per aquells rocallars. Lo dia s’insinuava fresquet, estàvem a 12°, però hem fet la cursa amb una temperatura molt suau, això sí, amb l’humitat molt alta, sort que jo no suo.
Enguany Tivissa s’ha estrenat al Circuit Català de Curses de Muntanya, potser per això van fer overbooking tan aviat i també ha estrenat recorregut, amb un magnífic espenegall, tot i que massa curt (sempre es fan curtes les tarteres).
En canvi ha mantingut la característica dualitat entre una primera part de la cursa poc tècnica i amb un llarg tros de pista i una segona meitat súper-tècnica, per la cresta de la Serra de la Creu on no es pot fer peu pla en tot el tram i on la “sendera” està ben marcada pels cagallons que han anat deixant los crestons a canvi de la cinta que s’han anat menjant estes setmanes.
Una dificultat afegida avui ha estat l’humitat de les roques, sobretot al final del tram de cresta i començament de la baixada. La trampa eren les tres pujades que quedaven fins a meta, però com ja estàvem avistats i anàvem en direcció a l’olor de les botifarres, hem superat l’obstacle sense més entrebancs.
Encara que sembla difícil, l’organització s’ha superat en relació a l’any passat. Los avituallaments en cursa han estat molt correctes, la bossa del corredor, amb material de qualitat i a l’arribada s’ha muntat un ambientasso a l’entorn d’un suculent rostifaci. Moltes gràcies a l’organització i a tots los voluntaris (sobretot a la xica que tirava la cervesa).
Enhorabona a totes i tots los que hem corregut, als que hem fet podi (jo he guanyat un peRRRnil ex-aequo) i als que no. Quan hi ha la disposició, es pot treure més ensenyança d’una caiguda de les roques que de pujar a un caixó de fusta.
Salut i garnatxa, que avui no n’hi havia, però n’haurem de comprar unes damajuanes per a fer passar lo peRRRRnil.
Les classificacions AKI >>
I aquí el resum de la FEEC >>
by pako
cursa tivissa 2007

08 d’octubre 2007

II Edició de la Cursa de Tivissa-Circuit Català de Curses de Muntanya

Després de la parada estiuenca de quasi 5 mesos, tornen les curses del Circuit Català de Curses de Muntanya, amb la segona edició de la cursa de Tivissa. L’any passat ja hi varem participar a n’aquesta cursa i ens va emportar un molt bon sabor de boca, tant pel circuit com per la organització (i de les botifarres). Aquest any han modificat una mica el circuit, reduint el tram de pista i allargant el tram de sender. Alguns companys de la UEC que han anat a provar-lo, ens han comentat que al seu parer el circuit ha millorant molt, tot i que el troben una mica més dur; el que més els ha impressionat es la nova tartera molt més llarga que la de l’any passat.
De moment les inscripcions pareix que van força be i fent un càlcul aproximat he comptat una trentena de corredors de la UEC, tot i que al llistat d’inscrits a alguns d’ells no els surt el nom del club.
http://www.tivissa.net/


llistat d'inscrits>>

03 d’octubre 2007

Campeonato de España de Raid de Aventura

I TROFEO PEÑA GUARA
CAMPEONATO DE ESPAÑA DE RAIDS DE AVENTURA 2007
6 Y 7 DE OCTUBRE DE 2007
Modalidades:
Carrera a pie, BTT, rapel, patines, tiro con arco, natación, piragüismo en aguas tranquilas.
DESNIVEL:
Elite: 3.902 metros. Aventura: 3.300 metros. Iniciación: 1.000 metros

Més info>>

Volta Aventura 2007

Desprès de llegir la crònica de la Pujada al Montsià i els comentaris que he sentit, no puc fer res més que felicitar, primer als organitzadors i després als companys que es van decantar per aquesta opció; personalment crec que ho van encertar, ja que aquest any la volta aventura a estat molt fluixeta, fins i tot Carlos la va poder aguantar. Pera començar el dissabte sortim de Tortosa amb una bona pluja que ens acompanya fins a Valderoures. Abans de sortir esmorzem una mica i cap a les 9,30, ja sense pluja, una trentena de ciclistes sortim des del pont vell de Valderoures en busca del Pantà de Pena, Fontdespatla, Penaroja i Montroig, on arribem desprès d’algunes panes, de trencar un parell de cadenes i com diria Pako de fer lo xona a les escales de la Virgen de la Fuente (per cert fuente sin agua ni bar). Ens avituallem a base de bocates i birres (més birres que bocates) i continuem de cara a Aiguaviva per uns senders d’escàndol (lo millor dels dos dies sense dubte), aquí com era d’esperar ens acalentem una mica i “lo grupo” sense desfer-se va començar a pegar-li canya, fins que una providencial pana de Pinyasso, millor dit de la bici de Pinyasso, ens va fer parar un ratet, lo suficient per alenar i per a que la mare naturalesa, que ja sabem que es sabia ens delectes amb uns bona remullada abans d’arribar al poble.
Cap a les 4 de la tarde arribem a Aiguaviva, ens instal·lem a l’hotel i ràpidament anem a la recerca d’algun bar on hi hagi una mica d’ambient, donem voltes per tot lo poble i acabem un altre cop a l’hotel. Desprès de sopar i vista la marxa que hi ha al poble els més joves  decideixen anar-s’en a Alcanyís, be els jovens i els no tan jovens, ja que excepte 4 o 5 hi van anar tots.

El segon dia amb algunes cares de son, sortim des de la Canyada de Verich i així ens estalviem un tram de carretera asfaltada, només sortir del poble emprenem una pujada a peu seguint un PR, aquesta sirà la tònica del dia, pujades, algunes d’elles a peu, i baixades per senders molt divertits. Així arribem a Montroig, passant abans per Belmonte i la Cerollera, aquí tornem a fer una parada d’avituallament, al mateix Bar del dia anterior, i tornem a fer lo xona per unes escales, aquest cop les de davant de l’església del poble, amb la mirada “atònita” d’un pobre home que pareixia pensar “quina colla de burros”, i tenia raó. A partir d’aquí seguim el GR cap a Penaroja, amb un tram de sender bastant brut i mal ciclable, que ens porta a una granja on prenem una pista que ja no deixem fins Penaroja. D’aquest segon dia voldria destacar la baixada del mirador dels cirerers, el camí empedrat i l’arribada a Belmonte i l’últim sender abans de Montroig.
En resum una sortida fluixeta, on no vam poder disfrutar ni del recorregut ni de la companyia i on ens vam avorrir d’allò més. Està clar que als ampostins no se’ls ha de deixar organitzar mai més un recorregut de la volta Aventura, no tenen ni idea de lo que es anar en bici ni xalar, només cal que mireu les fotos i els vídeos i ho podeu comprovar.








30 de setembre 2007

Crònica de la 1a Pujada al Montsià. Memorial Francesc Bort “Madro”

En primer lloc, cal felicitar l’organització i donar-los les gràcies per aquesta magnífica festa del trail amb que ens han obsequiat.
Ha estat un èxit rotund, quant a nombre de participants, per la quantitat de voluntaris mobilitzats i motivats, pels nombrosos i ben assortits avituallaments en ruta, per l’incommensurable avituallament de l’arribada, pels serveis als participants, per la pesada bossa del corredor i pel circuit, ben senyalitzat i sobretot, molt ben triat.
L’explicació d’aquest èxit és que els organitzadors són gent experimentada en les curses de muntanya que saben com mimar els corredors. Són gent que es fa estimar i que han aconseguit que més de 400 participants i no sé quants voluntaris acudeixin a la seva cita. Són entusiastes del trail que s’han bolcat en una cursa que ja s’ha guanyat un lloc molt destacat en el calendari.
Pel que fa al recorregut, comença amb un trencacames de puja i baixa per pista i sendera bona, amb desnivells suaus (relativament), fins al km 8-9 aproximadament, que permet anar a bon ritme i potser pagar-ho després als Moletons i la Portella Blanca. Allà comença el tram més tècnic, de roques obertes, típic de la cresta del Montsià, que avui estaven mullades per la boira i això feia que les grimpades i desgrimpades fóssin encara més bèsties per les patinades sobre el no-res a que estàvem exposats. Espectacular.
La sendera de les Faixes ha servit per recuperar l’alè abans d’afrontar la brutal pujada d’1 km per la tartera fins a la Torreta, sostre del Montsià, amb 764 metres.
Fins a meta quedaven 13 km de baixada (excepte per dos “repechos” que ja s’atragantaven) per sendera bona, camí de terra i algo d’asfalt, que no s’acabava mai.
Al final, amb el cap, el cor, les cames o lo que sigue, hem arribat a meta, encoratjats pel públic nombrós que ens esperava.
Una cursa dura i preciosa. L’infern del sud? El llistó ha quedat molt alt.
Enhorabona a totes i a tots.
Classificacions AKÍ
by pako



Fotos d'Enric Boldú>>
Fotos de Joan Perales>>

26 de setembre 2007

El corredor frustrat

LA CRONICA DE UN CORREDOR FRUSTRAT D'AVANT DE LA MILLOR CARRERA D’AQUET PAIS.
Tot comença lo dissabte de matí, carretera i manta cap a Osca, allí em trobo amb el Ramon, conegut ja per tothom per les seves facetes de paparachi, i amb el Javi un molt bon corredor de Huesca. Dinar, i cap a munt, ja som a Guipúscoa, i molt a prop de Zegama, tot ja es veu vindre, paratges verds, muntanyes altes tapades per una espessa boira que deixa caure uns plugims, que preocupen als corredors. Arribem a Zegama, molta gent ja pel pavelló, recollim dorsals, i cap al beafring de la carrera somiada que no correré, entre paraules en Euskera, Castella i Angles, ens fan l´explicació, i una projecció del recorregut virtual de la carrera. Trobem cares conegudes, kilian Jornet, que passa desapercebut dels que no el coneixen, per la seva curta edat de 19 anys, i un físic que no sorprèn, Raul Garcia, Stefani Gimenez, la Corin, la Mudge, lo Simond boot, el Tofol, l’Aguiló, el Kiku, el Rusconi, l’Etxegaray, l’Espeleta, el Jessed, etc, etc, un mon de cracs que volen guanyar el campionat del mon.
Una exhibició de tala de troncs, i d’aixecament de peses que ens deixen a tots impressionats, passem a posar-mos les botes amb una degustació de formatge i sidra, que deu ni do. A sopar i a dormir que demà es te que matinar.
Ja son les 7 i d’en peu, que a les 9 se surt, problemes per al Javi que no veu clar el de poder córrer, ens anem a la plaça, la Reyes, el David el Ramon el Javi i jo, allí m’ajunto amb la Maite, i el Xavi de Monbrio, tots preparats per la sortida, molta gent, autobusos de gent de mallorca, en unes samarretes que deien ànim Tofol. Lo Segovià, el Raul, també portava la seva aficció, i com no autobusos del Temps de Aventura amb moltes senyeres catalanes.
El Ramon i el David agafen carretera cap al Aizkorri abans que es trobin amb el embotellaments, i natros, amb la Maite el Joseba, un friki molt agradable que coneixia Maite ens pujarà al Santo Espiritu, inici de la pujada al Aizkorri. Ja dalt impressionant espectacle, que es això el públic de un partit de futbol? la gent corre per agafa posicions, la gent puja i puja, estem al km 17, molta boira i esperem als primers prop les 2h, i si allí veiem baixar els primers que ja encaren la forta i llarga pujada que els portarà al Aizkorri, com no, el kilian davant! puja corrent!, junts també, el raul, el tofol, l’espeleta, l’etxegaray, !tots corrent!, inhuma, això estarà renyit, enfilen amunt, amb la gran ovació i crits de la gent, això es impressionant. Uns minuts i segueixen arribant gent, dins els 30 primers, i junts el kiku, l’Aguiló, el cadena, el jessed, el jordi sanchez, molta gent de selecció, cares de sufriment, ja en passen el xavi i el angel un altre catala, i corre cap a vall.
Arribem corrents i, ens diuen que ja han arribat tres!, qui son?e ns preguntem, el kilian, el kilian a guanyat! campio del mon en 19 anys, el madrileny i el espeleta detras, la corin primera, l’Aguiló impressionant, 29, 4h 42m, el xavi magnific, 5h 20m, i 400 corredors, molts de premis i regals, l’himne dels Segadors, i tota la selecció catalana al podi, també son campions del mon, es diu que hi havien en tot el circuit, entre 10 i 15 mil persones, era alucinant, l’arribada, els corredors multiplicaven el ritme en sentir les grans ovacions de la gent, no te paraules, es per voreu, no! es per a correu!.
En vista d’aixó, molta televisió catalana, i dijous un especial tot el programa de temps d’aventura, amb la cursa.
by Piñasso el corredor frustrat.

Les fotos de Maite>>
Les fotos de Ramon>>

Catalunya triomfa a Zegama

Aquest dijous el programa Temps d'aventura està dedicat a Zegama.
Diumenge passat va ser testimoni, amb 24 telespectadors, d'una de les curses de muntanya més emocionants. Us explicarem com Catalunya i Killian Jornet triomfen al País Basc.
DIES D'EMISSIÓ A TELEVISIÓ:
El dijous 27 de setembre, a les 22.05, al 33
El divendres, 28 de setembre a les 01.35, a TVC Internacional
El dissabte, 29 de setembre a les 05:40, a TVC Internacional
El diumenge, 30 de setembre, a les 15:30, al 33
El dilluns, 1 d'octubre, a les 01:15, al 33
web de Temps d'Aventura>>

24 de setembre 2007

Que feu el cap de setmana que ve ?

I Pujada al Montsià

El proper cap de Setmana (29 i 30-09-07) tenim dues activitats molt interessants una es la I Pujada al Montsià, Memorial Francesc Bort (Madro), aquí tenim dues opcions una es la cursa de muntanya amb les següents característiques: Distància total: 28'41 km. Distància baixada: 13'12 km. Altitud màxima: 764 m. Desnivell acumulat: 2.850m. Tipus de terreny: Asfalt: 3.990 m. Sender: 13.640 m. Escales: 100 m. Distància pujada: 12'09 km. Distància plana: 3'2 km. Altura inicial/final: 56 m. Pista: 5.910 m. Zona molt tècnica: 4.770 m. I l’altra es la Marxa Popular amb les següents característiques: Distància total: 17'66 km. Distància baixada: 7'78 km. Altitud màxima: 362'5m. Desnivell acumulat: 1.280m. Tipus de terreny: Asfalt: 3.990 m. Sender: 9.815 m. Escales: 100 m. Distància pujada: 7'96 km. Distància plana: 1'92 km. Altura inicial/final: 56 m. Pista: 3.215 m. Zona molt tècnica: 200 m.


XVI Volta Aventura
La segona opció es la Volta Aventura, la tradicional marxa amb BTT que organitza la UEC Tortosa des de fa setge anys, el recorregut d'enguany és el següent:
El primer dia: Sortida des de Valderoures, Fontdespatla, Penaroja, Montroig i Aiguaviva.
Es dormirà a Aiguaviva. Hotel Restaurante Altabella-Torres. Avd. De la Fuente, 8-10. Plazas: 23 habitaciones. Teléfono: 978848238.
I el segon dia el recorregut es el següent: La Ginebrosa, Canyada de Verich, la Serollera, Montroig i Penaroja.
En acabar com es costum farem el tradicional dinar de germanor a Penaroja, i assistirà la noia de la foto.

23 de setembre 2007

Sortida d’entrenament 23/09/2007


Pujada al Castell de l’Airosa


Per fi hem reprès els entrenaments dels caps de setmana amb una volta preciosa per la zona del Castell de l’Airosa i el Coll de Lloret.
Quan hem sortit, lo dia amenaçava pluja, però mos ha respectat i fins i tot hem tingut sol al final de la sortida. Lo que es diu córrer, hem corregut una miqueta, però de xalar i fer lo pixina, un fart (mireu les fotos).
Sabent les botifarrades que mos esperen les properes setmanes, a l’arribada no hem volgut abusar del colesterol i hem tirat de musclos, tot un clàssic a l’avituallament del Mas.
Espero que si no és pel musclo, sigue per la pixina, però que els lesionats tornen pronte als entrenos i als despistats que los servixque d’escarment per a propers deumils.

by pako

castell erosa

18 de setembre 2007

Taga 2040 copa d’Espanya i Copa Catalana


Aquest diumenge 16 de setembre s’ha celebrat la VIII Edició de la Cursa del Taga 2040, organitzada per la UE Sant Joan, puntuable per a la Copa d’Espanya i Copa Catalana de Curses de Muntanya, amb participació dels corredors de la UEC Tortosa, José Luis Mora, Kiko Martí, Belen Balague i Oscar Pinyol.

Crónica de la FEEC
Èxit de participació al Taga 2040 EVO
400 corredors/es es van donar cita ahir a Sant Joan de les Abadesses per prendre part a l’edició 2007 de la cursa de muntanya Taga 2040 EVO, tercera prova puntuable per la Copa d’Espanya i cinquena de la Copa Catalana de l’especialitat.La cursa, amb una distància de 22,640 Km, tenia com a punts culminats els cims del Puig Estela de 2.007 metres i el Taga de 2.040 metres. llegir més>>
les classificacions>>
Les fotos de Ramon>>

17 de setembre 2007

Pràctic, Paco i Puça a la Mm 2007

Gran cursa la Matagalls Montserrat, èxit de participants uns 2.900 d'entre els que hi havien 3 membres de la UEC Tortosa, Paco Also, Xavi (lo pràctic)i Puça, que volien fer aquesta prova amb l’intenció d’aconseguir els dos puntets que necessiten per a l’any que ve poder anar a a fer coses mes grans..... , ara amb els dos punt a la butxaca, ja nomes depèn d’ells.
Pel que fa la cursa varem començar a les 6:16 de la tarde i després de 16 KM en els quals que no vam parar de córrer en cap moment, vam arribar a Aiguafreda. Anavem molt be i, per a passar el rato més distrets anavem contant la gent que pasavem (?).
A Aiguafreda, ens espera l’equip de suport, Tere la dona de Paco i Tere la novia de puça, allí menjem un poquet i desprès de dir-los que tot anava be, ens en anem direcció a Sant Llorenç Savall, km 45, amb dos colls pel mig . Jo ja sabia que allí estaria la clau, entre el fracàs i l’èxit, vam anar caminant/trotant fins el km 30 a partir d'allí van començar a vindre els problemes tècnics, sobretot amb els turmells del Pràctic i les llagues de Paco, i el que es pitjor, els primers dubtes de com afrontar-ho fins el final. Des d’aquí fins al final ho fem tot caminant, pujadas i baixades, s’acabat el córrer.
Arribem a Sant Llorenç i allí estaven un altre cop les “suporters”, llavors els dubtes es multipliquen x 10, i apareix la paraula “abandonar” cosa que faig veure que no he sentit i els animo a seguir, cosa que aconsegueixo però amb molts dubtes de Paco, per les seves maleïdes llagues. Ara partir d’aquí les coses canvien totalment, ja no contem els adelantats, tot el contrari, ara contàvem els que ens avancen a natros, cosa que en realitat te poca importància, ja que l’objectiu únic era acabar com fos.
Per intentar alleugerí el sufriment de Paco hem carrego la seva motxilla, que per cert deunidó com pesava, al menys 6 o 7 kg, que per a mi es moltíssim. Aquí ens adonem de que per a la pròxima travessia s’haurà de reduir el pes de la motxilla, això es el que té no tenir experiència amb aquestes proves tan llargues. Continuem direcció a Montserrat, km 83.300, després de queixes i més queixes (amb raó, tot sigue dit, Paco tenia dos llagues molt lletges i lo Pràctic tenia entre moltes coses... un turmell que en feia dos del meu), finalment i despés de superar els últims 4.5 km amb 700 mts de desnivell positiu, que es fan durissims, arribem arrossengant-nos als peus de la moreneta, son les 10:12 del mati i ens ha costat un total de 15h56min.
En definitiva una bona experiència, que ens ha ensenyat moltes coses per poder afrontar aquestes proves tan llargues, i finalment, felicitar un cop més als companys, per aconseguir acabar en aquelles condicions.
Vos preguntareu i tu que? dons jo estic molt be, ens veurem dimarts, bye, bye

Puça




12 de setembre 2007

Exit de participació a la Cursa de Falset

S’acabat l’estiu, les festes de Tortosa, i comencem el nou curs amb una cursa de muntanya nova.
Efectivament el passat 11 de setembre un nombrós grup de corredors i animadors/res de la UEC ens varem desplaçar a Falset a prendre part a la "I Cursa de Muntanya Vila de Falset" i varem tornar amb un bon grapat de trofeus:
Kiko Martí 3er de la general
Albert Gine, 2on senior
Belen Balague 2a senior
Elena Ferreres 1a Veterana
Isa Arasa 3a veterana
I per acabar-ho d’arrodonir la UEC Tortosa es va emportar el trofeu a l’equip amb més participació.
Cognoms Nom Temps
MARTI BERTOMEU FRANCESC 1:39:37
GINE CID ALBERT 1:42:07
ROYO CURTO JAVI 1:50:13
MORA MARTINEZ JOSE LUIS 1:52:37
SOLE BELTRAN FEDE 1:54:19
SOLA MAURI ANGEL 1:55:36
ENA CABALLE FERNANDO 1:56:02

BORRAS MARTINEZ GERARD 1:59:02
BOLDU TORMO ENRIC 2:01:57
POYATOS LOPEZ RAFAEL 2:13:31
MURALL
TALLADA PACO 2:13:31
FERRERES SEBASTIA ELENA 2:20:48
BALAGUE CASTELLS ANNA BELEN 2:21:59
ARASA FAVA ISABEL 2:29:10
PANISELLO TAFALLA PERE 2:33:22
CARTOIXA BRUSCA MARTI 2:37:09

BALAGUER ESPUNY ENRIQUE 2:38:30
Tota la classificació aquí>>
Les fotos de Maite aquí>>
I les fotos nostres aquí>>

05 de setembre 2007

Caminada i Cursa Popular Ciutat de Tortosa

cursa popular festes cinta
Este divendres dia 7 de setembre es fa una caminada i cursa popular amb motiu de les Festes de Tortosa.

El recoregut es: Carrilet, Generalitat, Rastre, Parador, Remolins, carrer de la Rosa, Pot de l'Estat, Ferreries, Estadi, en total un 3.200 metres de recorregut i un desnivell de pujada de .... bueno, la pujada del Parador i la rampa del Pont, en total una mica menys que al UTMB.

L'hora de sortida es a les 19:00.

Hem quedat a les 18:30 a la plaça de Carrilet, per fer el calentament i xarrar una mica amb els finishers.

S’espera la presencia de destacats atletes, com son: Puça, Xavi, Carlos, Paco, Mauro, Isa, Elena i altres que s’aniran afegint a la llista que s’obre als comentaris.


Finalment ens hem reunit una bona collada i hem quedat segons per equips, detras de la penya "supermames" o algo així.
Corre, corre no hem corregut molt, però xalar hem xalat un rato.
No se si posar la nostra classificació o que, vatros mateix, si voleu la poseu als comentaris.
Ah!, se m’oblidava, finalment el jesusenc ha guanyat al roquetero a l'esprint (ja van 23 a 1)

04 de setembre 2007

Matagalls Montserrat 2007

Els dies 15 i 16 de setembre de 2007, es celebra la XXVIII edició de la Travessa Matagalls Montserrat, organitzada pel Club Excursionista de Gràcia

. La Travessa Matagalls-Montserrat és una prova no competitiva de resistència per camins de muntanya, l’objectiu originari de la qual és anar a peu des del cim del Matagalls (1.699m), massís del Montseny, a la plaça del Santuari de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores. Actualment, el punt de sortida és a Coll Formic (1.145m), al peu del Matagalls, en el municipi de El Brull. Des del 1998 la sortida s’ha traslladat a aquest indret per tal d’evitar la degradació dels sòl que, segons els estudis encarregats pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, provocava el pas de tantes persones en tant poc temps pel camí del Matagalls. La Travessa es va instituir en memòria de Jaume Oliveras (1877-1957), sacerdot que fou un dels pioners de l’escalada al nostre país, el qual la realitzà per primera vegada el 4 d’agost de 1904. La primera edició se celebrà el 1972 i s’anà repetint biennalment fins que a partir de l’any 1989 passà a fer-se cada any. Enguany tindrà lloc la 28ena. edició. Actualment és la prova per muntanya amb una participació més nombrosa.
La Mm és una prova puntuable per la
10a. Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC (15 punts).
El recorregut té una distància de 83.3 km i un desnivell acumulat de 5980
m.
Tota la informació a http://www.cegracia.cat/mm07/

Més informació, fotos i videos a http://www.atletisme.com/matagalls/ i a http://matagalls.blogspot.com/

31 d’agost 2007

Cursa de Muntanya de Falset 11-09-07

Ja tornem a ser-hi. Sense temps ni per a fer quatre birres i les primeres curses mos agafen amb los pixats al ventre.
Aquesta no la podem deixar passar, encara que sigue per xuleria, així que us proposo que quedem la setmana de la Cinta totes les tardes a les 19 hores per anar agafant camatge i fent gana per a la botifarrada (?).
Ah, jo també m'he apuntat a la mitja marató de Sabadell, lo dia 9, si algú més s'anima compartirem cotxe i lamentacions. Salut

pako

29 d’agost 2007

Enhorabona a tots els "finishers" de l'Ultratrail del Mont Blanc


Messieur Marten i L'AMBARCADA DEL MONT BLANC SA.
Dilluns passat vam carregar la furgona plena de maletes i il.lusions. Com no portavem música lo tema monogràfic era comentar lo que mos esperava. Com més mos aproximavem, les muntanyes es feien mes altes i la pluja mes insistent; la nostra cara un poema. Després d'instalar-mos ho vam arreglar de la millor manera: a sopar i dos botelles de vi.
Dimarts després de rodar una hora i esmorzar, vam anar a ANNECY, la capital una preciositat, però tot lo dia plovent. Per a treure la depressió que portavem vam entrar a un Decathlon, n'hi ha que van fondre la VISA.
Dimecres vam pujar amb telefèric a L'AIGUILLE DU MIDI . Espectacular!! La baixada encara va ser millor, a un se li va fer curt.
Dijous a recullir dorsals, lo muntatge i fira del corredor mos feient veure on estavem, a la millor cursa del món.
Divendres lo gran dia, als que mos agrada l'esport del TRAIL és com jugar una final de xampion, a la sortida hi ha llàgrimes d'emoció. El recorregut, no tinc paraules; els avituallaments i ambientació inmillorable. A Mauro, Elena iIsa, baixant el Ferret els vaig perdre i al cap d'una estona se'm va aparéixer Paco de Algeciras,"puedo venir con usted?, la noche me da miedo". I fins aquií a meta los dos junts, molt bon xicot. A Champex hem vaig recupar d'una "pàjara" i quan me vaig a posar de llarg se m'havia escapat l'aigua i tot mullat: segona lliço. Vam aprendre que los petits detalls mos poden fer abandonar. Vam pujar la Bobine (jo de curt) travessant un riu moltes vegades. La baixada molt bona i a l' arribar a TRIENT me va alegrar molt veure a César i no tant a Mauro que va plegar per problemes tècnics. ISA i ELENA anaven per davant deixant la seva classe i simpatia per on passaven. Baixant a Vallorcin me va agafar un atac de son i me vaig pendre 2 gels de cafeina i en busca de Chamonix. A l'arribada molta emoció i satisfacció d'una bona planificació. Això no és una cursa de muntanya ni una travessa, és un repte contra un mateix i és fonamental coneixes a un mateix, virtuts i defectes. Algú m'ha d'explicar si fer la UTMB i acabar tan malament física i psíquicament et recompensa personalment, és un dubte que tinc de cara a fer-la tota. Per començar, la "curta" és assumible amb un bon entrenament, mireu lo que faig jo, la recomano.
Del viatge, perfecte. Sílvia, Joan, César, Isa, Mauro, Elena, Paco i Carlos realment som un "EQUIPO" gràcies als que de casa mos heu recolzat.
Messieur Marten
Tour du Mont-Blanch
3235 - Estorach, Francesc-Clasificació total 705-Per categoria: 255-Temps 39:24:24
3231 - Perales, Joan-Clasificació total 530-Per categoria: 230-Temps 37:33:04
3078 - Balagué, Joan Carles-Clasificació total 705-Per categoria: 305-Temps 39:24:24
Courmayeur-Champex-Chamonix

6245 - Ferreres, Elena-Clasificació total 456-Per categoria: 29-Temps 17:49:55
6201 - Arasa, Isabel-Clasificació total 456-Per categoria: 29-Temps 17:49:55

5797 - Cartoixa, Marti Clasificació total 897-Per categoria: 113-Temps 20:30:53
6193 - Ortiz, Mauro- Baixa tècnica

>>Fotos de Ramón

>>Fotos de Mauro


Per als que estaven allí penjo això (ells ja saben de que va).