By Marga
Les classificacions AKI>>
I aquí les fotos de David (el novio de la Reyes)>>
El diumenge matí semblava dins la normalitat, el típic dia que ens peguem la gran matinada per poder gaudir de la cursa del dia, segur que cap des quatre que anàvem al cotxe, Tara(vaig poder comprovar que és un crac conduint), Albert, Kiko i jo(Elena), pensàvem que acumularíem durant les properes hores tant d’estrès. L’odissea del viatge va començar quan ens vam saltar la sortida de Sabadell Nord, parem a un àrea de Servei per preguntar i les xiques aquelles es van espantar quan vam dir que volíem anar a Sant Llorenç, just anàvem en sentit contrari ens anàvem cap a Andorra(segons Kiko podríem comprar sucre), tornem a sortir a l’autopista (jo histèrica) ens paren a fer control alcoholemia (jo a punt de posar-me a cridar), que després de preguntar per on estava Sant Llorenç que anàvem a una cursa....ens vam lliurar de bufar, i cinc quilometres més abans de poder fer canvi de sentit, tornàvem a passar pel costat dels mossos(ara estaven a l’altra banda, sort d’això per que anàvem una mica rapidets), un cop agafada la sortida correcta , entràvem dins Sabadell, preguntàvem a la gent, a la que dubtaven (quasi tots ho feien) els deixàvem parlant i amb cara de no entendre rés, ens vam saltar algun semàfor en roig, això sí mirant que no vingués cap cotxe, vam passar una miqueta els límits de velocitat, quan adelantavem els cotxes ens pitaven (tampoc hi havia per a tant), vaig trucar a Paco per a que me reculligués el dorsal, m’anava traient la roba dins del cotxe, (ei, portava l’equip baix) temps d'arribar al poble, Paco esperant-mos amb el dorsal i les agulles, sembla que no li volien donar, si no li donen no surto, no havia temps d’anar a
By Elena (la isterica)
Lo bemeuve de Tara

