Va que ja ho tenim aquí

Continuem amb la llista....

1ª Cursa de les Roques (Horta de Sant Joan)

Kiko, Ahmed i Arturo en quan als homes i Ragna, Reies i Elena en quan a les dones, han estat els guanyadors de la primera Cursa de Muntanya de les Roques, una cursa que ha estat molt emotiva pel que suposava córrer pel territori afectat per l’incendi d’aquest passat estiu.
La duresa del circuit ha estat incrementada per les circumstancies meteorològiques, fred, vent fort i per acabar pluja, tot i això la opinió dels corredors es que a estat una de les curses mes atractives del circuit.

http://cursadelesroques.com/

Fotos:
http://picasaweb.google.es/isaarasa60/CursaHorta2009
http://picasaweb.google.es/fradnand1978/091108_Cursa_de_les_Roques#

http://picasaweb.google.es/monrasin3/HORTADESJOAN#

http://picasaweb.google.es/ratadesants/1CursaDeLesRoques08112009HortaDeSantJoanCameraReflex#

http://picasaweb.google.es/ratadesants/1CursaDeLesRoques08112009HortaDeSantJoanCameraCompacta#

http://picasaweb.google.com/jnavap/1CursaDeLesRoques#

http://picasaweb.google.es/salobona/ICursaDeLesRoquesFotosSalomeAguilar?authkey=Gv1sRgCM76jcay8fXfeg#

UNA DE BETETEROS I ESCAIRUNERS

MATI:Seguint les últimes tendències otoñals beteteres, este dissabte hem fet cap @lbert, xkf, pinyasso i el menda que akí narra a Casetes Velles. Qdem a les 8 al punt d informació del Port i jo al adormir-me ja arribo tard 15 minuts, sort q s apiaden de mi i mon anem direcció al mas, jo encara bufant per les presses i fotentme un iogurt i uns dinosaurusa la frago de oscar pq tink l estomec buit i no vull que m agarri algo feo pujant. Un cop ja agafem la pista trobem uns mutants
en btt supercanyeros, un se fica detras de la furgona d oscar i ens segueix com lo terminator dolent de la pel.licula.Arribem a un replanillo montem les bicis i cap a munt. La pujada es llarga i sostinguda que us he de dir doncs ja la deveu coneixer, i mentres natros 3 anem fent pinyasso ens mostra els efectes beneficiosos dels experiments que ha sofert al costat de ilercavons i gent betetera d altres galàxies, pujant i baixant com si res.Parem a fer un mos i donat l escopetejat que he sortit d casa el meu esmorzar consisteix en una capsula taronja que posa:glucosport. Ara ve quan m enganyen. Resulta ser que no baixem pel mateix lloc q hem pujat, que si estik loko..Total que fem cap a una sendera que a mi me va una mica gran Xkf me mostra una extranya propietat del camí. Faltant 3,2 km para arribar,fem un km aproximadament de la baixada i continuen faltant 3,2 km (es un fet paranormal, crec q degut a la altura),sort que xkf me va esperant i vaig baixant, xalant i tot cap al final on la menor dificultat i uns tovoganillos me fan disfrutar de la baixada i evitarme més caigudes. Arribem baix mes pinxos que uns ginjols i cap al Mas a fer una cervesa.

TARDA:Sense temps de ni fer migdiada a les 3 i pok estem enfilant el cami cap a la Caramella en lo cotxe. Avui l invitat es Jaume,
pel camí comentant que tenim son, que tal i cual etc.. pero avui es dia d apretar ja que segurament diumwenge no estarem per a romansos.Arranquem a bon ritmet i amb alguna que altra parada ens plantem dalt en 1.14 (descontant temps de parades). Fico en funcionament lo del ninotet del rellotge, encara que arribem una mica més tard (es un sistema de garmin molt bo per tal de reventar peraquelles costes) .Fa una humitat inusual i acavem xops com si fos lo mes de juliol. Val a dir que jaume ha fotut una gran pujada i encara millor baixada que en 2 dies la faena sera nostra. Oscar en la seua linea: ha fet un estudi complet de les floretes que hi havien
pel cami donat les dificultats que li vam posar ;). Baixem ligerillos per tal de que no mos calgue encendre frontalsi cap a casa amb casi 2000m positius entre pitos i flautes...

AKÍ uns afotos

by N&O

XXI MARXA DEL PORT. 15/11/2009

Segur que totes les cabretes trailuek us heu apuntat de voluntaris per ajudar a tirar endavant la Marxa del Port, però per aquells cabrits que només penseu amb les peülles (i algun altre apèndix) i que la voleu córrer, convindria que féssiu una LLISTA el més aviat possible per tramitar les inscripcions de forma conjunta i facilitar la feina de la intendència, que sempre és complicada en l'esdeveniment més massiu que organitza la nostra entitat.

Tota la informació clicant a la imatge

Cursa Muntanya Castell Burriac

Com ja es costum aquesta cursa tanca el Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC, abans d’aquesta encara s’ha de celebrar la de Montserrat Nord, però justament coincideix amb la “Cursa de les Roques” del Circuit ebrenc i, evidentment anirem a Horta.

En aquests moments anem primers del Circuit Català, seguits de prop “dels de sempre”, això segur que canviarà després de la cursa de Montserrat, ja que apart de que no hi anirem, ells ho tenen al costat de casa.

Per n’això si volem optar al primer lloc de la classificació per equips, crec que hauríem d’anar Argentona, de moment estan inscrits lo Manso (lider espiritual de l’equip) i Elena (la incombustible), però això no es prou i hauríem de ser una bona colla.

Teniu en compte que estan a punt de tancar les inscripcions, que no mos passe com l’any passat que no vam poder anar per badar.

1ª CURSA DE LES ROQUES

8 de novembre de 2009

Fem llista ?

És un plaer poder estar presentant la Ruta del Tigre, com molts projectes no va començar com a tal sinó que amb el temps el mateix va anar evolucionant fins al

resultat final. Després de molts anys d'explorar i realitzar rutes per tota la zona, a principis d'Agost de 2007 vaig decidir dissenyar, com tantes vegades havia fet, una ruta per les meves vacances. Aquesta vegada ja amb l'ajuda de la tecnologia GPS, em va ser més fàcil orientar-me per les muntanyes ja que era com portar un guia que simplement confirmava

aquesta intuïció en la navegació adquirida amb els anys. Hi havia pogut contrastar amb molt poca gent que els camins fossin realment ciclables pel que estava exposat a la possibilitat de llargues caminades carregant amb la bicicleta al coll. Afortunadament no va ser així i vaig aconseguir uns resultats impressionants, 200 quilòmetres de ruta en BTT per uns paratges d'encant i amb una forta càrrega històrica el que convertia el viatge en místic, una volta enrere en el temps, un retorn a aquella època en que els nostres avantpassats aprofitant el profund coneixement que tenien de la zona van preferir posar-se a les muntanyes a passar gana, a caure en mans d'un nou règim que va desestabilitzar pràcticament a tot Espanya...

Si voleu llegir més, el divendres dia tretze de novembre es farà la presentació del llibre"La Ruta del Tigre", a les 19:00 hores a la biblioteca Marcel•lí Domingo de Tortosa, a càrrec del seu autor el company Elies Bel, una bona ocasió per comprar-lo i de pas demanar-li a l’autor que vol signe.

KURTIMENT WEEKEND ERMITANYOS PARTY

Continuant la recuperacio de un runner que no pot corre,pero no deixa de moures...vist lo vist segueixo los pasos de la bici que encara no mels han llevat,i agafo landante lo dissabte migdia cap a mora aroplega a lo koanito,bicis i cap a balaguer!alli trovem al joan kompte,del ski club camprodon,jove promesa de 21 tacos que ja segueix el el cul del agusti roc i el toti bes,com no entrenant enmig destos besties,nomes cal senti los numeros,7 dies i 17000 metros de desnivell positiu,inhuma,nomes o havia sentit fins ara pel kilian,pero ni han que ja segueixen els seus pasos,bueno per fer hora entrenillo del duatlo de balaguer 2008,25km i duxeta i cervesseta per fe hora per sopa


Alli ens trovem en alguns coneguts,lo mariano,2 a la mitica monegros 2009,aquet es el que ens montara un autentic festival de recorregut,tambe la mireia,quina atra,corredora de nivell de la neus parserises,beth serrano,guañadora de la copa massi 2009,nominada millor esportista individual de balaguer,etc,bueno va no vos foto mes palo,soparillo,vinet que no falte,bona companyia,i a fer una birreta a un pub de balaguer,au a dormi que dema.Canvi de hora una horeta mes de clapada i al aire,amorçaret en los socios i cap ala sortida,jo no ho tenia molt cla tenia que roda tot lo dia en estos dos besties,que feient por,la ermitanyos te tres circuits,45,70 i 93km,bueno despues de saluda a estos bons organitzadors,acavem sortin,com no era competitiva sorties quan volies,20km de pista rodadors et`portaven a la primera pujada important,fins aqui era nomes aguanta los tirons que me fotien estos dos locos,una bona suada ija estem dalt la primera ermita de cervoles,cota 850,ostia!!!mega avituallament on me foto les botes de pernil,formatge,torro!si donaven torro!!,panxa plena i escomen´ça el festival de senderes de autentic infart,on disfrutem com xikets,mentre que la gent saparta una mica quan veuen baixa tres locos despocats cridant,mes i mes senderes,mos porten al comvent de les avellanes que sense deixa de fer sendera mos acabara portan al inici de la segona pujada!km40,amunt!alli ja començo a vore com me marxen los javalins,i jo seguixo al meu pas,poc a poc,fins arriba a la segona ermita!!la de montalegre,ja en portem 50!aqui les xiques mes guapes de balaguer,ens donen de menjar,(sempre minjant,sin farem de anys aixi)fotos i mes fotos,i lo sant mariano que esta per tot arreu,es com un cromo repetit,tothom el felicita,quin recorregut!!!imagineus,700 participants!!,au avall!!!ara si mos diu lo mariano,apreteu les dents que be lo millo!!!!olala!!quines trialeres!nomes sem pasaba pel cap crida de goig,burchala,burchala!!ens tirem una sendera de mes de 4 km,seguida de mes senderes,joder quina terra,no meu podia imagina que dones per tant la zona!!,fins i tot de cara la tercera ermita,pujant per sendera!!.Ara si ultim atracont,aqui los terminators canvien la marxa despues de aguantarse tot lo dia prop meu,que per mi va ser un honor,serie,i cap dalt que queda poc!!,km 70,cim de la ermita de sant jordi!ara ja sacabat la pujada,avall,mes senderes ens van portan per poblets d'encant.Estos cada vegada saguanten menys,escomencem a roda per pla,a rebufo destos la llengua fora i la le (es diu aixi o ke?)que ja le perdut,40km per hora,estan locos!!jo al rato ja me despenjo,mestan sucarrant,locos.Per fi el consegueixo lliga una mica fins arriba a balaguer,la llengua fora tot lo dia pero,feia temps que no disfrutaba tant de la gent del meu voltant,lo grandissim recorregut,la magnifica organitzacio que ens a tractat de perfectes convidats!xapo!!me trec lo barret per tots aquets(especialment a lo mariano i la mireia que no han parat de animar,abans,durant i despues de la ermitanyos,gracies per tot,bon dec una destes),al robert pedrosa(2 a la titan dessert 2009,gran persona),a la maria,la marina,la silvia,etc,etc.Nomes acaba animanvos a probarho,se que som mes corredors que beteteros,pero aquets canvis,aquets ambients i aquesta gent que troves en los braços oberts quan hi vas no us defraudaran.
By Pinyasso

XIV TRANSMONSEC

Bueno despres de la proposta ambiciosa que em va fer el joan fornos a la cursa de tivissa,i despres de la tendinitis famosa que em be a visitar de quan en quan,decideixo fotre el camp cap a terres de lleide!.Disabte tarde agafo els bartols,lo llit mobil i la bici en busca de troba a joan a mora,caminito i cap a balaguer on ens esperaba lo mariano,un krak de la btt,i la mireia(sense paraules)servesseta,soparillo,botella de vinet que no falte,i cap a ager on fariem nit a la furgo.Les sis,cop de despertador i al aire,anem a fer la inscripcio a busca el dorsal i a menjar un troçet de coca que ens donaven.



Fotia tal rasca que no ho vam pensar gens de sorti de llarg,0 graus marcaba al coche,ostia!la primera,no porto guants llargs,au manel que patirem,frontal al cap i sortida!,7 del mati el joan tranquil veig que no mangañaba en aixo de anar tranquils,sortim los ultims,80 corredors i nomes crec que van decantar pel circuit llarg uns 40,per algo devia ser.Bueno escomença a pujar domes sorti amunt cap al monsec d'ares,poc a poc hi ha un ritme que no em sobraba re en aquella burra que jo portaba,anem passant gent fins que arrivem dalt,uf,per fi 2h pujant,ja estem dalt,cota 1800,reposem gasolina i tracalets,4 fotos i tot i seguim cap a vall que la ....... corre!les mans!no em noto les mans,encara no se com frenaba tampoc,quin pati de fred al dits.Per fi arrivem baix i pareix que poc a poc i en les costetes que ens van aproximant al mes temut ens fan entra en calo.Arrivem a un avituallament a peu de llac i amb el monsec de pallars al davant,agafem forçes en un bon bocadillo,i algun gel que atre que crec que avui fara falta(Nando,no un power gel dels que tu sas!),estem al kilometre 50 i escomença la 2 forta pujada de 20 km fins al cim de pallars,jo escomenço a pati!i li tinc que anar dien a juanito que s'aguante una mica,jo li vaig dien sino fotre un pet!,coronem lo primer coll,i ja anem recollint cadavers,bueno millo colgan-los,al avituallament mos diuen que ara una horeta mes de pujada i ja estem dalt,que!encara no sacaba!,i quin pedregal cara amunt,(que aqui no hi ha pistes o que!),poc a poc i com puk,en alguna rampa que atra arrivem dalt,per fi!no se ni la altura tampoc,1700 o 1800,algo aixi,i ara toca sendera i mes sendera cap a vall,bua!impressionant,quin gustaso,damunt el solet ja fa algo de efecte.Arivem baix i se macaven les rises,km 82,i mos quede un fart de tobogans que macabaran matant,com dia lo mestre juanito,pos si que era un mite aio de la transmonsec!,i jo com a tonto que me foto en uns fregaos que pa ke!,seguim cap avant en ganes pero jo ja molt cansat,amunt i avall pero aixo no s'acaba,sendera i mes sendera i los km que no pasen,i continuem arroplegan algun cadaver,veig que n'hi han de pijors que jo,per fi desde dalt de un coll escomenço a vore ager,ara si que i poso ganes i esforç per seguir endavant,despres de una forta pujada que mos porta al poble vei,que xiquets,no vaig vore ni lo cartell,para llegir estaba jo!sendera i baixada i arribada!!!ho em aconseguit,ja no es un mite,la em rebolcat,107km,3470+ i 8h i 10m,pero molts e cruspit!com molt be ja vatros sabeu aquets reptes et fan mes gran,i la satisfaccio aquesta no es canvia per re!,espero que quan torne lo juanito del pirineu,vos posarem alguna fotillo,ah!la semana que be mes,si aixi del peu no saregla,bicicleta i manta i gregori i joan de la son,ai!no fornos volia dir,cap a balaguer,la X ermitanyos,45km o 70,si vos animeu!hasta pronte!
BY PIÑASSO

Crisis? What Crisis? October 25, 2009

Malgrat la crisi que patim segons algunes veus crítiques lo cert és que no parem de córrer, per muntanya, per asfalt o per on sigue. Detràs d'un pernil, d'un podi, d'un crono o d'un conill, la qüestió és córrer.

Este proper cap de setmana podem triar altra vegada entre muntanya o asfalt.

Vinga, fem llistes. Segur que no seran tan llargues com la del sopar d'Elena... faltaria més!!

Cursa d'Ulldecona

Mitja del Vendrell

Cursa de les Roques (Horta de Sant Joan)

Ja està operativa la web de la cursa de les Roques, que es celebrarà el dia 8 de novembre de 2009, i serà la última cursa del "Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre" d’aquest any. Aquesta cursa que comptarà amb la col·laboració de la nostra entitat, segur que serà tot un èxit, ja que el recorregut, tot i haver-se tingut que modificar diverses vegades, primer per exigències del Parc i desprès per culpa de l’incendi que va patir la zona aquest estiu, serà molt espectacular. La sortida es donarà desde la Plaça Catalunya d’Horta, passarem pel convent de Sant Salvador d’Horta, i pujarem al cim de Santa Bàrbara, baixarem per la cresta sud i pel camí de les voltes, arribarem a la vall dels reguers, creuarem la vall i pujarem al Montsagre d’Horta, pel pujador d’en Valero. Feta l’ascenció fins dalt de tot de Montsagre, passarem per la Font d’Horta i continuarem pel coll de la Gilaberta i baixarem cap als massos de Fandos i Capellà. Després per la senda de la vall del magre passant per les roques cambretes i baixarem pel mas de Lloà, direcció el riu canaletes. Quan creuem el riu, començarem a pujar per la costa de la tàpia fins la farinera. Llavors, pujarem a laserra d’Horta i crestejarem fins arribar a les Capçades, i pujarem cap al poble, fins arribar a la meta, en total poc més de 23 km. Tot aquest recorregut circumval·la la zona cremada, on els organitzadors li han volgut donar una gran importància a fi de conscienciar als participant de l’important que són les mesures de precaució per evitar que es repeteixi una cosa així.

Trobareu tota la informació aquí: http://cursadelesroques.com/

Campeonato de España por Clubes 2009

Los mejores equipos de carreras por montaña en el Campeonato por Clubes FEDME

El próximo 17 de octubre tendrá lugar la primera edición de este Campeonato de España en la localidad valenciana de Serra.

http://traildelacalderona.blogspot.com/

Si algú està interessat en córrer representant a la entitat, encara està a temps de fer la inscripció mireu AKI.

A dia d’avui estan inscrits Belen i José Luis, o sigui que de moment no arribem a ser equip, es necessiten un mínim de tres corredors i un màxim de deu, puntuant els quatre millors, animeus i a veure si se van inscrivint los “cracks” i podem fer un equip una mica decent.

La festa d'Elena

Les fotos que se poden ensenyar de la festa d'Elena.

100% muntanya vs. reasfaltem.cat. 11 d'octubre 2009

La quantitat i la qualitat no sempre van juntes. Esperem que la qualitat del pernil de Tivissa estigue a l'alçada de la quantitat de trailuecs que aniran a "lluitar" per ell.

Per la seva part los esforçats asfalteros ho donaran tot per deixar ben alt lo pavelló de la UEC de Tortosa en camp hostil.

Fem llista (o fem dos llistes? a veure si algú encara s'equivocarà de cursa)

CAVALLS DEL VENT (la cursa)

Aquest fi de setmana un grupet de uequeros ens vam desplaçar a Baga per córrer la cursa de Cavalls del vent uns pels punts de cara a la temporada 2010 i altres simplement per fer-la ja que de punts en podrien vendre, Després de rebre les instruccions del manager-organitzador 6:10 del mati Karim hem passa a recollir després anem a buscar a Leo, Paco i Tara i al peatge de l´autopista ens esperava Carlos que ja estava enfadat per que portàvem un retràs de 6 min. sobre l´horari previs , canvi de cotxe maletes i sacs de dormir per si de cas en acabar la cursa dormir , cosa que no va passar, de camí estudiem el recorregut, temps de pas i perfil cosa que no m’havia ni mirat, ja que la meva intenció era acabar tots junts i no disputar-la, en arribar anem a buscar el dorsal i la bossa, al arribar al cotxe per canviar-mos Carlos ens tenia preparada uns talls de pitzza que havia fet la Rosa que per cert estava de muerte!!, ens fiquem el tratge de guerra i cap a meta, allí saludem al “Fantàstic” i Ferran Sebastià que havien vingut pel seu compte , donen el tret de sortida i cap amunt primera pujada en busca del Pic mes alt el Niu de l´Aliga fins aquí tot be tots junts menys Carlos que es va requedar una mica i va pujar a un ritme mes còmode per a ell, arribem al refugi del Serrat després d´una llarga baixada i mengem una mica, be això de menjar es un dir ja que si una cosa tinc que ressaltar en contra de l´organització i tots els meus companys també es el menjar dels avituallaments ja que de gominoles, avellanes i trossos de taronja no pots passar i menys en una cursa d´aquesta distancia i desnivell, be de tant en tant per si de cas ma de gel i endavant arribem al refugi del Prat d´Aguiló després d´una llarga caminada entretinguda ja que Tara anava contant xistes tot es te que dir ( de bons i de dolents) però que ens va servir per a que els km no passessin tant lents, allí al refugi vam poder per 1ª vegada menjar alguna cosa solida bocata de formatge i un caldo calent , l´amic “fantastic” s´havia requedat una mica ja que tenia problemes estomacals i va anar fent, acabem de pujar fins el Pas dels Gosolans i al emprendre la baixada hem noto amb problemes al darrere del genoll cosa que m´impedia trotar i hem van tenir que esperar, llavors al arribar al refugi Lluis Estasen km 53 vaig demanar una mica de réflex cosa que hem va anar com angel caigut del cel i vaig poder continuar e inclòs trotar la resta de baixada tècnica que quedava baixada on la Leo també va patir lo seu ja que estava molt relliscosa però que amb la nostra ajuda i marcant-li per on tenia que trepitjar ho va superar, ens enterem de que Carlos havia abandonat i ens va saber molt mal, acaben de baixar per emprendre l´ultima part de recorregut amb la pujada pedregosa fins al refugi de San Jordi on vaig anar al davant ficant un ritme còmode per a la Leo i per a tots ja que volia que arribéssim tots plegats a meta, superem la primera pujada i ja veig que havia passat l´efecte del réflex i ja tornava a tenir problemes, a la noia de la creu roja li torno a demanar i hem diu que no en te però que te una pomada que m´anirà be igual, per mi que es va confondre i hem va ficar vaselina, ja que res de res, la baixada abans de l´ultima pujada a Coll d´Escriu vaig veure que el tram final fins a meta seria un calvari i així va ser, no podia trotar i van tenir com a bons companys que esperar-me i així poder arribar a meta tots junts on un gran aplaudiment de Carlos ens esperava, ara si ho havíem aconseguit, ja som cavallers, a la poca estona va arribar el “fantastic” que es va refer i va fer un bon final de cursa. Molt bona l´actuació de la Montse que va fer 6ª i del Ferran Sebastià que la va disputar i va fer un gran temps, a tots els altres : Manso, Tara, Leo, Karim i Samuel, gràcies per ser tan bons companys
By Xavi Gine
Fotos de Massa

Fotos de Pau

Un Vídeo de la cursa

Volta Aventura 2009

Uns 50 ciclistes hem participat a la divuitena edició de la volta aventura, que aquest any ha transcorregut per les comarques dels Ports i del Matarranya.
El recorregut del primer dia a sortir de Morella, passant per Xiva de Morella, Cap de riu, Herbeset, Herbés, i Pena-roja, sempre seguint PRs, recent pintats i netejats.
El segon dia el recorregut surt de La Freixneda i hem passat per lo Convent, Fornols, Rafels i Lo Salt.
Com sempre dos dies espectacular de bici i companyerisme, on lo més important es gaudir dels paisatges i dels companys.

Més fotos:
Les fotos d'Isa

Convida Elena (per fí)

Es convoca a la gent lo divendres 9 d'octubre a la plaça de l'esglesia del Reguers, a les 20:30h, és necessari que la gent que hagi de venir ho digue, es tanquen inscripcions dimecres 7 d'octubre a les 14:00h

By Elena

Cavalls del Vent. 3 i 4 d'octubre. Per fí la cursa

80 km de desafiament; de recerca dels límits del cos, de lluita per a dominar el cap, de carrera davant el més temut i implacable dels rivals: el cronòmetre. 5.800 metres de desnivell positiu que transcorren per boscos i fagedes, que creuen ermites romàniques i enclavaments tan emblemàtics com el Torrent dels Empedrats i propicien trobades màgiques amb una flora i fauna tan rica que barreja des d'espècies mediterrànies amb unes altres d'alpines i fins a euro-siberianes. Vuit refugis exerciran de far quan les forces decaiguin i un impressionant entorn, el del Parc Natural del Cadí-Moixeró, proporcionarà l'energia necessària per a acabar. Perquè el repte és acabar, però arribant a meta en el menor temps possible. La mítica travessa de Cavalls del Vent es transforma per primera vegada en cursa en el marc de les Salomon Nature Trails.

Llegir més...

OBJECTIUS 2009 ACONSEGUITS?

Primer objectiu: Zegama, no depenia de mi poder entrar o no, era la sort que podia tenir al sorteig o a la repesca, i si, vaig poder entrar juntament amb el Manso, i la vam disfrutar moltíssim (veritat Manso?).

Segon objectiu: la Copa d’Espanya, 4 curses per diferents llocs d’Espanya.
La primera, la de Segovia, ja començo malament no la puc fer, tinc la comunió del meu nebot.
La segona al Taga, tampoc ser si podre o no fer-la, un mes abans la cursa agafo una periostitis i estic tot el mes fent bici, arribat el dia de la cursa vaig a fer-la a veure quines sensacions tinc a la cama, i quan me’n adono estic dalt del pòdium, no m’ho puc creure, m’havia anat d’allò més bé.
Evidentment això s’anima, la motivació està allà dalt, organitzem les vacances Cèsar (el meu suport logístic) i jo a Parada Do sil, on tindrà lloc la tercera cursa, totes les federacions, els seleccionadors, Cèsar i jo. Ens fem amics dels seleccionadors i Cèsar s’afegeix a ells per seguir els corredors, acabada la cursa i jo altre cop al pòdium.
Ostres!! i només en queda una.
Ens adonem (entre ells el Manso, sempre està en tot) que tinc possibilitats, difícil, però en tinc, de poder fer primera veterana.
Ens posem les piles, jo ja amb els nervis a flor de pell. En aquest moment implico en aquest afer a tres persones, a part de la resta d’amics que em van donant consells.
Primer a Puça que s’aboca en cos i ànima, em prepara els entrenaments per a les tres setmanes prèvies a la cursa (no teníem més temps), m’acompanya als entrenaments que ell considerava més tècnics (aquells en els que havíem d’anar apartant aquells bultos negres i amb banyes, que cada cop que ho penso se’m posen els pels de punta) .
Després a Joan , sempre amb disponibilitat quan li demanava que m’acompanyés a entrenar els dies que havia d’anar sola (així també anàvem comentant la jugada).
I per últim a Cèsar, ell m’acompanyava als entrenaments amb bici ( verano azul ). Aquestes últimes setmanes han estat dures, m’he abocat totalment als entrenaments(juntament amb la feina i la família), he fet tot el que tenia planificat, fins i tot un dia que em tocava fer bici, era tard, fosc, estava sola, per uns camins que no hi havia ningú, on només es sentien sorolls, vaig tenir la sensació que havia algú darrera meu, i pensava “Elena realment, estàs boja”.

Dissabte ens anem cap a Sabiñanigo, on feien la última cursa, allí ens vàrem trobar amb moltes cares conegudes, clar ara ja ens coneixem tots!
Saludem a Ramon, Cesar es posa a xerrar amb els seleccionadors (pareixia ja un d’ells) i jo estava nerviosa, però nerviosa de veritat.
De tant en tant algú em recordava que em jugava la posició, aquesta pressió i el fet que Albert havia de pujar a la matinada després de la boda del seu amic, feien que em trobes en un estat de nerviosisme total.

Diumenge pel mati cap a les 7.30 em truca Albert, ja estava arribant, això ja em va tranquil·litzar un poc, ens trobem a Kiko que el vaig veure més motivat que a Parada d’Osil, per cert va fer un carreron, felicitats!

Un cop donada la sortida els nervis han desaparegut, la cursa la vaig fer marcada per Puça. Durant bona part de la cursa l’objectiu era poder agafar a Lola, però va arribar un moment on no podia seguir el ritme, em va agafar un baixon (segons Puça va ser per que no volia menjar, la veritat es que no em passava res).
Vaig aguantar com vaig poder, gent animant-me per tot arreu, Ramon, Natalia, Miquel, els mateixos seleccionadors, amics de Ramon, Cèsar (per suposat).
Arribem a meta, ho havia donat tot, no em vaig guardar res, estava clar ella esta més forta, la vaig felicitar.

Objectius 2009 aconseguits? Sí, i molt més del que m’esperava !!

Ara toca baixar un poc el ritme, i a mirar cap a 2010, Isa, Manso prepareus!!

By Elena

Cursa d'Alcanar 2009

Estos canareus mos la tenien jurada. Com sempre passa a Alcanar, vam gaudir d'un ambientasso, un rustifaci i una companyia sensacional, però mano meu... lo recorregut de la cursa allargat fins als 31 km i la nova pujada a la Torreta van passar factura. Males llengües comentaven que lo circuit lo va dissenyar Adolfo. Resulta, segons me van dir, que quan se baralla amb la nòvia s'en va a descobrir senderes noves (o a inventar-se-les), pos lo dia que es va inventar la volta de la cursa devien haver tingut una bona tangana. Al menys esperem que lo sacrifici humà del diumenge hagi servit per apaivagar les fúries.
A falta de publicar resultats, gairebé totes les xiques van fer podi, però si fem cas a l'speaker, Anna és Ampostina, Leo és un home i la UEC ara és d'Amposta (Amposta-UEC-Tortosa!!! s'esganyitava l'entusiasta locutor). Evidentment fins que no ho va dir bé no vam pujar a recollir lo pernil, de fet li vaig arrabassar de les mans al que lo portava no fos cosa que s'ho repensés.
Que conste que lo pernil era per a l'equip més nombrós arribat a meta. Segons me van fer notar des de l'organització, aquest mèrit va ser per l'Agrupació Excursionista d'Alcanar, però que a darrera hora van pensar que millor no donar-s'el ells mateixos i per això mos va tocar a natros. Tot un detall.
Agraïm a l'organització l'esforç que fan cada any per superar-se. Molts avituallaments, ben situats i aprovisionats (genial lo de les faixes), un recorregut molt exigent i variat, una bossa del corredor de categoria superior (lo buff és per emmarcar-lo) i una festa a la plaça que s'ha convertit en tot un clàssic de les curses de muntanya a nivell nacional.

LES FOTOS DE MONIX

LES FOTOS DE KOANITO

LES FOTOS DE MARTÍ

by oudur