27 de gener 2008

Raskera-Tortosa 2008

"LO TRAIL DE LA SERRA DE CARDÓ"


Foto de sortida: 33 torrats disposats a fer la duríssima travessia de Rasquera a Tortosa per tota la serralada de Cardó-Boix

25 de gener 2008

Presentació: 1ª Cursa de les Fonts (Xerta)



El Centre Excursionista de Xerta organitza la seva 1a Cursa de Muntanya "Cursa de les Fonts". Es celebrarà el diumenge dia 13 d'abril amb sortida i arribada a la Plaça Major del poble.
Algunes dades de la Cursa:

- Distància total: aprox. 25.000 m.

- Desnivell acumulat positiu: aprox. 1.200 m.

- Alçada màxima: 879 m. (cim de la Coscollosa)

- Alçada mínima: 12 m. (Plaça major de Xerta)

Hi haurà 6 avituallaments i un pica pica a l'arribada.


Tota la informació al web: http://www.cursadelesfonts.com/

By Karim Chouaib

21 de gener 2008

SORTIDA AMB BATUDA INCLOSA

Com sempre vam quedar a les 8 a quatre camins per "fotre" una bona surtideta. Elena a les 7 del de matí ja m'enviaba missatges per a què la passésim a buscar pel cruze del port quan anavem a Paüls. Després un altre missatge per dir-me que també vindria un amic seu: "Mingo" (bueno ara ja amic nostre, només fa falta una sortida per fer-se amic). L'arribada d'Elena als quatre Camins va ser exagerada de tantes rises, no sé perquè estava tan contenta de matí mañana.
Cap allà les 8.30 marxem direcció Paüls i un cop allí les fotos de rigor i sortida. Erem 5: la lluenta dels missatges de oro, lo jesusenc que està que no caga en tot allò que envolta a Elena (que si vull un boxer, que si vull a Esther) vatros ja sabeu que ell per demanar que no sigue, lo roquetero que era el que tenia que assosegar al jesusenc, lo kroketero que està agafant lo relleu de Mauro en temes d'orientació (mapes, càmara de fotos, jefatura en general) i Mingo un xic que no l'havia vist mai però que em va sorpendre per la seva resistència, per ser el primer dia que venia. La volta era molt xula 21km (1550 m desnivell positiu) i vam passar per Paüls, Coll de la Gilaberta, Montsagre d'Horta, Pujador d'en Valero, Mas de Sotorres, Pas de la Mala Dona, Mas del Lloà, Vacarissal, Coll de l'Avenc i baixada a Paüls amb batuda de jabalí inclosa, per donar un poc més d'emoció a la baixada, arribant a la 1.30 a Paüls després de mes de 4 hores entre moltes rises i molt bon rollo.

ByPuça

Trail Blanc 2008

Rafa - Isa - Pinyasso - Luis Enrique - Karim
Quina cursa més espectacular, quanta neu i quins paisatges daurats amb els primers raigs de sol, preciós. Encara sort que els desnivells no eren gaire forts, perquè el gruix de neu feia feixuga cada passa, però tot plegat em donava energia per fer la següent.Com que anava bastant descansat les sensacions eren molt bones i la bellesa de l'entorn em carregava les piles amb cada llambregada a la llunyania.Va ser en una baixada fàcil i ampla que resseguia un telecadira, on vaig veure un mantell de neu verge que els de davant m'havien deixat per mi solet, quan em vaig esfonsar i relliscar, amb tan mala sort que al fer el moviment instintiu d'aguantar-me amb la mà, els dits van xocar contra una pedra o un tronc amagat i la mà va fer cap de forma poc natural gairebé al colze, amb un "crec" una mica esgarrifós i un bram equivalent del propietari.Vaig continuar la cursa i com més corria les endorfines feien la seva feina i menys mal sentia, excepte quan tocava alguna cosa amb la mà xunga, que veia les estrelles. A l'avituallament del km 14, amb la mà inflada com un bot, un infermer em va embenar i em recomenava abandonar. Ja!! Tira!! Per sort vaig seguir endavant perquè aleshores va començar l'espectacle dels llacs gelats. En vam travessar cinc em sembla i sort dels gramponets perquè l'últim, que era un embassament, tenia més d'un quilòmetre. Això va ser una experiència única que pagava el viatge i tot l'esforç. Al km 26 vam tornar a l'avituallament del Lac des Bouillouses i l'infermer em va proposar un altre cop de deixar-ho anar. Aquesta vegada no va haver d'insistir gaire, el dolor era molt fort i la mà semblava una pilota. Quan em va dir que en 20 minuts un quad de neu amb oruga em baixaria, ja vaig desistir i em vaig dedicar a prendre el sol a la terrassa del refugi. Ara, radi i cúbit esberlats i amb el braç enguixat fins més amunt del colze, estic aprenent a fer anar l'esquerra, però només per a les coses imprescindibles.

Adéu Raskera-Tortosa, adéu Vall del Congost, adéu Marató Salvatge, adéu entrenaments amb la colla..... buaaaaaaaa
by Pako

15 de gener 2008

III Travessia Raskera-Tortosa. 27/01/2008

Per fi ja està aquí la sortida d'entrenament més esperada de la temporada. La Raskera-Tortosa, uns 40 km pel llom de les serres de Cardó, del Boix i del Coll de l'Alba, que ja s'ha convertit en un mite del trail a les Terres de l'Ebre i més enllà.
Com els anys anteriors, cadascú ha de portar lo seu avituallament per al recorregut, tot i que a l'arribada farem una paella-costellada a l'ermita del Coll de l'Alba. Per al dinar cal que us apunteu als comentaris abans del dimecres 23, a les 10 de la nit (s'admeten acompanyants, mentre s'apuntin).
La roba eixuta se la portarà cadascú a l'ermita del Coll de l'Alba dissabte a la tarda i allà ens guardaran les bosses.
La sortida a peu de sendera serà a les 9 del matí, per la qual cosa cal que ens trobem al bar de Raskera (o al caixer automàtic) a les 8:45 i a la gasolinera de 4 camins a les 8.
Com menys cotxes deixem a Raskera millor, o sigui que qui pugui portar cotxe amb xòfer que torni el vehicle cap a Tortosa, que ho faci. Si m'oblido d'aguna cosa ja ho direu.
Aupos. xalut i garnatxa.

Cap de setmana del 12 i 13 de gener

Xeics, colla de muermos, que a part de puça els demes no heu fet res, o que?
Va vinga expliqueu que heu fet lo cap de setmana, ni que sigue si heu anat de rebaixes.

Isa i jo hem estat per Beseit i hem fet un parell de sortides, lo dissabte vam fer una volta per Arnes. Vam sortir del mateix poble i vam anar en busca del barranc Gros, Cova Miralles, la Ballestera, coll de la Ferrera, Coll de Miralles, Barranc de les Tosques, Mas de les Valls,Coll de la Creu i Arnes,en total unes 5 hores, tot caminant excepte els últims 4 quilòmetres de pista, que els vam fer corrent.
Lo diumenge vam fer una volta molt xula sortint de Beseit, vam anar en busca del repetidor que hi ha al sortir del poble direcció al pantano, per una pista alquitranada amb unes rampes impressionants. Al repetidor vam agafar una sendera que puja cap a la cresta i després cap al Periganyol, que es el punt més alt amb 1033 m. La baixada la vam fer per la sendera normal, i després pel camí dels Olivars fins a Beseit, en total dues hores amb una parada bastant llarga per contemplar el paissatge.

La Mitja de Sitges

El diumenge sortiem a les 7 del de mati cap a sitges tere i yo(puça)en la intencio de acabar lo mes pronte posible la mitja marato i tornar cap a casa,les sensacions no molt bones,costipat,mal de cadera i genolls,vaiga que a patir,la cosa comensa a agradar-me quan tere em diu que ella portara el cotxe,yo pensava: comensem be,arribem a sitges i vaig en busca del dorsal i xip cosa que aconsegueixo rapidament gracies a la bona organitzacio,un petit escalfament les fotos de rigor i sortida,res mes sortir sento a dos davant meu que deien:ell aguntem aixi que anem a 4 i aixi farem el temps que volem,portava el mateix rellotge que yo i be que ho sabia que anabem a 4 i a mi aquell ritme em semblava prou be per les sensacions que tenia iamb quedo amb ells, fins al quilometre 5!!l a partir d'alli sen van anar tots els dolors i vaig aumentar un poc el ritme 3.52-3:55el km aixo fins el km 10 que paso el 134 de la cursa,a partir d'alli comenso a apretar com un animal fins a meta ja que cada cop veia la bici de la primera dona mes prop i aixo em va suposar anar a no mes de 3:45 el km fins que al km 19 la vaig atrapar per les hores el meu rellotge marcava 3:37i ja fins la meta on vaig arribar el 87 de la general amb un temps de 1:20:15 i una mitja de 3:48 el km,prou be per ser la primera i per com em trobaba abans de sortir,ara ya hasta granollers res mes que entrenar. PUÇA.

11 de gener 2008

Petita crònica d’una gran sortida d’entrenament.


Ahir al tardet uns quants estaven enganxats als teclats dels ordinadors esperant el gran moment de l’inscripció per al UTM, en canvi uns altres ens vam trobar al pont Tirant lo Blanc per fer costes a lo Marten, però com el Sr. Marten no va poder venir vam canviar de plans, i quins plans!!!
L’expedició anava capitanejada per Pere “Déjame que te llame patrón” i Paco Lo Manso, els altres erem Rafa i jo (Rosa). No sé si cal que us digue qui va anar obrint pas i qui el tancava, no?
Un cop els experts van decidir el recorregut i d’assegurar-nos de que només portaven 2 frontals (per posar-li emoció a la cosa) vam arrencar. Vam començar enfilant la costa del cementiri, vam passar per un grup de quatre cases, i vam girar a dreta i a esquerra fins trobar el que semblava una sendera, dic semblava, perquè de veure no es veia res. Per la sendera ens vam veure obligats a extrema la vigilància i a forçar el pas, ja que pels voltants hi havia un escamot de gossos salvatges i perillosos. Finalment, la sendera ens va portar fins la Cova del Garrofer i des d’allí vam anar a buscar el camí de les revoltes (on lo col·lega de turno havia tornat a alçar el mur, però quin mur…, al seu costat la Muralla Xina es veu petita). En aquest punt, Pere es va treure el lastre que portava (molt gentilment em va deixar carregar el frontal), i ell i Rafa van desmarcar-se pujada amunt, no molt tampoc, jeje!! Lo Manso va fer honra del seu malnom i em va estirar i acompanyar fins a l’últim revolt. Un cop a dalt del camí de les revoltes sense temps a perdre vam tirar fins les antenes de Coll Redó, en esprint final de regalito. A continuació va venir el tros de recorregut més emocionant, de les antenes a la Creu i de la Creu al Coll de l’Alba. Imagineu-vos, 4 runners per aquella sendera envoltats de silenci i d’arbres, i la “guinda del pastel”: la boira, a qui el raig de llum del frontal li donava un toc de misteri i d’aventura. Només dir-vos que va haver-hi un moment que servidora no sentia al Manso i em pensava que el bosc se l’havia tragat, quin susto, tu!!! Només per còrrer este trosset val la pena pujar a les antenes.
Un cop al Coll de l’Alba vam boicotejar un parell de propostes del Patró (baixar per no sé quina sendera canyereta i baixar pel barranc de Sant Josep o algo aixina), i amb l’ajuda de la gravetat vam decidir posar alegria al pas i arribar aviat a caseta que la cosa s’esta allargant de lo lindo. Un miqueta més amunt de Mig Camí ens vam trobar el grup d’amiguets que havien sortit de l’estadi a les 20:30h. Ens vam saludar i vam continuar la baixada fins a la font de l’Estació, on vam donar per finalitzada la sortida d’entrenament. Bé… no tots, perquè Rafa va decidir rematar-ho amb un esprint fins a la peixateria de la Raval de la Llet.
En resum i per al més tècnics, la sortida va ser d’uns 900 metres de desnivell acumulat i amb un recorregut aproximat de 13 – 15 km. La durada total de la mateixa va ser de 1:45h com a molt.
El que va començar sent una sortida a lo Marten
Va acabar sent una sortida canyereta a lo Pere.
By Rosa

10 de gener 2008

UTMB, CCC i PTL 2008

Això es una bogeria, no n’hi ha prou en estar tot l’any entrenant per a poder acabar aquesta cursa, que hasta la inscripció l‘has de fer córrent.
De moment va be i els que, es volien inscriure al PTL i al CCC ho han aconseguit, a veure esta tarde com els va al del UTMB.
Sort a tothom.

La Petite Trotte à Léon (PTL)
Peraldinho
Lo Manso
Claudia
CCC
Lo pulveritzador
Lo Croquetero
Jordiet
UTMB
La Lluenta
La Càtxera
Puça
Pràctic

OOEE, OE, OE, OE,EE OE, OEE,!!!! HO HEM ACONSEGUIT, DESPRÉS DE MOLTS NERVIS I HISTÈRIES, ESTEM TOTS INSCRITS.

La inscripció del PTL ha durat només 5 minuts, la del CCC tres hores i la del UTMB només 30 minuts. IMPRESSIONANT!!!!

05 de gener 2008

TRAIL BLANCH FONT ROMEU 20/01/2008

ARAVO Aventure crée l'événement à Font-Romeu dans les Pyrénées Orientales avec la première manifestation sportive de l'année et la naissance du : 1er ULTRA TRAIL BLANC EUROPEEN.
Station au cœur de la Cerdagne, elle reste le terrain de jeu idéal pour cette première grande aventure hivernale !

Après un départ en masse du Lycée Climatique de Font-Romeu, les coureurs seront vite plongés dans les immensités sauvages et vierges du massif des Bouillouses, et autres panoramas enneigés de la chaîne du Carlit...

Parcours 13 Km 320m D+, 24 Km 1070m D+ et 51 Km 2050m D+
TRAIL LIMITÉ A 1000 COUREURS. AUCUNE INSCRIPTION LE JOUR DE LA COURSE. CLOTURE DES INSCRIPTIONS LE VENDREDI 11 JANVIER 2008.
Plus d'information et inscriptions ICI

Webcam du Lac des Bouillouses
Prévisions à 4 jours

Allons enfants, ne faites le xone et apuntez vous a n'este course tan xaladore.



02 de gener 2008

Ultima sortida de l'any

El diumenge dia 30 de desembre vam fer l'última sortida de l’any.
A les 9:00 hores ens vam trobar davant de l’esquirol quinze valents per fer una sortideta light, aquesta vegada en lloc de córrer l’hem fet pedalant, el recorregut que hem fet es: l’esquirol, Pla d’Abaria, Regatxol, Font Mala, Coll de Tall Nou, Millers, Cova Avellanes i l’Esquirol.
El camí estava molt pesat pels efectes de les últimes pluges i la pista de pujada del Regatxol estava molt malmesa, tot i així, la sortida anant prou be, i a part d’alguna “pájara” i el “vol” de Rosa, hem pogut superar tots els obstacles (alguns d’ells “insuperables” segons Elena) i acabar la volta dins del temps previst.



Per acabar d’arrodonir la jornada hem fet una espectacular barbacoa al xalet de Xavi, on se’ns han afegit els amics Tara i Pako, aquest últim havia de pujar corrent, però es veu que ha tingut alguns problemes d’última hora amb la “cella” i finalment ho ha fet amb cotxe ( potser haurem de fer ampliacions al galliner!!).
Les fotos akí

29 de desembre 2007

Enquesta sobre les Curses de Muntanya a la FEEC

Després de 8 anys de competicions oficials de Curses de Muntanya a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), des del Comitè Català de Curses de Muntanya volem saber l’opinió que mereixen aquestes per part dels protagonistes principals que sou els corredors. És per aixó que hem preparat una senzilla enquesta que ens ajudarà a aconseguir l’objectiu.
Si bé és cert que durant aquests anys sempre hem mantingut contacte amb molts de vosaltres els dies de les curses, també és cert que és molt difícil saber l’opinió de cadascun de vosaltres, ja que sou més d’un miler les persones que enguany heu pres part a les competicions oficials de la FEEC.
De tots és sabut que avui dia les curses de muntanya estan en un moment molt bo, tant pel que fa a quantitat com a qualitat, i des de la FEEC volem que les competicions que organitzen les nostres entitats estiguin el més alt nivell possible, comptant amb les preferències del seu “públic objectiu”, que sou vosaltres els corredors.
Ara que ha finalitzat la temporada i ens trobem en preparació de la del 2008, creiem que és el moment de conèixer que opineu, per tal de saber si anem o no errats en els nostres plantejaments de competició, i treure conclusions que ens ajudin a millorar-les.
L’enquesta és ràpida de fer, hi trobareu preguntes sobre les vostres preferències, sobre els recorreguts, sobre les organitzacions, etc.
Esperem que l’enquesta sigui força participativa per tal de treure les conclusions necessàries per introduir millores a les nostres competicions. Entre tots els participants sortejarem 5 lots de productes BUFF®, que com tots sabeu sempre han donat suport a aquesta modalitat esportiva, en la qual hi ha cregut des dels seus començaments.
Esperem doncs rebre les vostres respostes, abans del 31 de gener de 2008.Enquesta: www.feec.org/enquesta/enquestacurses07.php
Enquesta exclusiva per Federats FEEC

27 de desembre 2007

Domenge dia 30, vici i barbacoa

Este domingo con todos mis amigos. Nos vamos para el campo a comer la barbacoa. Y nos reunimos con un montón de gente.Hacemos nuestro ambiente, y una linda barbacoa. Nos llevamos muchas cosas. Las bebidas las gaseosas. Las salchichas las costillas buena carne la parrilla. El carbon y el chuleton LA BARBACOA, LA BARBACOA,COMO ME GUSTA,LA BARBECU

Abans de la barbacoa anirem a fer una volta amb les btt per la Mola o el Regatxol, a escollir.
Sirà una sortida light (ve Elena, Xavi i Rosa), o sigui que es pot apuntar tot hom.

HORARIS: A les 9:00 davant del restaurant del Port ( l'esquirol).
A les 14:00 davant de la barbacoa al xalet del "Pulveritzador"

22 de desembre 2007

marimuntanya.com (versió muntanya)



lo kroketero fent lo xona
A les 10:40 Leo s’embarcava al flamant Opel Astra conduït per Magüi, que mos traslladava al Corral de la Lluenta, als Reguers. Sort d’alguns rústics que mos han ajudat a trobar-lo, deprés de preguntar molt.
A l’hora estàvem al puesto, però los de les bicicletes feia rato que pelaven la pava al de Calau. Han deixat les bicis al corral, kin panorama! Les kaparres prenent posicions als sillins, los vampiros esperant el seu moment i los taurons immobiliaris, especulant amb la supevivència de les puces autòctones.
Hem celebrat lo cumple d’Elena, que està entrant en la edat fèrtil (per al trail), i mos ha convidat a uns pastissets i uns bollycaos i una copa de cava (jo dos). Sense que se n’enterés ningú, m’ha fotut uns polvos... al cava, que m’han fet efecte fins ara, que ja m’està baixant lo pedal.
Deixem lo jardí zen d’Elena ben enfangat i enfilem de cara al port pel camí de la plaça de bous, asfalt, asfalt, asfalt... intentem la Vall Cervera, però baixa un xumani que ni amb manguitos.
Tira pakamunt en busca del Toscà. Per sort anem a petar a un MR degudament senyalitzat amb argilagues de 2 metres i tifes fresques de bou.
En tot això, anem passant lo rato i los mòbils no deixen de sonar
- Xicaaaaa, antastàs!!!????
- tranki colegui ke ancara no hem arribat al Toscà
Sort que Leo i Albert anàven marcant un ritmet per arribar a bona hora al restaurant i los demés apretàvem lo que fós per seguir-los.
Com sol passar, lo xumani ve per baix i han estat memorables alguns passos de barrancs (veure foto) i rieres amb aigua fins a la seginera, dels quals us estalviaré més informació gràfica pel vostre bé.
Un cop al Toscà, enfilem cap a la Vall Figuera pel GR (ara sí). Lo barranc l’hem passat amb facilitat, després de que lo Manso hagués “posat” un còdul de 80 kg al mig del barranc, però hem passat per un altre lloc.
Anava plovisnant la destil•lació del núvol que ens acaronava i progressàvem deliciosament per la sendera (lo veritable racó del Cucut?) que porta als primers xalets. Unes clapetes de neu, eren un record del metre que s’havia acumulat dimecres. Tot i així, un goig deixar l’empremta de les bambes sobre la neu fresca.
Als Pous de la Neu, birres i caldos, olla barrejada, costelles a la brasa, ternasko... lo suyo. N’ham sigut 10 al dinar. La sortida és d’un 10 sobre 10. Lo dinar domés m’os ha costat 10 euros. Li he tornat los 10 euros que li devia a Cèsar. La loteria s’ha acabat en 10.
Feliz 2008, si te como el txotxo


alguns del que no van vindre

19 de desembre 2007

MAR I MUNTANYA. 22/12/07

o com fer lo xona i plovent (o nevant) per les Terres de l'Ebre



lo corral de "La Lluenta"

Lo dissabte 22, farem la mítica sortida "mar i muntanya", versió oficial (no conta la de la setmana passada) des de l'Ampolla fins a Caro non stop.

Carregarem les bicis al carrilet a Tortosa i arrancarem a pedalar des de la platja fins al Reguers, passant pel Coll de l'Alba. Llençarem les bicis al corral de la Lluenta i a cop de bamba pujarem per la Vall Cervera fins als Pous de la Neu (Lo Manso pujarà fins a les antenes pel tubo)

La previsió meteorològica és nefasta. Donen neu, fred, ventisca i algun xumani. Res que no s'arregle amb un bon estofat, quatre birres i uns carakillos.

Apunteu's a la llista. Inscripció gratuïta (lo dinar i lo bitllet de tren, s'el paga cadascú)

17 de desembre 2007

Crònica de la Marató Pic Espadán. 16/12/07


Algú va dir que sortint a les 6 fariem just, així que a les 5:45 agafavem l’autopista cap a Sogorb. A les 7:30 retiravem dorsals.
Per la carretera, la pluja anava desinflant les espectatives i ja em veia passant lo matí al bar llegint la premsa i bevent cerveses.
Per sort, al fer-se de dia va lluïr un sol esplèndid que mos va acompanyar tota la cursa, amb fred intens però sense gens d’aire. Un dia perfecte per una marató de muntanya.
Sortiem des d’una pista d’atletisme coberta, al centre del poble (toma Tortosa!!), i desseguida s’escapaven los dos africanos de Camp-redó, Belén i Joseluis. La resta vam anar agrupats un ratet, dient parides i rient, la cosa pintava bé.
Al cap de poc Xavi i Pako tirem avant, xino xano. Lo ritme era molt lent, encara que el perfil de la cursa era corredor en tot moment. De tant en tant mos comunicàvem amb los de detràs, Àngel, Paco i Rafa, de lloma en lloma, a força de pulmó, hay loooooooooooooteria, comprovant que encara estàvem vius i la moral alta.
A partir de la cota 700 vam començar a trobar neu, fins a un gruix d’un pam en les zones més altes. A l’adelantar corredors per fora de la sendera acabaves amb els peus xops i gelats. Coronem l’Espadán al km 23 per una grimpada gelada, que servia per pujar i baixar, un caos i una trista espera en el punt més fred de la cursa. I comencem la baixada.
A l’avituallament del km 24 vam retrobar Belén i Joseluis, celebrant que els havia tocat la loteria, potser portaven molts números.
Després d’un mosset i un cafetó, Xavi em va abandonar sense pietat, llençant-se pista avall, jo més tranquilet (veterano A) vaig anar recollint kalabers fins a meta.
Al km 39 l’organització mos va regalar amb un bon tram d’asfalt planerot i nou de trinca i el pas per una deixalleria, tota una originalitat per una cursa de muntanya. Hi va haver molt pocs trams tècnics (i poc tècnics), molta pista, bastant de sendera bona i massa ciment i asfalt.
A l’arribada, al mateix pavelló, un avituallament molt justet, (estem mal viciats) i un fred que pelava i sense encantar-mos, vam marxar cap a casa, que encara teniem 180 km.
Per sort vam gaudir d’una reportera gràfica excepcional, Marga, que va renunciar a córrer la marató per retratar-mos a natros.
Les classificacions:

14 de desembre 2007

Que feu este cap de setmana ???


Propostes per al cap de setmana:

Dissabte.
- Ampolla-Caro
Carlos, Paco (lo manso) i Perales, aniran corrent des de l’Ampolla fins al cim de Caro pel coll de l’Alba i la Caramella.
Isa i Leo els acompanyaran des de l’Ampolla fins Tortosa i una miqueta més...
Fran i Mauro (que soc jo) els acompanyaran del Canal fins a les antenes.

Diumenge.
- Marató d’Espadan.
En principi estan apuntats
Oudur
Angel
jesusenc
Rafa
Belén
José luis
Lo manso

Lo d’este últim es greu, penseu que lo dissabte es xuparà quasi 50 Km amb un desnivell + de més de 1800 m i lo diumenge la marató d’Espadan.
Està arribant als extrems de Manolo, i fins i tot últimament trobo que fa el mateix moviment de braços que ell.
o
- Excursió familiar pel Montsià i costellada a la Pietat.

07 de desembre 2007

LO DE VANDELLÒS. CABRES, ARANYES I ONSOS

Lo dijous, 6 de desembre, per fi vam pujar a Vandellòs, convidats pel company Xavi Espelta, a fer la torna que teniem pendent des de la Raskera-Tortosa. Puntuals a quatre camins tots/es los i les campredonencs/ques i un servidor, a les 8 i poc agafavem la carretera.
En arribar al poble comencem a veure gent amb malles per tot arreu, la por escènica mos tenia una mica tensos, com abans d’una cursa important, fins que vam començar a encaixar mans i saludar-mos amb los de Tarragona, Móra, Benissanet, Tivissa, L’Ametlla i Vandellòs. Encara va arribar Peraldinho, que n’aprén de mr. marten i s’havia adormit.
En total, 33 cabretes vam apretar a córrer a les 9:15, serres amunt. Una gentada i una satisfacció comprovar l’èxit de la convocatòria.
Xavi mos havia preparat una ruta variada i molt espectacular, amb trams per a tots los gustos, senderes més i menys tècniques, pistes i una cresta, mano meu quina cresta!!!
A banda de ser una ruta ben triada i preciosa, no us podeu imaginar la feinada que s’havien currat dies abans per netejar de tota mena de matolls tot el recorregut, d’uns 19 km i l’equipament que havien fet amb cadenes i gúmenes dels trams més compromesos de la cresta, que eren tots.
Sort d’això, perquè allà dalt lo vent bufava amb ganes i si et soltaves podies anar volant fins a la platja del mort.
De tornada al poble, mos vam poder dutxar al pavelló municipal i després, l’amfitrió va pagar totes les cerveses que vam poder beure sense que mos despatxesen del bar, perquè de mèrits ne vam fer.
Total que vam fer la cabra mentre pujavem i baixavem, l’aranya quan progressavem arrapats a les roques de la cresta i l’onso quan ja portavem unes quantes birres al damunt.
Una trobada memorable. Gràcies Xavi i companys del Grup Excursionista Serres del Mestral. Mos veiem a la Raskera-Tortosa lo 27 de gener de 2008.
Les fotos les podeu veure al bloc de Joan Farnós (koanitu), AKÍ i a http://picasaweb.google,es/xaviesp i potser properament al bloc del Trote Extrem

by pako

05 de desembre 2007

X MARATÓ ESPADÁN


Sogorb (CS). 16/12/2007

Si ja us heu recuperat de la ressaca de la festa trail i us ve de gust trotar un ratet per l'At Palància, podeu provar amb la Marató Pic Espadán. Una cursa que sembla corredora i poc tècnica (ecs) però que us anirà bé per mantindre lo camatge de cara a la ingesta abusiva de torrons i cava que segur que fareu aquests nadals i les ensarronades que us esperen l'any que ve.

AKÍ teniu tota la info.

03 de desembre 2007

FESTA TRAIL


Un cop lo roquetero ha recuperat lo coneixement ens envia una crònica de lo que recorda del sopar.

La versió del sopar trail escrita per un roquetero.

Eren prop les deu de la nit quan arribo al punt de trobada: el restaurant Lakinoa, acompanyat de la meva novia; començo a saludar a tota la gent que ja havia arrivat que, per cert, tots anaven molt guapos pq l'ocasió ho mereixia. A partir d'allí va començar el que va ser una gran nit en la qual no va faltar res de res.
Per casualitat de la vida, em va tocar sentar al costat del meu gran amic: el jesusenc. El menjar estava molt bo i el cambrer, ja estant als aperitius, va començar a fer els seus primers viatges a la vinoteca pq les primeres botelles estaven buides (degut a un defecte de fàbrica).
A partir d'allí va tenir lloc l'espectacle mai vist: l'entrega de premis del km vertical (gran detall per part dels organitzadors) fotos, rises,els primers "hachazos",els regalets ...... una vegada acabat l'espectacle, vam pagar i tots vam marxar direcció moet. Allí ja va ser "total", envoltat de tots els meus amics, veure tanta felicitat junta, rises, espectacles, bailoteos,i festa, festa i més festa. Va ser molt bonic tot, (espectacular diria) l'únic negatiu és que no vaig poder entrar al Buda Lounge, ja que no tenia més forces, ho havia donat tot però puc dir que mentre vaig ser va ser preciós. Som l'enveja, no només a les curses sinó allí on anem.

Més fotos akí>>

CORRENT ENTRE TERRES DE KABALINS, RABOSES I PASSOS DE CARAGOLES

Us transcric lo correu que ha enviat Xavi Espelta. Els/les interessats/ades, anem fent llista. Quedem a les 7:45 de dijous a quatre camins, per arrencar a les 8 cap a Vandellòs.
Dijous 6 de desembre’07 a les 9 del matí, des del pavelló de Vandellòs, farem una sortida popular de córrer per muntanya.
Recorrerem 19,5 km amb un desnivell + de 1.260m, dels quals 15 km seran de senders, camins recuperats i carenes.
Recorregut: Sortirem de Vandellòs (270 m) per pujar a la foradada de la portella del Miano i seguirem pels Dedalts de Vandellòs per arribar al Molló Puntaire (728m). Durant l’esmorzar gaudirem de vistes espectaculars: des del Garraf fins al Delta de l’Ebre, Montsià, Caro, Montsant, Llaberia, Camp de Tarragona, muntanyes de Prades, etc. Passarem per la portella del Xato i per la portella de l’Arturo, fins arribar a la cresta de l’Espinada. Aquesta cresta és un pas aeri sense dificultat tècnica, equipada, però amb pati a cada costat (a la banda sud anirem paral·lels a la mar...). Si algú té pànic a les altures pot triar entre dues opcions: a) portar malles llargues i velles contra les argelagues carinyoses de Vandellòs i fer de Kabalí obrint el seu propi pas, o b) portar arnés i baga per assegurar-se ja que els passos complicats estan totalment equipats.
Seguirem el sender per arribar a la mola Nadell i baixarem cap a Castelló (poble abandonat dels anys 40 en procés de recuperació des de fa 10 anys).
Només quedaran 4 km de “baixada” per arribar a les dutxes del pavelló, a les birres i a les jotes Roqueteres del Pako.
Cal portar aigua, entrepà i qui vulgui es podrà dutxar.

02 de desembre 2007

1er Km Vertical de la Caramella “Sky runner”

Dissabte 1 de desembre es el dia que hem elegit per fer la inauguració de la nova bogeria de la UEC TORTOSA, el quilòmetre vertical de la Caramella.
Hem quedat a les 8 del matí al lloc de costum, el bar de la benzinera de quatre camins; el primer que fem es revisar la llista d’inscrits i veiem que ens fan falta dos Pacos, Murall i Also, s’hauran rajat ?, es lo primer que pensem, però no passa res i el seu lloc es ocupat per Pere Cirera i Pinyasso. En un principi havíem pensat fer la pujada en versió “OPEN”, però gràcies al oferiment de Mr. Marten de fer-nos de cronometrador i avituallador, hem canviat d’opinió i farem la pujada en versió “Sky runner”, o sigui que hi hauran pitrall i els temps estaran comprovats oficialment.
Ens desplacem fins a la Caramella i després de fer la foto de grup Marten dona la sortida, son aproximadament les 9 del matí, ja als primers metres es comencen a veure’s les diferents estratègies, tot hom vol aprofita la seva experiència per poder guanyar minuts al crono. Paco Estorach, Pinyasso, Pere i Mauro, se’n van en busca de la anomenada “directissima”, una antiga drecera que pujava des dels plans de la caramella fins al mirador de la cua de cavall, primera cagada del dia la antiga drecera ha desaparegut, rectifiquem ràpidament i decidim provar sort pujant per les rampes d’herba de la cua de Cavall, segona cagada ja que es molt mes lent que la pujada normal, això si molt més espectacular. Per un altra banda el que han anat pel camí normal també tenen les seues estratègies, i Perales bon coneixedor del recorregut i expert en agafar dreceres, comença reservant-se fins lo mirador de la cua de cavall i un cop allí dissimuladament pren una drecera que el posa al primer lloc de la cursa.
Per un altra banda Nando i Xavi no volen saber res de tàctiques i el que fan es començar tirant fort des de la sortida, Xavi que es especialista en orientació (recordeu la nocturna que per poc fa cap a la Sènia), pren erròniament el desviament que porta al racó de la Gralla, perdent un temps preciós, i el que es pitjor els ho fa perdre a Tara i al grup de Paco, que en una mostra de companyerisme i esperit de sacrifici, van decidir abandonar la idea de fer un gran temps a la cursa, i van destinar tots els seus esforços en anar al seu rescat.
Passat l’ensurt continuen tots plegats fins al Coll del Vicari on arriben amb els crits d’ànim dels companys amb un temps de 2 hores justes.
Bevem i mengem una mica al avituallament que ens ha preparat messier Marten, aigua, cerveses, pastes etc.. i cap a vall com si no hagués passat res. Com que la baixada no compta ens anem esperant una mica i baixem tots junts per la Cua de Cavall. Per acabar la jornada anem a fer la cervesa al Reguers.

En resum un èxit de sortida que anirem repetint al menys un cop a l’any de forma cronometrada, i individualment en la versió open cadascú quan vulgui, l’únic que ha de fer, es informar per mig del bloc del temps que ha fet i els anirem publicant al ranking.






AKI un parell de fotos enviades per la familia Pérez