Divendres:FARRUBIO versió light:
Pepe
Roquetero 69
Amic de roquetero 69
Moto
Des del passat 1 de març s'han obert les inscripcions per a la primera ultramarató que tindrà els Pirineus, a imitació del Ultramarató del Mont Blanc.
Divendres 7 de març es va convocar a la seu de la UEC l’assemblea general de socis, que havia de triar una nova junta per jubilació de l’anterior.
A continuació es va obrir el torn de precs i preguntes. Aquí la gent ja començava a pelar-se de fred per culpa de la bomba de calor invertida i los vidres trencats, per la qual cosa només algun valent va atrevir-se a demanar alguna cosa. Si no recordo malament 200 metros de corda, no se si per a fer una execució en massa o per a saltar a xúlit. Quant a les preguntes, un soci va tindre la genial idea d’interpel·lar la junta sobre el refugi de Caro, a lo qual un membre (re-membre) va respondre parsimoniosament amb hipèrboles, metàfores i circumloquis, fins que el tremolor dels assistents, va aconsellar passar al següent punt de l’ordre del dia, les votacions.
La marató de Barcelona. Una cursa per emmarcar, un ambient exquisit, una organització perfecta, una participació record, un català al pòdium. Qualsevol d'aquests podria ser el titular de les revistes esportives, però per a la uec Tortosa podríem ficar tots els atletes de la uec Tortosa acaben millorant els seus pronòstics. Dissabte ja vam ser molts els que ja estàvem a Barcelona per anar mes relaxadets (no cal fer rallis per este mon com en tara) vam anar a buscar el dorsal i cap a casa. Dissabte em gito a dormir a les 10:30 i a les 12 de la nit li foto un crit a Tere dient-li que no m'havia tocat el despertador, em diu calla sonat que son les 12!!! M'havia cagat se’m va fer la nit llarga no podia dormir molt.

La setmana que ve Barcelona serà una gran festa.La llista d'inscrits als comentaris.
A veure si sabeu qui es este pardillo ?Aprofitant la privilegiada situació dels municipis d’Aiguafreda, el Figaró, Sant
Martí de Centelles i Tagamanent enmig de la vall del riu Congost, formada pels
Cingles del Bertí a un costat i el turó del Tagamanent a l’altre, ja dins el
Parc Natural del Montseny, us proposem novament un recorregut pels corriols i
camins d’aquests indrets envoltats de pins i alzines, lluny de l’asfalt i els
cotxes habituals en moltes proves.O sigui, que si no et fa por corre amb neu,
amb fang, travessar rius, anar per corriols amb bardisses, etc..., ja saps on
has de venir a corre. A més a més, amb l’esforç que requereix superar els 1.700
metres positius de desnivell, repartits en una distància no homologada de 29
quilòmetres, entre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental.
Dissabte mati vam quedar a les 5.45 Marti, Paco(Moto) i jo(Elena), i vam empendre el camí cap a Borriol, Paco s’estrenava, deia que no estava nerviós però la nit abans es va fer una tila, i durant el cami no va parar de parlar, ens va comptar entre altres
coses la categoría que té dins la modalitat de taikondo( després vaig estar indagant i deunido trobo que val més tenir-lo de cara), vam arribar molt bé de temps, Marti s’ho coneix com si anés per casa, no va dubtar en cap moment, ni la sortida de l’autopista, ni per on s’anava a Borriol, o sigue millor que un GPS.