Cap de setmana

Agenda del cap de setmana Divendres: A les 20:30 lliurament de trofeus del 2on “Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre” a l’Auditori de Tortosa. A les 21:30 assemblea General extraordinària al local de la UEC. Dissabte: A les 18:00 xerrada d’esport i muntanya amb Kilian Jornet a Alcanar (S'HA SUSPÉS) A les 18:00 lliurament de trofeus del VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE al Pavelló del Perelló. Diumenge: Cursa d’Argentona, hem quedat a les 5:30 al Consell.

VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE

Us informem dels esportistes d'excursionisme que rebran un guardó en els VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE el dissabte 21 de novembre a les 18'00 h al Pavelló del Perelló. L'acte és obert al públic en general i esperem comptar amb la vostra presència així com tots els premiats.

EXCURSIONISME I ESPORTS DE MUNTANYA

• Albert Giné, de la UEC Tortosa, guanyador i rècord de la cursa del Llop 2009 i del Raid 7 Cims 2009 i 4t classificat a la Gran Raid des Pyrenés.
• Reyes Valero, de la UEC Tortosa, campiona absoluta del segon circuit de curses de muntanya 2009.
• Elena Ferreres, de la UEC Tortosa, subcampiona veteran de la Copa d’Espanya de Curses de Muntanya 2009.
• Ahmed Elqayed, de la UEC Tortosa, campió absolut del segon circuit de curses de muntanya 2009.
• Equip de la UEC Tortosa guanyador del segon circuit de curses de muntanya per entitats.
  Dones de les Terres de l’Ebre a l’Aconcagua (alpinisme), expedició íntegrament femenina al cim més alt d’Amèrica (6.962 m.)
• Ebrencs a Reunions (barranquisme), expedició a la meca de barranquisme a l’illa francesa de Reunion a l’est de Madagascar.
  

CONSELL ESPORTIU BAIX EBRE

A Campanilla le queda mucha marcha

mmm...... No ho acabo d’entendre, resulta que fa un mes o dos o tres!!! Que m’estic queixant, que si haure de parar, que si ja porto massa curses, que si em fa mal tot!!! Però el cas, no puc!!!!! I es quan penso que;
- La Uec encara està ahi, recordant-me cada dia tot el que puc compartir amb ells!!
- “”M’encanta”” quan pel matí t’aixeques i, tot i que, el que menys t’apeteix es parlar (més que res per les matinades), arribes al lloc i tothom comença a saludar, a preguntar.... no sé l’ambientillo aquest enganxa!!!
- També, perquè quan acabes i ho aconsegueixes “”xalesssssss””” un munt, jijiji!! i quan no, pos no res, en qüestió de cinc minuts i una dutxeta arreglat!
- En fi, perquè ja ha fet un any que vos vaig conèixer i cada día estic més contenta de poder disfrutar d’això!!
Agraïr a l’organització i als veterans tot el que fan perquè les cabretes disfrutem, i donar l’henorabona als que acaben de surtir de lessions i han pogut constatar que encara estan per donar guerra!!
Pd: Cada dia m’aixeco i penso en allò que em faria il·lusió que em pases i ahir va estar ser la més ràpida a la marxa (jijijiji), Sé que no era competició i que si ho hagués segut jo no hagués estat la primera!! Però, tot i així em fea “ilu”!!!, també veure com companyes de batalla ho sabien i em van cedir la posició!!
MOLTISSIMES GRACIESSSSSSSSSS!!!!
Isa, una crack, segueixo aspirant a arribar algún dia!!

By Campanilla

Retrobament.Uec (Marxa del Port)

Després del “creck” per sprintar (mala versió) i la mística baixada en la mateixa btt en lo qf, era l’hora de tocar altre cop muntenyeta, tot i que l’aureola de pupas va fer que la febra estés apunt de pifiar-la.
I que millor terreny per mi que Beseit, la Belenguera i els seus masets....i la frescota del matí (ja no recordava aquestes matinades per sortir a córrer.....) amb pantalonets curtets esperant que Betin passés a recollir-me.
En arribar, los exhandboleros passats a maquines barranqueres i muntanyeros, i la tropa trailera que anava arribant: veure a Isa anant a provar m’ha alegrat molt, que si ho faré al trotet (puça...ja voldria jo la t de trotet), que si acaminá (javierin&family...d’aquí 4 dies no podran lligar al minut), les maquinetes deien que ja cansades (les madams dels podiums), lamotet de campa, lo manso il seu catxull, lo sr. murall reconvertit a asfaltero m’han dit, pinyolet, rosa, nando....vaja que per un moment havien passat tres mesos i no ho semblava.
I arranquem capamún buscant la belenguera, primer suau fent qua al peloton, pero als cinc minuts accelerant lo pas fins agafar los traileros/eres que anaven de xáxara (sinó de què...), quasi trobant un pebràs que acabava sent una pedra molt ben camuflada (en lo que hagués presumit.....) i arribant al collet del primer avituallament. Espero al company que puja en cinc minuts i arreando ximpampum cap a les moletes d’arany sense deixar de pujar i amb elena i reyes pisando los talones (no corrien però tampoc massa xáxara, jeje). Prop de Roca Morera, la resta de traileros amb lo qf al capdavant fent-se la foteta al pont de roca molt recomanable per ser visitat...i per estimbar-se si un fa molt lo tonto...
Aprofitem que los traileros/eres feien fotetes per trotar una miqueta per la sendera de pinassa de les moletes d’arany, fent visita obligada al pouet de borràs i tirant cap al Pla de la Creu sentint los crits del manso pel darrera dirigits al primer grup de traileros, ja no de tanta xáxara, tot i que amb lo qf dirigint lo tràfic....
En no res lo “cruse“ dels que feien la marxa curta, amb la vista posada a un costat al maset de Borràs i a l’altre les antenes de Caro, sense deixar de mirar anterra que de pedres n’havia un rastre (cony, això son 3 ulls, no?....) i seguint trotant, només parant als repetxonets encarant lo coll de ganxo on lo qf us mostrarà les fotos que feia mentre descansava del “rizmo endiablau”....
La sendera s’enfilava capavall de mala manera, vaja, de les que agraden als traileros no asfalteros de la zona.....amb llocs on només senties “no puc parar, no puc parar....i patapum...arbre que si que em para”, retrobant-me també amb “lo rei” also i amb Perales, que clar, caminant ell (i senyora) i venint de darrera jo, pos com que no l’havia conegut.
En estes baixades des del coll de ganxo, lo grupet de davant de traileros també s’havia separat i de quan en quan encara veiem a elena, reyes i david, i per darrera, la loteria se cebava en aquells que no feien cas a allò de “OCO, forta pendent!!”.
Caminant caminant, arribem al segon avituallament (aquell que digui que no hi ha rovellons que ho pregunti als que havien allà) i pensant (inocentment) que aquella pista portava a la pista que ens duria a la llonganissa, pos no, toca-te’ls.....l’organització volia que la gent veigués los masets/masies de Miquel (o lo que queda), fent la volta a la mola d’aquest bon home; pel to, comprendreu que no era costa avall......i com estavem per les vores dels 13 quilòmetres i no sabia si la volta era de 15 o de 20 pos ja em temia lo pitjor.....i ara altra vegada, en lo grup manso al darrera en ganes d’arribar; però res, com los que ho monten son bona gent (¿?), resulta que la pujadeta era per a retallar i ja des del collet davant del cop de paret del mas de lluvia es veien els cotxes de l’aparcament.
En no res, feina feta, 16 quilòmetres i cap a la samarreta, amb la pobra Marga il turmell envenat, canviar-mos i a per la baldana, llonganissa, fesols pa qui li agradessen, pastissets i mistela......veieu com son bona gent?
Com havia dit, era impossible que només fes quatre ratlles........SALUT !!

By lo Padre Jony

Fotos aquí:

http://marxadelport.blogspot.com/

Behòvia: la crònica

Ni 100% muntanya, ni Reasfaltament.cat. Qui no hagi anat a una cursa al País Basc, mai, s’està perdent una de les millors experiències esportives que un pot viure.
Això, que ho havia viscut fa 10 milions d’anys com a triatleta, ho he tornat a experimentar aquest cap de setmana multiplicat per 15.
Era el 2002 quan vaig acompanyar a uns amics que anaven a córrer la Behòvia-San Sebastian. I hem vaig quedar flassejat amb l’ambient, la quantitat de públic, el que explicaven els corredors de l’ambient de la cursa pels pobles que passava, i em vaig prometre que si tornava a córrer, la faria. No va anar tot tan bé com esperava i vaig tornar al 2003 i al 2004 com a espectador. Un any amb paraigües i l’altre amb un sol que ens va permetre banyar-mos a la Concha. La ciutat, los pintxos, qualsevol excusa és bona per anar-hi.
Així que recuperat i amb una mica de retard el 2009 era la meva oportunitat. Em vaig despistar amb la inscripció (18.000 dorsals que s’acaben en hores) però ho vaig salvar amb el dorsal solidari. Pagues una mica més i tens dorsal assegurat.
Passats els mesos lo divendres passat vam marxar cap a Donòstia. L’home del temps ho tenia clar: temporal. Aiguats successius, onades de la òstia, i una pedregada no van minar la nostra moral i lo diumenge a les 8h45’, després de recollir a uns autèntics cracks –que em van convèncer ràpidament per fitxar, en l’àmbit asfaltenc, pel seu club d’4 el kilòmetre-, estàvem a l’euskotren cap a la sortida acompanyats del vent i de la pluja.

A les 10h havia de deixar la bossa –la sortida era a les 11- amb l’equipament així que donat lo fred i l’aigua calia estar escalfant un bon rato per no perdre la calor i carregar-se amb les camisetes tècniques més fees de la temporada per llençar-les un minut abans de la sortida (no donaré noms). Així em vaig trobar amb Chema Martínez amb qui vaig rodar una estona. Un tio simpàtic, sens dubte.
Vaig saludar al blocaire Marc Roig (http://carrerasdelmundo.blogspot.com/), 3r al final, i vaig veure de reüll a Roger Roca i el per mi mític Pablo Vega, tots dos ara a Strands.

Sortida i collons, com corre la gent. Intentava anar amb el fre de mà posat ja que la idea era fer 1h20’ a 4’/quilòmetre però era impossible. Miro el garmin i veig 3’4..., passen uns centenars de metres i 3’3...diuen que la cursa és dura pel circuit. No ho crec. Altres són molt més dures. Sant Cugat, qualsevol de muntanya, lo Llop, esta és dura per la gent i el nivell que hi ha. Sinó es té sang freda vas, com me va passar a mi, amb lo ganxo posat. Arriba el k3 i cau una pedregada impressionant. Segueix plovent i per cada poble que passes hi ha un munt de gent animant, orquestes, iaios, pares, mares i fills. I amb lo dia que feia!.
Cada cop que miro el crono veig que la cosa va desmadrada i decideixo afluixar una mica. Sols baixar 10’’ per quilòmetre lo ritme i me passen corredors i corredors per tots los costats. Segueixo forçat però un pèl més còmode.
Ara unes vaques amb fons verd per aquí, ara uns alts forns per allà, menys xulo, més aigua, ara arribem a un poble i l’ambient és increïble. Ara tornem a pujar un port de muntanya, van passant los quilòmetres i amb un ritme més trànquil però per baix de lo esperat quan arribem al alto de Mirakruz. I aquí ja em sento ciclista al tour: passadís humà, sota la pluja, intensa un altre cop, i després de coronar-lo tot cap avall fins l’arribada.

Queden poc més de 600 metres quan al doblar cap al Kuursal i obrir-nos al mar ve una ventada que casi tomba. Intento veure l’arribada però no està. Li han tret tot pel vent i sols ho veus quan està més a prop. Passo a Joseba Beloki que va petat i a Abel Antón que ho va una mica menys. Arribo a la meta i elevo un puny a l’aire. Sí. S’ha fet. I si tot va bé, l’any que ve a tornar-hi. Sóc feliç.
I 1h17’, amb lo temps que feia i lo circuit no està gens malament. La mitja de Jesús m’espera; abans Tarragona. Sé que estic enganyant al trail però la carn és dèbil companyers.

El p...crack enguany va ser Rafa Iglesias (http://blogs.runners.es/rafaiglesias/). 

Un humil maratonià que tornarà a la marató de Donòstia i que altres companys explicaran.

By Sinto Carla Muntanyola

LLiurament de trofeus II Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc"

Ja s’acabat lo II Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc", ara només ens queda anar a participar a la festa de lliurament de Trofeus, los que ja vau anar l’any passat no cal que us explique res, però per als que no hi van anar, dir-vos que val la pena anar-hi, ja que es un acte molt especial on es reconeix l’esforç que heu fet durant aquest llarg any (i l’any que be, encara ho sirà més de llarg), i un bon moment de retrobar-mos amb els companys i companyes d’una manera més relaxada i vestits de “civils”.

Us recordem que sirà a:

Lloc: Auditori de Tortosa (mateix lloc que el 2008)
Data: divendres 20 de novembre de 2009
Hora: 20:00

I que els corredors de la UEC que tenen que recollir trofeu son:

Absolut Femení	Absolut Masculí	Trofeu a la regularitat	Equip millor classificat
Reyes	Ahmed	Mikel Nebot	UEC TORTOSA
Montse	Puça	Josep Valles
		Kiko Monteverde
Veterà Femení	Senior Femení	Belen Balagué
Leo	Belen

Va que ja ho tenim aquí

Continuem amb la llista....

1ª Cursa de les Roques (Horta de Sant Joan)

Kiko, Ahmed i Arturo en quan als homes i Ragna, Reies i Elena en quan a les dones, han estat els guanyadors de la primera Cursa de Muntanya de les Roques, una cursa que ha estat molt emotiva pel que suposava córrer pel territori afectat per l’incendi d’aquest passat estiu.
La duresa del circuit ha estat incrementada per les circumstancies meteorològiques, fred, vent fort i per acabar pluja, tot i això la opinió dels corredors es que a estat una de les curses mes atractives del circuit.

http://cursadelesroques.com/

Fotos:
http://picasaweb.google.es/isaarasa60/CursaHorta2009
http://picasaweb.google.es/fradnand1978/091108_Cursa_de_les_Roques#

http://picasaweb.google.es/monrasin3/HORTADESJOAN#

http://picasaweb.google.es/ratadesants/1CursaDeLesRoques08112009HortaDeSantJoanCameraReflex#

http://picasaweb.google.es/ratadesants/1CursaDeLesRoques08112009HortaDeSantJoanCameraCompacta#

http://picasaweb.google.com/jnavap/1CursaDeLesRoques#

http://picasaweb.google.es/salobona/ICursaDeLesRoquesFotosSalomeAguilar?authkey=Gv1sRgCM76jcay8fXfeg#

UNA DE BETETEROS I ESCAIRUNERS

MATI:Seguint les últimes tendències otoñals beteteres, este dissabte hem fet cap @lbert, xkf, pinyasso i el menda que akí narra a Casetes Velles. Qdem a les 8 al punt d informació del Port i jo al adormir-me ja arribo tard 15 minuts, sort q s apiaden de mi i mon anem direcció al mas, jo encara bufant per les presses i fotentme un iogurt i uns dinosaurusa la frago de oscar pq tink l estomec buit i no vull que m agarri algo feo pujant. Un cop ja agafem la pista trobem uns mutants
en btt supercanyeros, un se fica detras de la furgona d oscar i ens segueix com lo terminator dolent de la pel.licula.Arribem a un replanillo montem les bicis i cap a munt. La pujada es llarga i sostinguda que us he de dir doncs ja la deveu coneixer, i mentres natros 3 anem fent pinyasso ens mostra els efectes beneficiosos dels experiments que ha sofert al costat de ilercavons i gent betetera d altres galàxies, pujant i baixant com si res.Parem a fer un mos i donat l escopetejat que he sortit d casa el meu esmorzar consisteix en una capsula taronja que posa:glucosport. Ara ve quan m enganyen. Resulta ser que no baixem pel mateix lloc q hem pujat, que si estik loko..Total que fem cap a una sendera que a mi me va una mica gran Xkf me mostra una extranya propietat del camí. Faltant 3,2 km para arribar,fem un km aproximadament de la baixada i continuen faltant 3,2 km (es un fet paranormal, crec q degut a la altura),sort que xkf me va esperant i vaig baixant, xalant i tot cap al final on la menor dificultat i uns tovoganillos me fan disfrutar de la baixada i evitarme més caigudes. Arribem baix mes pinxos que uns ginjols i cap al Mas a fer una cervesa.

TARDA:Sense temps de ni fer migdiada a les 3 i pok estem enfilant el cami cap a la Caramella en lo cotxe. Avui l invitat es Jaume,
pel camí comentant que tenim son, que tal i cual etc.. pero avui es dia d apretar ja que segurament diumwenge no estarem per a romansos.Arranquem a bon ritmet i amb alguna que altra parada ens plantem dalt en 1.14 (descontant temps de parades). Fico en funcionament lo del ninotet del rellotge, encara que arribem una mica més tard (es un sistema de garmin molt bo per tal de reventar peraquelles costes) .Fa una humitat inusual i acavem xops com si fos lo mes de juliol. Val a dir que jaume ha fotut una gran pujada i encara millor baixada que en 2 dies la faena sera nostra. Oscar en la seua linea: ha fet un estudi complet de les floretes que hi havien
pel cami donat les dificultats que li vam posar ;). Baixem ligerillos per tal de que no mos calgue encendre frontalsi cap a casa amb casi 2000m positius entre pitos i flautes...

AKÍ uns afotos

by N&O

XXI MARXA DEL PORT. 15/11/2009

Segur que totes les cabretes trailuek us heu apuntat de voluntaris per ajudar a tirar endavant la Marxa del Port, però per aquells cabrits que només penseu amb les peülles (i algun altre apèndix) i que la voleu córrer, convindria que féssiu una LLISTA el més aviat possible per tramitar les inscripcions de forma conjunta i facilitar la feina de la intendència, que sempre és complicada en l'esdeveniment més massiu que organitza la nostra entitat.

Tota la informació clicant a la imatge

Cursa Muntanya Castell Burriac

Com ja es costum aquesta cursa tanca el Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC, abans d’aquesta encara s’ha de celebrar la de Montserrat Nord, però justament coincideix amb la “Cursa de les Roques” del Circuit ebrenc i, evidentment anirem a Horta.

En aquests moments anem primers del Circuit Català, seguits de prop “dels de sempre”, això segur que canviarà després de la cursa de Montserrat, ja que apart de que no hi anirem, ells ho tenen al costat de casa.

Per n’això si volem optar al primer lloc de la classificació per equips, crec que hauríem d’anar Argentona, de moment estan inscrits lo Manso (lider espiritual de l’equip) i Elena (la incombustible), però això no es prou i hauríem de ser una bona colla.

Teniu en compte que estan a punt de tancar les inscripcions, que no mos passe com l’any passat que no vam poder anar per badar.

1ª CURSA DE LES ROQUES

8 de novembre de 2009

Fem llista ?

És un plaer poder estar presentant la Ruta del Tigre, com molts projectes no va començar com a tal sinó que amb el temps el mateix va anar evolucionant fins al

resultat final. Després de molts anys d'explorar i realitzar rutes per tota la zona, a principis d'Agost de 2007 vaig decidir dissenyar, com tantes vegades havia fet, una ruta per les meves vacances. Aquesta vegada ja amb l'ajuda de la tecnologia GPS, em va ser més fàcil orientar-me per les muntanyes ja que era com portar un guia que simplement confirmava

aquesta intuïció en la navegació adquirida amb els anys. Hi havia pogut contrastar amb molt poca gent que els camins fossin realment ciclables pel que estava exposat a la possibilitat de llargues caminades carregant amb la bicicleta al coll. Afortunadament no va ser així i vaig aconseguir uns resultats impressionants, 200 quilòmetres de ruta en BTT per uns paratges d'encant i amb una forta càrrega històrica el que convertia el viatge en místic, una volta enrere en el temps, un retorn a aquella època en que els nostres avantpassats aprofitant el profund coneixement que tenien de la zona van preferir posar-se a les muntanyes a passar gana, a caure en mans d'un nou règim que va desestabilitzar pràcticament a tot Espanya...

Si voleu llegir més, el divendres dia tretze de novembre es farà la presentació del llibre"La Ruta del Tigre", a les 19:00 hores a la biblioteca Marcel•lí Domingo de Tortosa, a càrrec del seu autor el company Elies Bel, una bona ocasió per comprar-lo i de pas demanar-li a l’autor que vol signe.

KURTIMENT WEEKEND ERMITANYOS PARTY

Continuant la recuperacio de un runner que no pot corre,pero no deixa de moures...vist lo vist segueixo los pasos de la bici que encara no mels han llevat,i agafo landante lo dissabte migdia cap a mora aroplega a lo koanito,bicis i cap a balaguer!alli trovem al joan kompte,del ski club camprodon,jove promesa de 21 tacos que ja segueix el el cul del agusti roc i el toti bes,com no entrenant enmig destos besties,nomes cal senti los numeros,7 dies i 17000 metros de desnivell positiu,inhuma,nomes o havia sentit fins ara pel kilian,pero ni han que ja segueixen els seus pasos,bueno per fer hora entrenillo del duatlo de balaguer 2008,25km i duxeta i cervesseta per fe hora per sopa


Alli ens trovem en alguns coneguts,lo mariano,2 a la mitica monegros 2009,aquet es el que ens montara un autentic festival de recorregut,tambe la mireia,quina atra,corredora de nivell de la neus parserises,beth serrano,guañadora de la copa massi 2009,nominada millor esportista individual de balaguer,etc,bueno va no vos foto mes palo,soparillo,vinet que no falte,bona companyia,i a fer una birreta a un pub de balaguer,au a dormi que dema.Canvi de hora una horeta mes de clapada i al aire,amorçaret en los socios i cap ala sortida,jo no ho tenia molt cla tenia que roda tot lo dia en estos dos besties,que feient por,la ermitanyos te tres circuits,45,70 i 93km,bueno despues de saluda a estos bons organitzadors,acavem sortin,com no era competitiva sorties quan volies,20km de pista rodadors et`portaven a la primera pujada important,fins aqui era nomes aguanta los tirons que me fotien estos dos locos,una bona suada ija estem dalt la primera ermita de cervoles,cota 850,ostia!!!mega avituallament on me foto les botes de pernil,formatge,torro!si donaven torro!!,panxa plena i escomen´ça el festival de senderes de autentic infart,on disfrutem com xikets,mentre que la gent saparta una mica quan veuen baixa tres locos despocats cridant,mes i mes senderes,mos porten al comvent de les avellanes que sense deixa de fer sendera mos acabara portan al inici de la segona pujada!km40,amunt!alli ja començo a vore com me marxen los javalins,i jo seguixo al meu pas,poc a poc,fins arriba a la segona ermita!!la de montalegre,ja en portem 50!aqui les xiques mes guapes de balaguer,ens donen de menjar,(sempre minjant,sin farem de anys aixi)fotos i mes fotos,i lo sant mariano que esta per tot arreu,es com un cromo repetit,tothom el felicita,quin recorregut!!!imagineus,700 participants!!,au avall!!!ara si mos diu lo mariano,apreteu les dents que be lo millo!!!!olala!!quines trialeres!nomes sem pasaba pel cap crida de goig,burchala,burchala!!ens tirem una sendera de mes de 4 km,seguida de mes senderes,joder quina terra,no meu podia imagina que dones per tant la zona!!,fins i tot de cara la tercera ermita,pujant per sendera!!.Ara si ultim atracont,aqui los terminators canvien la marxa despues de aguantarse tot lo dia prop meu,que per mi va ser un honor,serie,i cap dalt que queda poc!!,km 70,cim de la ermita de sant jordi!ara ja sacabat la pujada,avall,mes senderes ens van portan per poblets d'encant.Estos cada vegada saguanten menys,escomencem a roda per pla,a rebufo destos la llengua fora i la le (es diu aixi o ke?)que ja le perdut,40km per hora,estan locos!!jo al rato ja me despenjo,mestan sucarrant,locos.Per fi el consegueixo lliga una mica fins arriba a balaguer,la llengua fora tot lo dia pero,feia temps que no disfrutaba tant de la gent del meu voltant,lo grandissim recorregut,la magnifica organitzacio que ens a tractat de perfectes convidats!xapo!!me trec lo barret per tots aquets(especialment a lo mariano i la mireia que no han parat de animar,abans,durant i despues de la ermitanyos,gracies per tot,bon dec una destes),al robert pedrosa(2 a la titan dessert 2009,gran persona),a la maria,la marina,la silvia,etc,etc.Nomes acaba animanvos a probarho,se que som mes corredors que beteteros,pero aquets canvis,aquets ambients i aquesta gent que troves en los braços oberts quan hi vas no us defraudaran.
By Pinyasso

XIV TRANSMONSEC

Bueno despres de la proposta ambiciosa que em va fer el joan fornos a la cursa de tivissa,i despres de la tendinitis famosa que em be a visitar de quan en quan,decideixo fotre el camp cap a terres de lleide!.Disabte tarde agafo els bartols,lo llit mobil i la bici en busca de troba a joan a mora,caminito i cap a balaguer on ens esperaba lo mariano,un krak de la btt,i la mireia(sense paraules)servesseta,soparillo,botella de vinet que no falte,i cap a ager on fariem nit a la furgo.Les sis,cop de despertador i al aire,anem a fer la inscripcio a busca el dorsal i a menjar un troçet de coca que ens donaven.



Fotia tal rasca que no ho vam pensar gens de sorti de llarg,0 graus marcaba al coche,ostia!la primera,no porto guants llargs,au manel que patirem,frontal al cap i sortida!,7 del mati el joan tranquil veig que no mangañaba en aixo de anar tranquils,sortim los ultims,80 corredors i nomes crec que van decantar pel circuit llarg uns 40,per algo devia ser.Bueno escomença a pujar domes sorti amunt cap al monsec d'ares,poc a poc hi ha un ritme que no em sobraba re en aquella burra que jo portaba,anem passant gent fins que arrivem dalt,uf,per fi 2h pujant,ja estem dalt,cota 1800,reposem gasolina i tracalets,4 fotos i tot i seguim cap a vall que la ....... corre!les mans!no em noto les mans,encara no se com frenaba tampoc,quin pati de fred al dits.Per fi arrivem baix i pareix que poc a poc i en les costetes que ens van aproximant al mes temut ens fan entra en calo.Arrivem a un avituallament a peu de llac i amb el monsec de pallars al davant,agafem forçes en un bon bocadillo,i algun gel que atre que crec que avui fara falta(Nando,no un power gel dels que tu sas!),estem al kilometre 50 i escomença la 2 forta pujada de 20 km fins al cim de pallars,jo escomenço a pati!i li tinc que anar dien a juanito que s'aguante una mica,jo li vaig dien sino fotre un pet!,coronem lo primer coll,i ja anem recollint cadavers,bueno millo colgan-los,al avituallament mos diuen que ara una horeta mes de pujada i ja estem dalt,que!encara no sacaba!,i quin pedregal cara amunt,(que aqui no hi ha pistes o que!),poc a poc i com puk,en alguna rampa que atra arrivem dalt,per fi!no se ni la altura tampoc,1700 o 1800,algo aixi,i ara toca sendera i mes sendera cap a vall,bua!impressionant,quin gustaso,damunt el solet ja fa algo de efecte.Arivem baix i se macaven les rises,km 82,i mos quede un fart de tobogans que macabaran matant,com dia lo mestre juanito,pos si que era un mite aio de la transmonsec!,i jo com a tonto que me foto en uns fregaos que pa ke!,seguim cap avant en ganes pero jo ja molt cansat,amunt i avall pero aixo no s'acaba,sendera i mes sendera i los km que no pasen,i continuem arroplegan algun cadaver,veig que n'hi han de pijors que jo,per fi desde dalt de un coll escomenço a vore ager,ara si que i poso ganes i esforç per seguir endavant,despres de una forta pujada que mos porta al poble vei,que xiquets,no vaig vore ni lo cartell,para llegir estaba jo!sendera i baixada i arribada!!!ho em aconseguit,ja no es un mite,la em rebolcat,107km,3470+ i 8h i 10m,pero molts e cruspit!com molt be ja vatros sabeu aquets reptes et fan mes gran,i la satisfaccio aquesta no es canvia per re!,espero que quan torne lo juanito del pirineu,vos posarem alguna fotillo,ah!la semana que be mes,si aixi del peu no saregla,bicicleta i manta i gregori i joan de la son,ai!no fornos volia dir,cap a balaguer,la X ermitanyos,45km o 70,si vos animeu!hasta pronte!
BY PIÑASSO

Crisis? What Crisis? October 25, 2009

Malgrat la crisi que patim segons algunes veus crítiques lo cert és que no parem de córrer, per muntanya, per asfalt o per on sigue. Detràs d'un pernil, d'un podi, d'un crono o d'un conill, la qüestió és córrer.

Este proper cap de setmana podem triar altra vegada entre muntanya o asfalt.

Vinga, fem llistes. Segur que no seran tan llargues com la del sopar d'Elena... faltaria més!!

Cursa d'Ulldecona

Mitja del Vendrell

Cursa de les Roques (Horta de Sant Joan)

Ja està operativa la web de la cursa de les Roques, que es celebrarà el dia 8 de novembre de 2009, i serà la última cursa del "Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre" d’aquest any. Aquesta cursa que comptarà amb la col·laboració de la nostra entitat, segur que serà tot un èxit, ja que el recorregut, tot i haver-se tingut que modificar diverses vegades, primer per exigències del Parc i desprès per culpa de l’incendi que va patir la zona aquest estiu, serà molt espectacular. La sortida es donarà desde la Plaça Catalunya d’Horta, passarem pel convent de Sant Salvador d’Horta, i pujarem al cim de Santa Bàrbara, baixarem per la cresta sud i pel camí de les voltes, arribarem a la vall dels reguers, creuarem la vall i pujarem al Montsagre d’Horta, pel pujador d’en Valero. Feta l’ascenció fins dalt de tot de Montsagre, passarem per la Font d’Horta i continuarem pel coll de la Gilaberta i baixarem cap als massos de Fandos i Capellà. Després per la senda de la vall del magre passant per les roques cambretes i baixarem pel mas de Lloà, direcció el riu canaletes. Quan creuem el riu, començarem a pujar per la costa de la tàpia fins la farinera. Llavors, pujarem a laserra d’Horta i crestejarem fins arribar a les Capçades, i pujarem cap al poble, fins arribar a la meta, en total poc més de 23 km. Tot aquest recorregut circumval·la la zona cremada, on els organitzadors li han volgut donar una gran importància a fi de conscienciar als participant de l’important que són les mesures de precaució per evitar que es repeteixi una cosa així.

Trobareu tota la informació aquí: http://cursadelesroques.com/

Campeonato de España por Clubes 2009

Los mejores equipos de carreras por montaña en el Campeonato por Clubes FEDME

El próximo 17 de octubre tendrá lugar la primera edición de este Campeonato de España en la localidad valenciana de Serra.

http://traildelacalderona.blogspot.com/

Si algú està interessat en córrer representant a la entitat, encara està a temps de fer la inscripció mireu AKI.

A dia d’avui estan inscrits Belen i José Luis, o sigui que de moment no arribem a ser equip, es necessiten un mínim de tres corredors i un màxim de deu, puntuant els quatre millors, animeus i a veure si se van inscrivint los “cracks” i podem fer un equip una mica decent.

La festa d'Elena

Les fotos que se poden ensenyar de la festa d'Elena.

100% muntanya vs. reasfaltem.cat. 11 d'octubre 2009

La quantitat i la qualitat no sempre van juntes. Esperem que la qualitat del pernil de Tivissa estigue a l'alçada de la quantitat de trailuecs que aniran a "lluitar" per ell.

Per la seva part los esforçats asfalteros ho donaran tot per deixar ben alt lo pavelló de la UEC de Tortosa en camp hostil.

Fem llista (o fem dos llistes? a veure si algú encara s'equivocarà de cursa)

CAVALLS DEL VENT (la cursa)

Aquest fi de setmana un grupet de uequeros ens vam desplaçar a Baga per córrer la cursa de Cavalls del vent uns pels punts de cara a la temporada 2010 i altres simplement per fer-la ja que de punts en podrien vendre, Després de rebre les instruccions del manager-organitzador 6:10 del mati Karim hem passa a recollir després anem a buscar a Leo, Paco i Tara i al peatge de l´autopista ens esperava Carlos que ja estava enfadat per que portàvem un retràs de 6 min. sobre l´horari previs , canvi de cotxe maletes i sacs de dormir per si de cas en acabar la cursa dormir , cosa que no va passar, de camí estudiem el recorregut, temps de pas i perfil cosa que no m’havia ni mirat, ja que la meva intenció era acabar tots junts i no disputar-la, en arribar anem a buscar el dorsal i la bossa, al arribar al cotxe per canviar-mos Carlos ens tenia preparada uns talls de pitzza que havia fet la Rosa que per cert estava de muerte!!, ens fiquem el tratge de guerra i cap a meta, allí saludem al “Fantàstic” i Ferran Sebastià que havien vingut pel seu compte , donen el tret de sortida i cap amunt primera pujada en busca del Pic mes alt el Niu de l´Aliga fins aquí tot be tots junts menys Carlos que es va requedar una mica i va pujar a un ritme mes còmode per a ell, arribem al refugi del Serrat després d´una llarga baixada i mengem una mica, be això de menjar es un dir ja que si una cosa tinc que ressaltar en contra de l´organització i tots els meus companys també es el menjar dels avituallaments ja que de gominoles, avellanes i trossos de taronja no pots passar i menys en una cursa d´aquesta distancia i desnivell, be de tant en tant per si de cas ma de gel i endavant arribem al refugi del Prat d´Aguiló després d´una llarga caminada entretinguda ja que Tara anava contant xistes tot es te que dir ( de bons i de dolents) però que ens va servir per a que els km no passessin tant lents, allí al refugi vam poder per 1ª vegada menjar alguna cosa solida bocata de formatge i un caldo calent , l´amic “fantastic” s´havia requedat una mica ja que tenia problemes estomacals i va anar fent, acabem de pujar fins el Pas dels Gosolans i al emprendre la baixada hem noto amb problemes al darrere del genoll cosa que m´impedia trotar i hem van tenir que esperar, llavors al arribar al refugi Lluis Estasen km 53 vaig demanar una mica de réflex cosa que hem va anar com angel caigut del cel i vaig poder continuar e inclòs trotar la resta de baixada tècnica que quedava baixada on la Leo també va patir lo seu ja que estava molt relliscosa però que amb la nostra ajuda i marcant-li per on tenia que trepitjar ho va superar, ens enterem de que Carlos havia abandonat i ens va saber molt mal, acaben de baixar per emprendre l´ultima part de recorregut amb la pujada pedregosa fins al refugi de San Jordi on vaig anar al davant ficant un ritme còmode per a la Leo i per a tots ja que volia que arribéssim tots plegats a meta, superem la primera pujada i ja veig que havia passat l´efecte del réflex i ja tornava a tenir problemes, a la noia de la creu roja li torno a demanar i hem diu que no en te però que te una pomada que m´anirà be igual, per mi que es va confondre i hem va ficar vaselina, ja que res de res, la baixada abans de l´ultima pujada a Coll d´Escriu vaig veure que el tram final fins a meta seria un calvari i així va ser, no podia trotar i van tenir com a bons companys que esperar-me i així poder arribar a meta tots junts on un gran aplaudiment de Carlos ens esperava, ara si ho havíem aconseguit, ja som cavallers, a la poca estona va arribar el “fantastic” que es va refer i va fer un bon final de cursa. Molt bona l´actuació de la Montse que va fer 6ª i del Ferran Sebastià que la va disputar i va fer un gran temps, a tots els altres : Manso, Tara, Leo, Karim i Samuel, gràcies per ser tan bons companys
By Xavi Gine
Fotos de Massa

Fotos de Pau

Un Vídeo de la cursa

Volta Aventura 2009

Uns 50 ciclistes hem participat a la divuitena edició de la volta aventura, que aquest any ha transcorregut per les comarques dels Ports i del Matarranya.
El recorregut del primer dia a sortir de Morella, passant per Xiva de Morella, Cap de riu, Herbeset, Herbés, i Pena-roja, sempre seguint PRs, recent pintats i netejats.
El segon dia el recorregut surt de La Freixneda i hem passat per lo Convent, Fornols, Rafels i Lo Salt.
Com sempre dos dies espectacular de bici i companyerisme, on lo més important es gaudir dels paisatges i dels companys.

Més fotos:
Les fotos d'Isa

Convida Elena (per fí)

Es convoca a la gent lo divendres 9 d'octubre a la plaça de l'esglesia del Reguers, a les 20:30h, és necessari que la gent que hagi de venir ho digue, es tanquen inscripcions dimecres 7 d'octubre a les 14:00h

By Elena

Cavalls del Vent. 3 i 4 d'octubre. Per fí la cursa

80 km de desafiament; de recerca dels límits del cos, de lluita per a dominar el cap, de carrera davant el més temut i implacable dels rivals: el cronòmetre. 5.800 metres de desnivell positiu que transcorren per boscos i fagedes, que creuen ermites romàniques i enclavaments tan emblemàtics com el Torrent dels Empedrats i propicien trobades màgiques amb una flora i fauna tan rica que barreja des d'espècies mediterrànies amb unes altres d'alpines i fins a euro-siberianes. Vuit refugis exerciran de far quan les forces decaiguin i un impressionant entorn, el del Parc Natural del Cadí-Moixeró, proporcionarà l'energia necessària per a acabar. Perquè el repte és acabar, però arribant a meta en el menor temps possible. La mítica travessa de Cavalls del Vent es transforma per primera vegada en cursa en el marc de les Salomon Nature Trails.

Llegir més...

OBJECTIUS 2009 ACONSEGUITS?

Primer objectiu: Zegama, no depenia de mi poder entrar o no, era la sort que podia tenir al sorteig o a la repesca, i si, vaig poder entrar juntament amb el Manso, i la vam disfrutar moltíssim (veritat Manso?).

Segon objectiu: la Copa d’Espanya, 4 curses per diferents llocs d’Espanya.
La primera, la de Segovia, ja començo malament no la puc fer, tinc la comunió del meu nebot.
La segona al Taga, tampoc ser si podre o no fer-la, un mes abans la cursa agafo una periostitis i estic tot el mes fent bici, arribat el dia de la cursa vaig a fer-la a veure quines sensacions tinc a la cama, i quan me’n adono estic dalt del pòdium, no m’ho puc creure, m’havia anat d’allò més bé.
Evidentment això s’anima, la motivació està allà dalt, organitzem les vacances Cèsar (el meu suport logístic) i jo a Parada Do sil, on tindrà lloc la tercera cursa, totes les federacions, els seleccionadors, Cèsar i jo. Ens fem amics dels seleccionadors i Cèsar s’afegeix a ells per seguir els corredors, acabada la cursa i jo altre cop al pòdium.
Ostres!! i només en queda una.
Ens adonem (entre ells el Manso, sempre està en tot) que tinc possibilitats, difícil, però en tinc, de poder fer primera veterana.
Ens posem les piles, jo ja amb els nervis a flor de pell. En aquest moment implico en aquest afer a tres persones, a part de la resta d’amics que em van donant consells.
Primer a Puça que s’aboca en cos i ànima, em prepara els entrenaments per a les tres setmanes prèvies a la cursa (no teníem més temps), m’acompanya als entrenaments que ell considerava més tècnics (aquells en els que havíem d’anar apartant aquells bultos negres i amb banyes, que cada cop que ho penso se’m posen els pels de punta) .
Després a Joan , sempre amb disponibilitat quan li demanava que m’acompanyés a entrenar els dies que havia d’anar sola (així també anàvem comentant la jugada).
I per últim a Cèsar, ell m’acompanyava als entrenaments amb bici ( verano azul ). Aquestes últimes setmanes han estat dures, m’he abocat totalment als entrenaments(juntament amb la feina i la família), he fet tot el que tenia planificat, fins i tot un dia que em tocava fer bici, era tard, fosc, estava sola, per uns camins que no hi havia ningú, on només es sentien sorolls, vaig tenir la sensació que havia algú darrera meu, i pensava “Elena realment, estàs boja”.

Dissabte ens anem cap a Sabiñanigo, on feien la última cursa, allí ens vàrem trobar amb moltes cares conegudes, clar ara ja ens coneixem tots!
Saludem a Ramon, Cesar es posa a xerrar amb els seleccionadors (pareixia ja un d’ells) i jo estava nerviosa, però nerviosa de veritat.
De tant en tant algú em recordava que em jugava la posició, aquesta pressió i el fet que Albert havia de pujar a la matinada després de la boda del seu amic, feien que em trobes en un estat de nerviosisme total.

Diumenge pel mati cap a les 7.30 em truca Albert, ja estava arribant, això ja em va tranquil·litzar un poc, ens trobem a Kiko que el vaig veure més motivat que a Parada d’Osil, per cert va fer un carreron, felicitats!

Un cop donada la sortida els nervis han desaparegut, la cursa la vaig fer marcada per Puça. Durant bona part de la cursa l’objectiu era poder agafar a Lola, però va arribar un moment on no podia seguir el ritme, em va agafar un baixon (segons Puça va ser per que no volia menjar, la veritat es que no em passava res).
Vaig aguantar com vaig poder, gent animant-me per tot arreu, Ramon, Natalia, Miquel, els mateixos seleccionadors, amics de Ramon, Cèsar (per suposat).
Arribem a meta, ho havia donat tot, no em vaig guardar res, estava clar ella esta més forta, la vaig felicitar.

Objectius 2009 aconseguits? Sí, i molt més del que m’esperava !!

Ara toca baixar un poc el ritme, i a mirar cap a 2010, Isa, Manso prepareus!!

By Elena

Cursa d'Alcanar 2009

Estos canareus mos la tenien jurada. Com sempre passa a Alcanar, vam gaudir d'un ambientasso, un rustifaci i una companyia sensacional, però mano meu... lo recorregut de la cursa allargat fins als 31 km i la nova pujada a la Torreta van passar factura. Males llengües comentaven que lo circuit lo va dissenyar Adolfo. Resulta, segons me van dir, que quan se baralla amb la nòvia s'en va a descobrir senderes noves (o a inventar-se-les), pos lo dia que es va inventar la volta de la cursa devien haver tingut una bona tangana. Al menys esperem que lo sacrifici humà del diumenge hagi servit per apaivagar les fúries.
A falta de publicar resultats, gairebé totes les xiques van fer podi, però si fem cas a l'speaker, Anna és Ampostina, Leo és un home i la UEC ara és d'Amposta (Amposta-UEC-Tortosa!!! s'esganyitava l'entusiasta locutor). Evidentment fins que no ho va dir bé no vam pujar a recollir lo pernil, de fet li vaig arrabassar de les mans al que lo portava no fos cosa que s'ho repensés.
Que conste que lo pernil era per a l'equip més nombrós arribat a meta. Segons me van fer notar des de l'organització, aquest mèrit va ser per l'Agrupació Excursionista d'Alcanar, però que a darrera hora van pensar que millor no donar-s'el ells mateixos i per això mos va tocar a natros. Tot un detall.
Agraïm a l'organització l'esforç que fan cada any per superar-se. Molts avituallaments, ben situats i aprovisionats (genial lo de les faixes), un recorregut molt exigent i variat, una bossa del corredor de categoria superior (lo buff és per emmarcar-lo) i una festa a la plaça que s'ha convertit en tot un clàssic de les curses de muntanya a nivell nacional.

LES FOTOS DE MONIX

LES FOTOS DE KOANITO

LES FOTOS DE MARTÍ

by oudur

XVIII Volta Aventura

Ja tenim aquí la Volta Aventura un altra vegada, i quasi he perdut el compte. 16 edicions potser ? (Nota del webmaster: Pos no xiquet ja es la 18ena i molts dels participants les ha fet totes o quasi totes)
Aquest any com quasi sempre tot sirà nou de trinca i per a "colmo" està net. Ja m'enteneu.

El primer dia, com ja sabeu el passarem per la comarca dels Ports entre Morella i Vall-de-roures.
El lloc de trobada és a Morella, baix de l'aqueducte entrant per la porta de Sant Miquel a les 9,15h.
La volta anirà per pistes i antics camins passant per diversos poblets de la zona. A Xiva de Morella tindrem el bar obert per si algú vol fer un cafè o esmorzar. A l'hora de dinar (mes o menys) passarem per Herbesset. ¡ Ull ¡ aquí no hi viu ningú, per tant o cotxe assistència o portem bocata. Per la tarde anirem per la muntanya de Pereroles fins arribar a Herbes. Val la pena guardar una mica de forces i disfrutar de la tarde.I per finalitzar, arribarem a Pena-roja de Tastavins on podrem reagrupar tota la logística.
Si algú no en te prou, pot arribar fins Vall-de-roures o Beseit pel pantà de la Pena.

A la nit qui vulgue, pot vindre a sopar a la Fonda La Plaza de Vall-de-roures (menú 15 euros) sempre que abans reserve al tel. 978 85 01 06. Després com sempre concentració als llocs de costum.
El punt de trobada de 2n dia sirà a la plaça de la Freixneda a les 9h.
Sortirem per pista en direcció al santuari de la Virgen de la Gracia fins arribar a creuar l’antic camí que anava de la Portellada a Fornols. D’aquí fins a Rafels tot anirà tal com diu el planol per ''Caminos de Trajín''. No cal dir res més. La sortida continuarà pel riu Tastavins passant pel Salt, que si baixa aigua es espectacular. Finalment i després de creuar el Matarranya, arribarem a la Plaça de Vall-de-roures per la pista que be de la Torre del Comte sobre les 14 h. aproximadament. l'itinerari escollit no és d'una gran dificultat tècnica però si que recomanem una mica d’experiència en aquets ''tinglados''. Durant el recorregut dels dos dies anirem reagrupant als punts claus. Per tant, si algú te algun problema mecànic o físic li buscarem la millor alternativa.
Si voleu més informació el dimecres dia 30 a les 22h. tindrà lloc a la UEC una reunió informativa per acabar de concretar els detalls.
Josep Estrada i Ampostins varios.
Salut.

Diu que diumenge que ve fan una cursa a Alcanar

Sabieu algo d'esta cursa? Pinta prou bé. Se comenta que es pujava un rossegador, diuen que era massa curt i ara han afegit un km vertical. Sembla ser que és un Campionat de Catalunya per equips (Diedre, UEC Anoia i fato d'este). Se rumoreja que també en fan una de curta (18 km) i que en acabar monten una rostida de tres pares de co....nejos?

Vols dir que val la pena?

Crònica de La Ràpita

Va, que si la crònica ha de ser proporcional a la llargada de la cursa acabarem desseguida.
Un matí perfecte per córrer, mig ennuvolat i amb un lleuger airet de dalt que eixugava l'humitat. Un ambientasso a la platja del pipi, gairebé 300 persones entre les dues proves que es celebraven i algun crack camuflat entre la gentada. Lo circuit, atípic d'un 10.000, tenia pujades i baixades llargues i alguna de pronunciada, això li va afegir duresa a la prova perquè tot i regular a les pujades, lo ritme era de cursa i els últims quilòmetres es pagava la factura.
Tot i no ser una cursa per fer marca, com a entrenament va estar genial. La sortida a ritmet ja prometia emocions intenses sobretot quan vam encarar la pujada a la Cross i cap al km 5 ja vaig veure que si aconseguia mantenir aquella marxa fins a meta ja faria prou. Al km 6 me van passar José Luis i Ana Belén, ell li feia de llebre i m'hi vaig enganxar. Aquell mig puntet de més era just el que em feia falta per salvar la cursa. Uns 40 metres per davant portàvem a la Ragna Debats de Xerta i José Luis no parava de manxar, "venga Anita que ya es tuya!" "vamos, que ya la tenemos a 15 segundos!" "dale Anita, recuperando en la bajada!".... uffff segur que jo tenia més ganes que Belén d'agafar a la xertolina per veure si José Luis callava d'una vegada, però no tenia prou forces per deixar-los enrere i despenjar-me no era una opció, així que vaig aguantar amb lo ganxo ficat i això em va permetre arribar per sota de 45' (aprox. 44'30"), gràcies a una llebre de luxe. No és cap marca però és un bon començament.
Va anar d'un pél que Belén no agafés la Ragna, però finalment va pujar al segon caixó del podi havent fet una molt bona cursa, en progressió contínua.
Tots/es los/les uequeros/es vam estar molt bé. Mosiés i Nando van baixar dels 40' tot i la intoxicació de caliquenyo que va patir Nando a mitan cursa. L'únic incident va ser la caiguda de Pepita que es va fer una bona rascada al genoll i va haver d'abandonar, però sense més conseqüències.
Per la megafonia no van parar de nomenar l'equip de la UEC de Tortosa, però ni pernil ni llangostins ni un cap de gamba. En venjança mos vam assentar al bar del Garbí i vam fer un concurs de musclos i cerveses. Lo tema del conill ja fa pudor, així que hasta que no lo veigue no en vull sentir parlar més.
Si arroplego més fotos ja les aniré penjant, igual que les classificacions. De moment AKÍ les fotos de Fran.
PS.- Uns quants rajats, per cert. Potser tenien temor que si corrien massa los fessen bufar...

by oudur

II Cursa Popular. La Ràpita. 20/09/2009

Un 10.000 per anar fent boca per als asfalteros i per anar mantenint camatge per als ultres més assenyats. I un bon esmorzar rapitenc per a tots.
Inscripcions gratuïtes i tota la informació clicant a la imatge.
Fem llista?

Cursa de Falset

A la Cursa de Falset es va produir un altre fenomen paranormal que va afectar corredors de la UEC: sembla que la cosa no s’atura!

Tot i que els fenomens paranormals van ser molts menys que a la Triatló de Xerta, el cert és que a Falset se’n va produir un de més espectacular. Un dels nostres corredors, Albert /“Puça”, va patir una estranya transformació: malgrat que els trets eren molt semblants, el “Puça” de la sortida i el que va pujar el pòdium a recollir el seu trofeu no era el mateix. Alguns direu que la calba (perdó, volia dir l’entradeta del serrell) era igual, però l’alçada i alguna altra coseta més no era el mateix. Què va passar? Era un mutant? El misteri només ens el pot desvetllar ell mateix.

Pel demés, la cosa va anar molt normal o tal com volem que vagi en una cursa d’aquestes. Un temps esplèndid per a córrer (com a mínim per al meu gust). A més, jo no vaig haver de matinar massa, ja que Falset està molt a prop del meu poble (per si no ho sabíeu i per si no us ho havia dit mai, soc de l’Aleixar, el poble del conill que la majoria encara no heu tastat) i els organitzadors de la Cursa van ser molt comprensius amb la gent que no ens agrada matinar molt, ja que el tret de sortida no va ser fins les nou tocadetes.

Abans de la sortida, hi havia l’ambient típic de les nostres curses, però jo, fins i tot, el vaig trobar força relaxadet. Ja entenc que no tothom es sentia igual, doncs no és el mateix disputar el circuit de Terres de l’Ebre o voler millorar els temps després d’haver entrenat fort, situacions en què els nervis estan a flor de pell; que el meu cas, que m’he passat l’estiu nedant i poca cosa més. Com que els meus objectius eren modestos (una mica d’exercici, respirar natura i fer petar la xerrada), la sensació que em vaig emportar abans de començar era l’esmentada: tranquil·litat.

Vam començar la Cursa, després de la foto d’equip, i vaig continuar amb la sensació de relax. L’Organització havia canviat el circuit en relació a l’any passat i la majoria el van trobar molt encertat. A mi em va agradar molt. Pujàvem i baixàvem contínuament per senderes no molt tècniques, però boniques i dins del bosc. Per postres, per mantenir les meves sensacions, vaig córrer una bona estona amb l’Elena, ja que no havia sortit disparada i, davant la meva estranyesa, em va dir que anava de “tranqui” per reservar-se per “Sabiñánigo” (per cert, que tinguis molta sort i ànims!). Per tant, tot perfecte, i anar fent.

Com us podeu imaginar, les reserves de l’Elena eren un miratge. Va arribar un moment que ja no va poder aguantar més i va començar a tirar fort. Però tot i això, la cosa encara la notava relaxada; fins i tot, la pujada al punt més alt del recorregut (el de les antenes), la qual vam haver de fer quasi escalant. Per començar a trencar el miratge, em vaig trobar l’amic “Ou dur” que anava una mica fòs i això ja era un mal senyal. Per seguir amb els mals averanys, els de Falset ens anaven dient que la cursa ja la teníem feta. Com que mai aprenem i sempre caiem a la trampa, va arribar un moment en què realment semblava que faltava menys d’1 Km pel poble. Clar, era massa fàcil. Per això, ens van fer donar un tomb de “collons”, amb pujada d’asfalt inclosa. Aquí la cosa ja no em va semblar tan relaxant (evidentment, vaig deixar anar uns quants renecs).

Però, pot ser que en una cursa de muntanya no patim una mica? Ens queixem molt, però en realitat necessitem cansar-nos i sentir-nos fets “caldo”, per arribar a meta amb la sensació que hem fet alguna cosa de profit. I, com quasi sempre, aixó compensa. Si mireu la classificació, ja veureu que el guanyador va ser de la UEC i que els nostres i les nostres incombustibles van acaparar els pòdiums (especialment, les xiques), sense oblidar que alguns que no hi van pujar, van fer molt bons temps. Total, que una altra festa més per a tots i per a totes, encara que alguns tenim resultats més modestos, però ens ho vam passar bé.
By Pep

PD: Ou dur, ànims que aviat et vindrà l’asfalt!

Fotos de David

Caminada «Mai caminareu sols» .

Demà divendres 11 de setembre a les 18.00 h.

Caminada «Mai caminareu sols» .
Inscripcions al punt de sortida, preu a partir de 2 €, equivalent al nas de pallasso i globus identificatiu per participar a la Festa del Cel. Dorsals només a les penyes. Els premiats seran les colles més nombroses, que comparteixen algun símbol o element que els identifiqui com a grup o colla. Arribant a l'Estadi municipal pujades en Globus. Els portadors del nas especial tindran prioritat per pujar-hi amb un donatiu de 5€ per persona.
Activitat condicionada a les condicions meteorològiques.
Recorregut: Plaça del Carrilet, Avinguda Generalitat, carrer Argentina, Carrer St. Blai, Pont de l'Estat, Ferreries fins l’Estadi Municipal.
Organitza: Atletisme Terres de l'Ebre.

Gore-Tex Transalpine Run,

Del dia 5 al 12 de setembre es disputa la Gore-Tex Transalpine Run, una cursa per etapes amb equips de dos corredors, a través d’Alemanya, Àustria, Suïssa i Itàlia, amb un total de 238,09 quilòmetres, 15.422 metres de desnivells positiu i 14.659 metres de desnivell negatiu.

I com no la UEC Tortosa, també hi te un representant, es tracta de Ferran Sebastià que fa equip amb l’Oriol Perez de l’Hospitalet, podeu seguir els resultats de cada etapa AKÍ i tota la informació, amb fotos i videos a la web de la cursa .

Aquí un bloc de la revista runners amb informació i fotos.

Grup de participants espanyols amb Ferran a baix al centre

Volta Aventura 2009

Els dies 3 i 4 d'octubre tenim la Volta Aventura, el recorregut d'aquest any va per la zona de Morella- Pena-roja, el primer dia i per la Freixneda, Rafels el segon dia, ja anirem donant més informació més endavant, de moment aneu traient-li la pols a les bicis que això ja està aquí.

A per la cabra de Tivissa

Aquest diumenge dia 6, dos membres de la UEC vam anar a per la cabra, segona cursa en BTT que feien a Tivissa, la cursa consistia en que el primer que arribava a la meta li donaven una cabra!

Pensant amb el trofeu i parlant amb l’organització vam acordar que a la primera fèmina que arribés a meta li regalaven un conill, i vaig pensar……doncs a pel conill. Era pràcticament impossible que una dona guanyes la cabra i com en el mon de la BTT a les dones no les tenen tant en conte com en el mon del Trail doncs vaig aconseguir que ens regalessin un conill.

Érem uns 100 i pico participants, va fer un dia boníssim, núvol e inclús va espurnejar a meitat del recorregut. La cursa era ràpida, uns 30km i 1600 de desnivell positiu acumulat. La gent va sortir “chillant roda” i jo només tenia lo conill en ment…..quines coses……com pot ser que un conillet em motivés tant! Ja no sabia si era el conill, o les ganes de competir, ja que després del baixón de l’estiu, i mal estat saludable que no em va permetre anar a Amposta, portava un ñirvi damunt que no m’aguantava.

L’organització excel·lent, els avituallaments molt correctes i estratègicament ben col·locats i el recorregut en general, ràpid, però pel meu gust hi faltava alguna sendereta més.

Només vam portar l’emblema del club en Josep Vallès i jo, ell, va tenir molta mala sort amb la bici ja que se li va fer malbé no se què de la roda ( jo no n’entenc gaire ) i va haver de plegar a la meitat, quan arribo a meta mel trobo tot mudat i em va saber molt greu el que li havia passat. A mi em va anar força bé, no vaig poder aconseguir el conill però vaig arribar tercera. I….a que no sabeu que em va fer ma mare per dinar????.....doncs, sí, conill a la cassola……

by Monix

K25 Sierra Calderona

Abierto el plazo de inscripción para clubes FEDME.

El plazo de inscripción para Clubes FEDME empieza el 1 de septiembre y termina el 30 del mismo mes.

Debéis enviar a K25@cxm.es el siguiente formulario correctamente rellenado (tambien podéis encontrarlo en la web de la FEDME).

El pago de la inscripción debéis realizarla en la cuenta corriente de RuralCaixa nº 3082 1302 75 4439317522 a nombre de Club de Muntanya CXM València, indicando "K25" seguido del nombre del club en el campo "concepto". Y remitir el justificante a la misma dirección electrónica.

La cuota de inscripción es de 150 euros por equipo, o 20 euros por corredor inscrito (como os venga mejor).

El límite de equipos inscritos es de 50.

Tota la informació aquí

Programa de festes CintaTrail 2009

Ja se que és molt difícil posar tothom d'acord, però entre tots podem intentar de consensuar alguns actes del programa.

Apunteu als comentaris les vostres propostes, del tipus que siguin.

A veure si mos surt un pograma ben complet i per a tots los gustos.

Cursa de Falset (enguany sense soldó). 11/09/2009

Lo Circuit de les Terres de l'Ebre ha tornat amb moltes novetats als podis. Falten cinc curses per tancar-lo i encara hi ha molts punts en joc.

Los i les que dominaven la classificació general no es poden encantar si volen mantenir lo seu avantatge, perquè per detràs venen molt forts.

Serà interessant veure com a la lluita s'hi afegeixen noms molt coneguts, però que fins ara s'havien mantingut en un segon terme en esta challenge.

Lo divendres 11 de setembre a Falset lluïran les destrals i les espases entre los bons i entre los que encara ho som més mos conformarem amb insultar-mos, pantejant entre les vinyes.

Per cert, diuen que han canviat lo recorregut i han tret, per fi, aquell pestilent fondo de barranc sorrenc.

Clicant sobre la imatge anireu a la web de la cursa, xulíssima... tú qui vols que t'ho expliqui?

DUEXTREM AMPOSTA 2009

"Aquí ha d'anar la crònica que han de fer Belen i Jose"

Fotos i classificacions aquí:

http://www.duextremamposta.com/
http://mont-bike.blogspot.com/